Diferència entre les revisions de "Andrés Amorós"
(Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Andrés Amorós Guardiola | | nom = Andrés Amorós Guardiola | ||
| − | | image = [[ | + | | image = [[Archiu:Andrés Amorós.jpg|250px]] |
| peu = Andrés Amorós en la Fira del Llibre de [[Madrit]] [[2025]] | | peu = Andrés Amorós en la Fira del Llibre de [[Madrit]] [[2025]] | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
Última revisió del 14:02 23 oct 2025
| Andrés Amorós Guardiola | |||
|---|---|---|---|
| Andrés Amorós en la Fira del Llibre de Madrit 2025 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec, historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 15 de febrer de 1941 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Andrés Amorós Guardiola (Valéncia, 15 de febrer de 1941), és un filòlec, historiador, escritor, ensagiste i crític lliterari valencià. És Doctor i Catedràtic d'universitat. Ademés, colabora com a crític taurí en el periòdic ABC i en Libertad Digital, i ha presentat diferents programes en televisió i ràdio com el programa "Música i Letra" en l'emissora EsRadio.
Biografia[editar | editar còdic]
Doctor en Filologia Romànica en una tesis sobre Eugenio D'Ors i catedràtic de Lliteratura espanyola en l'Universitat Complutense de Madrit. Sempre ha mantingut una estreta relació en el món del teatre. Fon membre del Consell Assessor del Centre Dramàtic Nacional baix la direcció de José Luis Alonso (1981-83), assessor lliterari durant el mandat de Lluís Pasqual (1983-89), director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (1999-2000), director general de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (2000-04) director cultural de la Fundació Juan March (per a la que creà la Biblioteca de Teatre Espanyol del sigle XX) i patró del Festival d'Almagro i de la Fundació Pro Real Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrit.
La seua investigació s'ha centrat en l'estudi de la lliteratura espanyola i hispanoamericana, especialment en autors com Ramón Pérez de Ayala, Leopoldo Alas Clarín o Manuel Machado. Ademés ha analisat el teatre i la vida cultural entre els sigles XIX i XX. Entre els seus llibres més destacats cal senyalar Introducció a la novela contemporànea (1966). També ha investigat la lliteratura de consum, dedicant importants treballs a la novela rosa.
Ha publicat obres rellevants sobre una de les seues grans passions, la tauromaquia, i que dirigix la colecció de llibres La piel de toro (La pell de bou). Ha eixercit per molts anys com a Crític Taurí, entre atres responsabilitats, en el periòdic espanyol ABC a on les seues cròniques, resenyes i notes sobre corregudes de bous, jonegades o atres festejos, són molt apreciats per la càrrega cultural dels seus escrits. Els seus artículs en defensa de la Festa Taurina pels atacs ad esta cultura o per la falta de justícia, són altament considerats per tots els estaments del sector taurí espanyol i mundial.
Obra[editar | editar còdic]
Crítica, filologia i història lliterària[editar | editar còdic]
- Introducción a la novela contemporánea. Editorial Anaya, Madrid, 1966, primera edición. ISBN|84-207-0939-5.
- Sociologia de una novela rosa. Taurus, Madrid, 1968, primera edición. OCLC|237117995.
- Eugenio d'Ors, crítico literario. Prensa Española, Madrid, 1971. ISBN|8437600251.
- Introducción a la novela hispanoamericana actual. Anaya, Madrid, 1971, primera edición. ISBN|9788420709406.
- Vida y literatura en "Troteras y danzaderas". Castalia, Madrid, 1973, primera edición, ISBN|978-84-7039-145-3.
- Subliteraturas, Ariel, Esplugues de Llobregat, 1974, primera edición. ISBN|978-84-344-8311-8.
- Análisis de cinco comedias: teatro español de la posguerra. Clásicos Castalia, Madrid, 1977. Escrito en colaboración con Marina Mayoral y Francisco Nieva). ISBN|978-84-7039-255-9.
- Introducción a la literatura. Castalia, Madrid, 1979, primera edición. ISBN|978-84-7039-324-2.
- Antología comentada de la literatura española. Siglo XVIII. Castalia, Madrid, 1999, primera edición. Escrita en colaboración con Manuel Camarero, Tomás Pérez Viejo, Miguel Ángel Marzal. ISBN|978-84-7039-803-2.
- Antología comentada de la literatura española. Siglo XIX. Castalia, Madrid, 1999, primera edición. Escrita en colaboración con Manuel Camarero, Tomás Pérez Viejo, Miguel Ángel Marzal. ISBN|978-84-7039-840-7.
- Momentos mágicos de la literatura. Castalia, Madrid, 1999, primera edición. ISBN|978-84-7039-801-8.
