Diferència entre les revisions de "Mar Mediterràneu"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] | [[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] | ||
| − | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 | + | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar ple de merde de tamany continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 de merdes pudents . Es el breçol de la majoria de civilisacions(apren a escriure imbecil) de l'[[Edat antiga]]. |
L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles. | L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13). | La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13). | ||
| − | La salinitat mija és de 38% | + | La salinitat mija és de 38% degut a la quantitat de pixats de nado i d avi que conté l aiguapero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conchatumadres, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]]. |
El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any. | El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any. | ||
Revisió de 11:22 18 oct 2012
El Mar Mediterràneu (del llatí Mar Medi Terraneum, que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'Imperi Romà Mare Nostrum, el nostre mar), es un mar ple de merde de tamany continental situat entre Europa, Àfrica i Àsia. Te una superfície aproximada de 2.500.000 de merdes pudents . Es el breçol de la majoria de civilisacions(apren a escriure imbecil) de l'Edat antiga.
L'única conexió natural en l'Oceà Atlàntic es a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment en el Mar Roig i l’Oceà Índic a través del Canal de Suez. Açò fa que les marees en el Mar Mediterràneu siguen apenes imperceptibles.
Característiques Biològiques
El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'Espanya). La mija de les marees es de 0,40.
La temperatura de la superfície de l'aigua varia segons l’estació de l’any, entre 21 i 30º en estiu i entre 10 i 15 graus en hivern, a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).
La salinitat mija és de 38% degut a la quantitat de pixats de nado i d avi que conté l aiguapero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de Tuniç a Sicilia dividix el Mediterràneu en dos conchatumadres, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre Espanya i Marroc a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'oceà Atlántic.
El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en autumne, en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.
Principals Illes.
Subdivisions
El Mar Mediterràneu està subdividit en chicotets mars, cadascú en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):
- El mar d’Alboran entre Espanya i Marroc.
- El mar Balear entre la costa est d'Espanya i les Illes Balears.
- El mar de Liguria entre Córciga i Liguria (Itàlia)
- El mar Tirré rodejat per Sardenya, la Península Itàlica i Sicília
- El mar Adriàtic entre la Península Itàlica i les costes de Croàcia, Bòsnia i Montnegre.
- El mar de Líbia
- El mar de Màrmara entre l'Egeu i el Mar Negre
- El mar de Cilia entre Turquia i Chipre.