Llínea 72: |
Llínea 72: |
| | | |
| == Context social i econòmic == | | == Context social i econòmic == |
| + | [[Image:Distribucio poblacio espanyola 1980.svg|thumb|right|300px|Distribució de la població espanyola en 1980]] |
| Les intencions de la República s'enfrontaren en la cruda realitat d'una economia mundial sumida en la Gran Depressió, de la que el món no es va recuperar fins després de la [[Segona Guerra Mundial]]. En térmens de forces socials, la Segona República va sorgir per que els oficials de l'eixèrcit no recolzaren al rei, en el que estaven molests per haver acceptat la dimisió de Primo de Rivera, i a un clima de creixent reivindicació de llibertats, drets per als treballadors i tases de d'esempleu creixents, lo que va resultar en alguns casos en enfrontaments de carrer, revoltes anarquistes, assessinats per grups extremistes d'u o atre bando, colps d'estat militars i folgues revolucionàries. | | Les intencions de la República s'enfrontaren en la cruda realitat d'una economia mundial sumida en la Gran Depressió, de la que el món no es va recuperar fins després de la [[Segona Guerra Mundial]]. En térmens de forces socials, la Segona República va sorgir per que els oficials de l'eixèrcit no recolzaren al rei, en el que estaven molests per haver acceptat la dimisió de Primo de Rivera, i a un clima de creixent reivindicació de llibertats, drets per als treballadors i tases de d'esempleu creixents, lo que va resultar en alguns casos en enfrontaments de carrer, revoltes anarquistes, assessinats per grups extremistes d'u o atre bando, colps d'estat militars i folgues revolucionàries. |
| | | |
Llínea 79: |
Llínea 80: |
| | | |
| Respecte de les iniciatives de canvi socioeconòmic dels governs republicans, cap destacar les pujades dels salaris dels treballadors del camp dutes a terme durant el bieni social-assanyiste, invertides després durant el bieni radical-cediste, encaminades a millorar les condicions de vida en el mig rural. Atres iniciatives foren les ocupacions de terra i expropiacions ilegals en els moments inicials de la Guerra Civil com una manera de conseguir ingresos i recolzament popular per part del campesinat. | | Respecte de les iniciatives de canvi socioeconòmic dels governs republicans, cap destacar les pujades dels salaris dels treballadors del camp dutes a terme durant el bieni social-assanyiste, invertides després durant el bieni radical-cediste, encaminades a millorar les condicions de vida en el mig rural. Atres iniciatives foren les ocupacions de terra i expropiacions ilegals en els moments inicials de la Guerra Civil com una manera de conseguir ingresos i recolzament popular per part del campesinat. |
| + | |
| + | == Etapes de la república == |
| + | === Bieni social-assanyiste (1931-1933) === |
| + | També conegut com ''bieni reformiste'': |
| + | * 14 d'abril de 1931: Després d eles eleccions municpals, es declara en Espanya la Segona República. |
| + | * 10 d emaig de 1931: Causant gran polèmica, s'inaugura el Círcul Monàrquic en Madrit. Front als rumors de que un monàrquic exaltat havia assessinat a un taxiste que es va negar a cridar ''"Vixca el Rei"'', un grup de persones va provocar un altercat a les portes de dita institució. |
| + | * 11 de maig de 1931: Uns vint-i-quatre convents, coleges i centres catòlics són incendiats i assaltats per bandes jovenils. L'actuació de les autoritats republicanes conseguix restaurar l'orde. |
| + | * 16 de juny de 1931: El govern desterra al cardenal primat Pedro Segura per no reconéixer al nou règim i per les seues crítiques al sistema dirigides als fidels. Des d'el [[Vaticà]], se substituïx al radical Segura pel més moderat Gomà, que admetrà l'existència de la República i buscarà les ventages de dialogar en els governs d'un Estat dèbil. |
| + | * 18 de juny de 1931: El govern desterra a Mateo Múgica, bisbe de [[Gasteiz]]. |
| + | * Eleccions a Corts Constituyents de 28 de juny de 1931. Majoria de les esquerres en el Parlament. |
| + | * 9 d'octubre de 1931: Es produïxen Successos de Gilena, un dels primers altercats violents en el camp andalús. |
| + | * 14 d'octubre de 1931: Alcalá Zamora dimitix com a president del Govern per el seu desacort en les polítiques laicistes que defenia el Gavinet. Passarà a ser president de la República, mentres que Manuel Azaña li substituirà al front del Eixecutiu. |
| + | * 29 d'octubre de 1931: Es promulga la llei de Defensa de la República per a castigar la violència pública i la difamació del nou règim. |
| + | * Aprovació per les Corts de la Constitució de la República Espanyola de 1931 (9 de decembre de 1931). |
| + | * 9 de decembre de 1931: La Constitució republicana prohibix a les órdens religioses dedicar-se a l'ensenyament i s'obri la porta a la nacionalisació de tots els seus bens, ademés ordena disoldre i confiscar els bens de les órdens religioses que manifesten la seua obediència a la Santa Sèu. |
| + | * Govern de coalició republicano-socialista, presidit per Azaña (16 de ecembre de 1931). |
| + | * El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba antilaicista en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió acidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. En tot i això, la posició de la gerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposada al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis. |