- La Obra literaria de don Juan Valera : la "musica de la vida". Castalia, Madrid, 2005, primera edición. ISBN|978-84-9740-151-7.
Tauromaquia[editar | editar còdic]
- Toros y cultura. Espasa-Calpe, Madrid, 1987, primera edición. ISBN|978-84-239-5407-0.
- Diez toreros de Madrid.Hathor, Madrid, 1988, primera edición. ISBN|978-84-86879-02-0.
- La tauromaquia de Marcial Lalanda. Espasa-Calpe, Madrid, 1988, primera edición. ISBN|978-84-239-5411-7.
- Lenguaje taurino y sociedad. Espasa-Calpe, Madrid, 1990, primera edición. ISBN|978-84-239-5432-2.
- Escritores ante la fiesta : (de Antonio Machado a Antonio Gala). Egartorre, Madrid, 1993, primera edición. ISBN|978-84-87325-08-3.
- La lidia : diccionario de tauromaquía. Temas de Hoy, Madrid, 1996. ISBN|978-84-7880-633-1.
- Suertes y toreros. Compañía Europea de Comunicación e Información, Madrid, 1996, primera edición. Fascículos. ISBN|84-7969-349-5.
- Ignacio Sánchez Mejías. Alianza, Madrid, 1998, primera edición. ISBN|978-84-206-3857-7.
- Toros, cultura y lenguaje. Espasa-Calpe, Madrid, 1999, primera edición. ISBN|978-84-239-8761-0.
- El Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de Federico García Lorca. Biblioteca Nueva, Madrid, 2000, primera edición. ISBN|978-84-7030-790-4.
- Enrique Ponce : un torero para la historia. La Esfera de los Libros, Madrid, 2013, primera edición. ISBN|978-84-9970-676-4.
- La inteligencia del toreo : de Marcial Lalanda a Vargas Llosa. El Paseillo, Córdoba, 2023, primera edición. ISBN|978-84-126357-4-4.
Ensajos[editar | editar còdic]
- La zarzuela de cerca. Espasa-Calpe, Madrid, 1987, primera edición. Escrito en colaboración con Carlos-José Costas. ISBN|978-84-239-1677-1.
- Luces de candilejas : los espectáculos en España (1898-1939). Espasa-Calpe, Madrid, 1991, primera edición. Escrito en colaboración con Eduardo Haro Tecglen. ISBN|978-84-239-1996-3.
- Historia de los espectáculos en España. Castalia, Madrid, 1999. Escrito en colaboración con José María Díez Borque. ISBN|978-84-7039-825-4.
- La vuelta al mundo en 80 músicas. La esfera de los Libros, Madrid, 2018. ISBN|978-84-9164-256-5.
- Tócala otra vez, Sam. Las mejores músicas de cine. Fórcola, Madrid, 2019. ISBN|978-84-17425-34-0.
- Maestros y amigos. Semblanzas y recuerdos. Fórcola, Madrid, 2020. ISBN|978-84-17425-68-5.
- Las cosas de la vida. Guía para perplejos. Fórcola, Madrid, 2022. ISBN|978-84-17425-95-1.
- Filosofía vulgar: la verdad de los refranes. Fórcola, Madrid, 2023. ISBN|978-84-19969-01-9.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
Entre els seus premis i guardons destaquen:
- Premi Nacional de Lliteratura Emilia Pardo Bazán, actual Premi Nacional de Crítica Lliterària, en 1973 per Vida y literatura en "Troteras y danzaderas".
- Premi Fastenrath de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en 1978 per Vida y literatura en "Troteras y danzaderas"
- Premi Nacional d'Ensaig 1980 per Introducción a la literatura.
- Premi de les Lletres Valencianes en 1998.
- Premi Joaquín Romero Murube en 2020 per Manuel y Antonio, de Sevilla.
- Premi José María de Cossío.
- Premi de Cultura de la Comunitat de Madrit.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
És Acadèmic d'Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i corresponent de la Real Acadèmia Sevillana de Belles Lletres i de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Telmo de Màlaga.
Referències[editar | editar còdic]
- «Andrés Amorós». Base de datos de premiados del Libro, Lectura y Letras. Ministerio de Cultura
- «Andrés Amorós. Biografía». cervantes.org. Instituto Cervantes
- «Andrés Amorós». Memorias de la Fundación. Fundación Juan March
- «Andrés Amorós, Premio de Cultura 2025 por su defensa de la tauromaquia» La Razón
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Andrés Amorós.
- Andrés Amorós en Wikipedia
- El discurso de Andrés Amorós en defensa de España que enardeció a los 500 espectadores en un acto de NEOS - El Debate