Diferència entre les revisions de "Benicolet"
(→Localitat fitades: correcio ortografica) |
|||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
==Geografia== | ==Geografia== | ||
| − | ===Localitat | + | ===Localitat llimítrofes=== |
| − | El terme municipal de Benicolet fita en les següents localitats: [[Almiserat]], [[Ayelo de Rugat]], [[ | + | El terme municipal de Benicolet fita en les següents localitats: [[Almiserat]], [[Ayelo de Rugat]], [[Lluchent]], [[Montichelvo]] i [[Terrateig]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] |
==Història== | ==Història== | ||
| − | + | D’orige musulmà. Reconquistat per [[Jaume I ]] cedit, l'any [[1258]], a Juan de Bardají. Integrat a la baronia de [[Lluchent]], baix el senyorí del Maça de Liçama, i, posteriorment va permanéixer al marquesat de Dos Aigües. | |
==Administració== | ==Administració== | ||
{{Alcaldes_España | {{Alcaldes_España | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
==Festes locals== | ==Festes locals== | ||
Per giner Sant Antoni Abat. | Per giner Sant Antoni Abat. | ||
| − | + | El dijous abans de Cendra es preparen les Cassoletes (d'arròs ab costra) a la serra. | |
| − | + | Per juny se celebra Sant Joan Baptista. | |
| − | El primer cap de | + | El primer cap de semana d'agost se celebren les festes Patronals dedicades a la Immaculada, la Divina Aurora i el Crist de la Fe, en [[Moros i Cristians]]. |
| − | L'1 d'octubre se celebra la festa a la Mare de | + | L'1 d'octubre se celebra la festa a la Mare de Deu del Roser. |
==Gastronomia== | ==Gastronomia== | ||
| − | Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i | + | Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...). |
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Revisió de 22:22 4 dec 2008
| Bellus | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 241 m. | |||
| Superfície: | 11 km2 | |||
| Població: | 536 hab. | |||
| • Densitat: | 47,7 hab./km² | |||
| Gentilici: | benicoletà, benicoletana | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià i Castellà | |||
| Còdic postal: | 46838 | |||
| Festes majors: | 1er cap de setmana d'agost | |||
| Alcalde: | Antonio Pastor Pérez | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Benicolet és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Localitat llimítrofes
El terme municipal de Benicolet fita en les següents localitats: Almiserat, Ayelo de Rugat, Lluchent, Montichelvo i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia
Història
D’orige musulmà. Reconquistat per Jaume I cedit, l'any 1258, a Juan de Bardají. Integrat a la baronia de Lluchent, baix el senyorí del Maça de Liçama, i, posteriorment va permanéixer al marquesat de Dos Aigües.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | |
| 1983 - 1987 | n/d | |
| 1987 - 1991 | n/d | |
| 1991 - 1995 | n/d | |
| 1995 - 1999 | Enrique Valle Alfonso | n/d |
| 1999 - 2003 | Enrique Valle Alfonso | n/d |
| 2003 - 2007 | Enrique Valle Alfonso | n/d |
| 2007 - 2011 | Antonio Pastor Pérez | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 497 | 494 | 484 | 501 | 489 | 496 | 508 | 517 | 539 |
Economia
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu Taronges, pomes i atres frutes.
Monuments
Església de Sant Joan Baptista s. XVII, d'una única nau ab dues capelles entre els contraforts. Destaca la decoració clàssica de les pilastres i el campanar de dos cossos de planta quadrada.
Festes locals
Per giner Sant Antoni Abat. El dijous abans de Cendra es preparen les Cassoletes (d'arròs ab costra) a la serra. Per juny se celebra Sant Joan Baptista. El primer cap de semana d'agost se celebren les festes Patronals dedicades a la Immaculada, la Divina Aurora i el Crist de la Fe, en Moros i Cristians. L'1 d'octubre se celebra la festa a la Mare de Deu del Roser.
Gastronomia
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).