Diferència entre les revisions de "Alfondeguella"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{ortografia}} | {{ortografia}} | ||
| − | {{Ficha de | + | {{Ficha de localidat de Espanya |
| − | | | + | | nom = Alfondeguilla |
| bandera = no | | bandera = no | ||
| − | | | + | | escut = Escudo de Alfondeguilla.svg |
| − | | | + | | imatge = [[Archivo:Localització de Fondeguilla respecte de la Comunitat Valenciana.png|95px|Localización de Alfondeguilla respecto a la Comunidad Valencina]] [[Archiu:Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg|160px|Localización de Alfondeguilla respecto a la comarca de la Plana Baja]] |
| cod_provincia = 12 | | cod_provincia = 12 | ||
| cod_municipio = 007 | | cod_municipio = 007 | ||
| − | | comarca = [[Plana | + | | comarca = [[Plana Baixa]] |
| − | | | + | | partit = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Nules]] |
| coor = {{coord|39|50|N|0|16|O|type:city|display=inline,title}} | | coor = {{coord|39|50|N|0|16|O|type:city|display=inline,title}} | ||
| altitud = 219 | | altitud = 219 | ||
| − | | | + | | distància = 30 |
| referencia = [[Castellón de la Plana]] | | referencia = [[Castellón de la Plana]] | ||
| − | | | + | | distància2 = 61 |
| − | | referencia2 = [[ | + | | referencia2 = [[València]] |
| superficie = 28.3 | | superficie = 28.3 | ||
| − | | | + | | gentilici = Alfondeguillero/a Fondeguiller/a |
| − | | predoling = [[ | + | | predoling = [[Valencià]] |
| cp = E - 12.609 | | cp = E - 12.609 | ||
| alcalde = '''Salvador Ventura Berenguer''' | | alcalde = '''Salvador Ventura Berenguer''' | ||
| − | | | + | | festes_majors = durant la semana del 15 d´Agost |
| web = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla] | | web = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Alfondeguilla''' (en [[idioma | + | '''Alfondeguilla''' (en [[idioma valencià|valencià]] ''Alfondeguilla''),a nivell col·loquial, ''Fondeguilla'', és un [[municipi]] pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat al sud de la [[província de Castelló]] en la [[comarca]] de [[Plana Baixa]], (afrontant amb [[Sagunt]], ja en la [[província de València]]). |
| − | + | Geografia == | |
| − | + | Està situat en el vessant meridional de la [[serra d’Espadà]], en el sector sud de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu acabe comprén 28.320 km2. i amb una altitud sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, compta amb un clima temperat durant totes les èpoques de l’any, lo que afavorix el desenrotllament de la flora mediterrània i l’assentament de fauna autòctona. | |
| − | + | Part del terme d’Alfondeguilla pertany al [[Parc Natural de la Serra d’Espadà]]. | |
| − | + | Accessos === | |
| − | + | Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230. | |
| − | + | Des de València direcció nord per la [[A-7]], eixida [[la Vall d’Uxó]], direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguilla. | |
| − | + | Des de [[Terol]], [[Segorbe]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida [[Soneja]] - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem Azuébar i fins a Alfondeguilla. | |
| − | + | Localitats limítrofes == | |
| − | + | L’acabe municipal té una extensió de 28.320 km2 i limita pel nord amb [[Artana]], a l’est amb [[la Vall d’Uxó]], al sud-oest amb [[Soneja]], a l’oest amb [[Chóvar]] i al nordoeste amb [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sud amb [[Sagunt]] en la [[província de València]]. La mitat nord del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà. | |
| − | + | Història == | |
| − | + | Els primers nuclis que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes però van ser els àrabs els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscos la seua demografia es va veure seriosament afectada per l’expulsió ja que es va reduir la seua població a la mitat entre 1602 i 1646. No obstant això, el creixement demogràfic va ser molt important durant el segle XIX, època en què es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Així, mentres que en 1795 la seua població era de 180 habitants, en 1900 aconseguia la xifra de 943. En el s. XX (+- 1938)esta zona va tindre importància en la contesa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l’últim reducte del Front de l’Ebre en el que l’Exèrcit Republicà va cedir davant dels Nacionals. | |
| − | + | Demografia === | |
| − | + | align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | |
| − | + | style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |
![[1563]] !! [[1795]] !! [[1845]] !! [[1873]] !! [[1900]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1985]] !! [[1990]] !! [[1995]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]!! | ![[1563]] !! [[1795]] !! [[1845]] !! [[1873]] !! [[1900]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1985]] !! [[1990]] !! [[1995]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]!! | ||
