Diferència entre les revisions de "Missa del Gall"
(Text reemplaça - 'Tio o Tronc de Nadal' a 'Tió o Tronc de Nadal') |
|||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
|- | |- | ||
|} | |} | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | ||
Última revisió del 19:55 21 dec 2024
La que despuix de molt temps va acabar cridant-se Missa del Gall és el final d'un llarc cúmul de celebracions pròpies de la vigília del solstici d'hivern, a image i semblança de la vigília del solstici d'estiu, la de Sant Joan. És una festa solar en la que en el seu dia el fòc va jugar un paper primordial, igual que en la vigília de Sant Joan.
El Nadal se celebra llitúrgicament en tres misses: la de mijanit, la de l'alba i la del migdia, que cobrixen tot el desenroll dels festejos nadalencs. En esta nit en que se celebrava el despertar del sol (és quan escomença a allargar el dia), no es devia dormir, sino que calia passar-se tota la nit de festa. En el cristianisme eixes festes es cristianisaren, sent el nou eix de la mateixa, Jesús recent naixcut.
Aixina, despuix de celebrar-se la festa en casa en un bo sopar, s'eixia al bosc a per antorches i brancades que allí mateixa s'encenien, mamprenent el regrés cap al poble. Tot el païsage s'omplia de punts de llum que anaven confluint cap al poble, fins a aplegar a l'esplanada de l'iglésia, a on es juntaven totes les tees i brancades formant una sola foguera entorn a la que es ballava, es menjava i es bevia. La festa continuava dins de l'iglésia en representacions del Naiximent de Jesús, entreverades de cançons. L'iglésia estava adornada de brancades, i els fidels es duyen pardals engabiats, caçats per a l'ocasió, que alegraven l'ambient en les seues vores. Quan sonava el Gloria, se soltaven els pardals en l'iglésia. En algunes misses hi havia també per lo manco un corder, com a gran protagoniste de l'adoració dels pastors.
Un atre dels protagonistes d'esta missa tan festiva, i que podia aplegar a durar hores, era el gall, que és el que va poder donar nom a esta missa coneguda aixina per una faula que afirma que va ser este animal el primer en presenciar el naiximent de Jesús, encarregant-se d'anunciar-ho al món.
Antigament, esta missa no se celebrava a mijanit com ara, sino a l'alba. De fet, esta celebració abans de cridar-se missa, es va cridar maitines (la primera oració llitúrgica, que es fa al rayar l'alba), i estava amenisada en el cant del gall (un solament) que es duya a missa en este objectiu. Cada cant del gall era celebrat en gran jolgorio. En estes singulars misses inclús es menjava i es bevia, baix la vigilant mirada del sacerdot, que presidia la "missa" i procurava introduir en ella tots els elements religiosos que era possible.
Un atre nom que va tindre esta celebració nocturna del Nadal (i encara es conserva en les Balears) és la de Calenda. Es dia aixina a la llectura de les vides dels sants importants que se celebraven a lo llarc de l'any. Estes calendes en la major solemnitat s'acompanyaven de representació sacra, cantada i prou festiva. La de Nadal era la Calenda per antonomàsia. D'ahí va vindre el nom de calendari, que era el llistat de les calendes (és dir de les festes religioses) de l'any.
Totes estes formes més arcaiques de la celebració de la Vigília de Nadal, es varen ser fent cada volta més séries i formals en el pas del temps, fins a convertir-se en la Missa del Gall que coneixem hui en dia, permaneixent, d'eixa antiga informalitat, tan sol el nom de la mateixa, que ha permaneixcut com a Missa del Gall.
Atres tradicions nadalenques són: