Diferència entre les revisions de "Frédéric Mistral"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Biografía == | == Biografía == | ||
| − | Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'Europa , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià, el valencià, o el castellà. | + | Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'[[Europa]] , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]], ans que el [[francés]], l'[[italià]], el [[valencià]], o el [[castellà]]. |
=== ''Félibrige'' === | === ''Félibrige'' === | ||
| − | Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la | + | Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la [[llengua occitana]], aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com [[Teodor Llorente]]), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella època eren panoccitanistes. |
A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons. | A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * ''Mireio'' (Mireya) (1859) | + | * ''Mireio'' (Mireya) ([[1859]]) |
| − | * ''Calendau'' (1867) | + | * ''Calendau'' ([[1867]]) |
| − | * ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) (1875) | + | * ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) ([[1875]]) |
| − | * ''Nerto'' (1884), relat | + | * ''Nerto'' ([[1884]]), relat |
| − | * ''La reino Jano'' (La reina Joan) (1890), drama | + | * ''La reino Jano'' (La reina Joan) ([[1890]]), drama |
| − | * ''Lou pouemo dou rose'' (1897) | + | * ''Lou pouemo dou rose'' ([[1897]]) |
| − | * ''Moun espelido, Memori e Raconte'' (1906), memòries | + | * ''Moun espelido, Memori e Raconte'' ([[1906]]), memòries |
* ''Discours e dicho'' (1906) | * ''Discours e dicho'' (1906) | ||
| − | * ''La genesi, traducho en prouvençau'' (1910) | + | * ''La genesi, traducho en prouvençau'' ([[1910]]) |
| − | * ''Lis oulivado'' (1912) | + | * ''Lis oulivado'' ([[1912]]) |
| − | * ''Lou tresor dou felibrige'' (1878-1886) | + | * ''Lou tresor dou felibrige'' ([[1878]]-[[1886]]) |
| − | * ''Proso d’Armana'', obra pòstuma 1926-1927-1930 | + | * ''Proso d’Armana'', obra pòstuma [[1926]]-[[1927]]-[[1930]] |
{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}} | {{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}} | ||
Revisió de 16:42 24 abr 2010
Frédéric Mistral (Maillane (Provença), 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914) escritor francés en llengua occitana, i Premi Nobel de Lliteratura.
Biografía
Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre 1848 i 1851, estudià dret en Aix-en-Provence i es convertí en defensor de la independència de la Provença i del provençal o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'Europa , puix fon cultivada pels trovadors en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià, el valencià, o el castellà.
Félibrige
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la llengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodor Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del Félibrige, que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'Alphonse de Lamartine. Este moviment de felibres, de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de Espanya per Isabel II, puix en aquella època eren panoccitanistes.
A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.
Mirèio
Sa principal obra és Mirèio (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en 1859, esta obra es titula Mirèio (en lloc de Mirelha) perque per imperatiu de Roumanille (son editor, qui probablement intentava aixina difondrè millor l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a la ortografía "clàssica" dels trovadors migevals. Mireia conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de Romeu i Julieta, encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità.
Charles Gounod feu una òpera en este tema en 1863.
Premi Nobel
Ademés de Mireio, Mistral és autor d'atres obres com Calendal, Nerte, Lis isclo d’or ("L'illa d'or"), Lis oulivado ("Les olivades"), El poema del Ròdan, obres que en conjunt fan d'ell el més important cultivador de l'occità provençal.
Mistral recibí el Premi Nobel de Lliteratura en 1904 junt a José Echegaray. En l'import del premi creà el Museu Arlaten en Arlés.
Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el 25 de març de 1914 en Maillane.
Obres
- Mireio (Mireya) (1859)
- Calendau (1867)
- Lis isclo d’or (L'illa d'or) (1875)
- Nerto (1884), relat
- La reino Jano (La reina Joan) (1890), drama
- Lou pouemo dou rose (1897)
- Moun espelido, Memori e Raconte (1906), memòries
- Discours e dicho (1906)
- La genesi, traducho en prouvençau (1910)
- Lis oulivado (1912)
- Lou tresor dou felibrige (1878-1886)
- Proso d’Armana, obra pòstuma 1926-1927-1930
| Predecessor: Bjørnstjerne Bjørnson |
Premi Nobel de Lliteratura {{{periodo}}} |
Successor: Henryk Sienkiewicz |
Curiositats
L'escritora chilena Gabriela Mistral, adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim.
Te un carrer i un monument en Valéncia capital, lo que demostra que els renaixentistes valencians no eren pancatalanistes (com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino panoccitanistes, i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català".
Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena Barcelona existix una escola nomenada Frederic Mistral, en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mirèio".