|- | |- | ||
| − | + | align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 902 | |
|} | |} | ||
| − | + | Administració == | |
| − | {{ | + | {{Alcaldes_Espanya |
| − | + | Alcalde_1 = ? ? ? | |
| − | + | Partit_1 = ? | |
| − | + | Alcalde_2 = Amadeo Rodríguez | |
| − | + | Partit_2 = AP | |
| − | + | Alcalde_3 = Ramón Vilar Font | |
| − | + | Partit_3 = [[AP]] | |
| − | + | Alcalde_4 = Ramón Vilar Font | |
| − | + | Partit_4 = [[PP]] | |
| − | + | Alcalde_5 = Ramón Vilar Font | |
| − | + | Partit_5 = [[PP]] | |
| − | + | Alcalde_6 = Ramón Vilar Font | |
| − | + | Partit_6 = [[PP]] | |
| − | + | Alcalde_7 = Ramón Vilar Font | |
| − | + | Partit_7 = [[PP]] | |
| − | + | Alcalde_8 = Salvador Ventura Berenguer | |
| − | + | Partit_8 = [[PP]] | |
}} | }} | ||
| − | + | Economia == | |
| − | + | Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’Ametles, Vinyes, Oliveres, Garrofes, Horta, Tarongers i la resta del terme de Pins Sureres i Carrasques. | |
| − | + | Els veïns d’este bell municipi han de desplaçar-se a altres localitats per a treballar en oficis diversos ja que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi ha són de caràcter familiar. | |
| − | + | Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en cotxes. | |
| − | + | Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta ), i les dones es dedicaven a fer "Espardenyes d’espart" (Espardenyes d'Espart), en l’actualitat estos oficis s’han extingit. | |
| − | + | Festes == | |
| − | + | Cercavila a Sant Antoni. | |
| − | + | [[ DijousLlarder] "''] Dijous''", Llarder on la gent berenarà a la muntanya | |
| − | + | En Setmana Santa, representació de la Passió la nit del dissabte anterior al Diumenge de Rams, amb recorregut pel nucli urbà de la població finalitzant en el Calvari, ho realitzen veïns i veïnes de la població. | |
| − | + | Festa a Ntra. Sra. de l’Assumpció la setmana del 15 d’agost, amb bous i revetles. | |
| − | + | Festa Patronals a Sant Bartomeu i Sant Fco. Javier amb fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon cap de setmana de novembre. | |
| − | + | Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acudixen moltes persones, inclús d’altres pobles, perquè hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realitzen famílies o grups de quintos. | |
| − | *Romería de | + | *Romería de Sant Vicent, recuperada des de fa ja diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena amb les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que ens porta fins a la carretera d’entrada al poble. |
| − | + | Monuments == | |
| − | *'''Acueducto | + | *'''Acueducto romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un acabe d’uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment. |
| − | *'''Acueducto | + | *'''Acueducto romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àrabs, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" (el Pont de l’Aigua) que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mitjà de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en ús, es pot observar per la carretera CV - 230. |
| − | *'''Castillo de Castro'''. | + | *'''Castillo de Castro'''. Fortificació àrab, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seriosa una torre de sentinella, les restes actuals pertanyen a la civilitzación islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en un penyal en la cima homònima a 789 metres sobre el nivell del mar i domina un camp visual impressionante que comprén des de les Agulles de Santa Águeda a Benicàssim fins al [Capde la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [ [IllesColumbrets ]El]. castell esta entre dos barrancs profunds; el seu posició tan estratègica ens permet endevinar hui com de difícil seriosa, la seua conquista en èpoques passades. La defensa del castell aprovechava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstacle és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població, es refugiava en cas de perill, tot murallado i en l’existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mitjà d’una entrada amb arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dita, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, amb restes d’habitacions i l’altra, la més alta, la celoquia, on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidit per la torre de l’Homenatge, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista a la [[guerra civil espanyola]], entre els peñalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recinte amurallat. |
| − | *''' | + | *'''Castell d’Alfandech'''. D’origen àrab, darrere del poble en el barri del castellet. |
| − | *'''Ermita | + | *'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la vessant de la muntanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ja que va patir diverses destrosses. |
| − | *'''Nevera de Castro'''. | + | *'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’emmagatzemament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pozo de neu]]. A 800 metres sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excabado en la roca amb parets de pedra arreglada amb morter, sent la cara interna brillant amb calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca amb una cúpula amb sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetre exterior de 32 m. i amb capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades. |
| − | + | Llocs d’interés == | |
| − | *''' | + | *'''Calvari del Crist'''. |
| − | *'''Casco | + | *'''Casco antic nomenat el Castellet'''. |
| − | *''' | + | *'''Muntanya de Pipa'''. 589 metres. |
| − | *''' | + | *'''Muntanya de la Nevera'''. 855 metres. |
| − | + | En el terme municipal es troben les '''Fonts''' de "''Cabanelles''", "''la Figuera''" en el Barranc de les Vinyes, "''el Flare''" al principi del Barranco d’Eslida, "''el Gos''" prop d’Aigualit, de "''l’Hedra''", a les penyes el Castell de Castro, "''Marc''" en el Barranco d’Eslida, de "''Montesinos''" en el Barranc de les Vinyes i "''la Peñeta''" en el Barranc de Castro. | |
| − | *''' | + | *'''Construccions de pedra seca'''. |
| − | *''' | + | *'''Corrals de bestiar'''. Ubicats en les vessants de les muntanyes, servien per a arreplegar i albergar el bestiar en plena naturalesa, lloc on pasturaven. D’especial menció cal destacar "''La Paridera''", on es portava el bestiar de femelles per a donar a llum amb tranquil·litat. |
| − | *''' | + | *'''Forns de Calç'''. |
| − | *''' | + | *'''Esglèsia de Sant Bartomeu'''. en la plaça de l’Ajuntament del s.XVIII |
| − | *''' | + | *'''Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilitzar'''. |
| − | *''' | + | *'''Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro''', '''Antigues mines de Cinabri'''. |
| − | *'''L´escoladora'''. | + | *'''L´escoladora, pedra al costat del riu, d´un tamany gran i en inclinació suficient per a escolarse'''. |
| − | + | Enllaços externs == | |
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | ||
Revisió de 23:57 29 març 2010
 |
Est artícul deu ser revisat per a millorar la seua ortografia i gramàtica Editar |
Plantilla:Ficha de localidat de Espanya
Alfondeguilla (en valencià Alfondeguilla),a nivell col·loquial, Fondeguilla, és un municipi pertanyent a la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat al sud de la província de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (afrontant amb Sagunt, ja en la província de València).
Geografia ==
Està situat en el vessant meridional de la serra d’Espadà, en el sector sud de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu acabe comprén 28.320 km2. i amb una altitud sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, compta amb un clima temperat durant totes les èpoques de l’any, lo que afavorix el desenrotllament de la flora mediterrània i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d’Alfondeguilla pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.
Accessos === Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent després la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.
Des de València direcció nord per la A-7, eixida la Vall d’Uxó, direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguilla.
Des de Terol, Segorbe, baixant per la A-23 fins a l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó i agafant la CV-230 creuarem Azuébar i fins a Alfondeguilla.
Localitats limítrofes ==
L’acabe municipal té una extensió de 28.320 km2 i limita pel nord amb Artana, a l’est amb la Vall d’Uxó, al sud-oest amb Soneja, a l’oest amb Chóvar i al nordoeste amb Eslida, totes elles en la província de Castelló i al sud amb Sagunt en la província de València. La mitat nord del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.
Història ==
Els primers nuclis que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes però van ser els àrabs els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al ducat de Medinaceli. Al ser lloc de moriscos la seua demografia es va veure seriosament afectada per l’expulsió ja que es va reduir la seua població a la mitat entre 1602 i 1646. No obstant això, el creixement demogràfic va ser molt important durant el segle XIX, època en què es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Així, mentres que en 1795 la seua població era de 180 habitants, en 1900 aconseguia la xifra de 943. En el s. XX (+- 1938)esta zona va tindre importància en la contesa de la Guerra Civil espanyola, sent l’últim reducte del Front de l’Ebre en el que l’Exèrcit Republicà va cedir davant dels Nacionals.
