Teodor Llorente i Falcó

Teodor Llorente i Falcó (Valéncia, 1869 - 1949) fon un periodiste i escritor valencià, quart fill de Teodoro Llorente i Olivares. Treballá en son pare en el diari Las Provincias, que dirigí des de 1911 fins a la seua mort. Se va llicenciar en Dret per l'Universitat de Valéncia i també va colaborar en els periòdics ABC i La Ilustració Catalana, i va utilisar els seudònims Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón i Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare Lluis Fullana, i va recolzar la seua candidatura a la Real Acadèmia Espanyola.

Ideològicament conservador i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'idioma valencià i va acceptar les Bases de Castelló. Al 'esclatar la Guerra civil espanyola milicians del Front Popular van assessinar el seu fill Teodoro Llorente i Monleón; ell va conseguir fugir a Sant Sebastià en març de 1937 gràcies a les gestions de l'alcalde Josep Cano Coloma, on va dirigir la revista Valéncia en Joan Beneyto i Pérez i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de Lo Rat Penat i en 1940, director decà del Centre de Cultura Valenciana, aixina com croniste oficial de la província.

Obres

• Ráfagas del campo (1909)
• Cuentos maravillosos (1913)
• Nuevos cuentos maravillosos (1928)
• Mistral y Llorente (1932)
• En defensa de la personalidad valenciana (1930)
• Eduardo Escalante (1934)
• Memorias de un setentón (1942-48)
• Miniaturas
• Los valencianos en San Sebastián (1941)

Referències

• Santi Cortés Carreres Valéncia sota el règim franquiste (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
• Biografia en Les Províncies

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Teodoro_Llorente_Falcó de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.