Demografia ===
align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
!1563 !! 1795 !! 1845 !! 1873 !! 1900 !! 1940 !! 1950 !! 1960 !! 1970 !! 1985 !! 1990 !! 1995 !! 2000 !! 2005 !! 2007!! |- align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 902 |}
Administració == {{Alcaldes_Espanya Alcalde_1 = ? ? ? Partit_1 = ? Alcalde_2 = Amadeo Rodríguez Partit_2 = AP Alcalde_3 = Ramón Vilar Font Partit_3 = AP Alcalde_4 = Ramón Vilar Font Partit_4 = PP Alcalde_5 = Ramón Vilar Font Partit_5 = PP Alcalde_6 = Ramón Vilar Font Partit_6 = PP Alcalde_7 = Ramón Vilar Font Partit_7 = PP Alcalde_8 = Salvador Ventura Berenguer Partit_8 = PP
}}
Economia ==
Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’Ametles, Vinyes, Oliveres, Garrofes, Horta, Tarongers i la resta del terme de Pins Sureres i Carrasques. Els veïns d’este bell municipi han de desplaçar-se a altres localitats per a treballar en oficis diversos ja que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi ha són de caràcter familiar. Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en cotxes. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta ), i les dones es dedicaven a fer "Espardenyes d’espart" (Espardenyes d'Espart), en l’actualitat estos oficis s’han extingit.
Festes ==
Cercavila a Sant Antoni. [[ DijousLlarder] "] Dijous", Llarder on la gent berenarà a la muntanya En Setmana Santa, representació de la Passió la nit del dissabte anterior al Diumenge de Rams, amb recorregut pel nucli urbà de la població finalitzant en el Calvari, ho realitzen veïns i veïnes de la població. Festa a Ntra. Sra. de l’Assumpció la setmana del 15 d’agost, amb bous i revetles. Festa Patronals a Sant Bartomeu i Sant Fco. Javier amb fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon cap de setmana de novembre. Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acudixen moltes persones, inclús d’altres pobles, perquè hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realitzen famílies o grups de quintos.
- Romería de Sant Vicent, recuperada des de fa ja diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena amb les típiques "rollets i mistela" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que ens porta fins a la carretera d’entrada al poble.
Monuments ==
- Acueducto romà. Aqüeducte romà comunament conegut com "l’Arquet", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un acabe d’uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
- Acueducto romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àrabs, conegut com "el Pont de l’Aigua" (el Pont de l’Aigua) que creua el barranc del Riu Belcaire per mitjà de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en ús, es pot observar per la carretera CV - 230.
- Castillo de Castro. Fortificació àrab, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seriosa una torre de sentinella, les restes actuals pertanyen a la civilitzación islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en un penyal en la cima homònima a 789 metres sobre el nivell del mar i domina un camp visual impressionante que comprén des de les Agulles de Santa Águeda a Benicàssim fins al [Capde la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [ [IllesColumbrets ]El]. castell esta entre dos barrancs profunds; el seu posició tan estratègica ens permet endevinar hui com de difícil seriosa, la seua conquista en èpoques passades. La defensa del castell aprovechava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstacle és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població, es refugiava en cas de perill, tot murallado i en l’existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mitjà d’una entrada amb arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dita, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, amb restes d’habitacions i l’altra, la més alta, la celoquia, on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidit per la torre de l’Homenatge, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista a la guerra civil espanyola, entre els peñalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recinte amurallat.
- Castell d’Alfandech. D’origen àrab, darrere del poble en el barri del castellet.
- Ermita Calvari del Crist . enclavada en la vessant de la muntanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ja que va patir diverses destrosses.
- Nevera de Castro. Construcció per a l’emmagatzemament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pozo de neu. A 800 metres sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excabado en la roca amb parets de pedra arreglada amb morter, sent la cara interna brillant amb calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca amb una cúpula amb sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetre exterior de 32 m. i amb capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.
Llocs d’interés ==
- Calvari del Crist.
- Casco antic nomenat el Castellet.
- Muntanya de Pipa. 589 metres.
- Muntanya de la Nevera. 855 metres.
En el terme municipal es troben les Fonts de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranc de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranco d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de "l’Hedra", a les penyes el Castell de Castro, "Marc" en el Barranco d’Eslida, de "Montesinos" en el Barranc de les Vinyes i "la Peñeta" en el Barranc de Castro.
- Construccions de pedra seca.
- Corrals de bestiar. Ubicats en les vessants de les muntanyes, servien per a arreplegar i albergar el bestiar en plena naturalesa, lloc on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridera", on es portava el bestiar de femelles per a donar a llum amb tranquil·litat.
- Forns de Calç.
- Esglèsia de Sant Bartomeu. en la plaça de l’Ajuntament del s.XVIII
- Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilitzar.
- Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri.
- L´escoladora, pedra al costat del riu, d´un tamany gran i en inclinació suficient per a escolarse.
Enllaços externs ==