Diferència entre les revisions de "Silla"

El relleu es totalment pla i es mante sempre per baix dels 20 m. d'altitut, excepte en els llímits ab Picassent on hi ha una elevació apenes perceptible per damunt dels 30m. Per la seua part occidental discorre la Séquia Real, de la que naixen les sequies per al rec, mentres que tota la mitat oriental es troba ocupada per camps d'arròs i el Parc Natural de l'Albufera.

El clima es de tipo clima mediterràneu.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Silla llimita ab les següents localitats:

Picassent, Alcàsser, Beniparrell, Albal, Valéncia, Almussafes i Sollana totes de la província de Valéncia.

Història

Popularment, es conta que el nom de la localitat prove de la contracció de "sa illa", en valencià "l'illa", nom que li donarien els primigenis pobladors (en balear antic era freqüent l'us del artícul salat), al estar assentada l'alqueria originalment en un istme sobre l' Albufera de Valéncia.

L'alqueria de Silla va ser donada per el rei Jaume I el 15 de giner de 1233 a l' Orde de Sant Joan de l'Hospital, sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa després a l' Orde de Montesa. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del 1243 la primera Carta Pobla de Silla y foren els primers cristians vinguts de fora els que s'establiren en cases y ocuparen terres.

En l'any 1248 es el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 ab unes condicions molt oneroses per als llauradors.

En l'any 1317 acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, pasant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any 1837 que es produïa la Desamortisació de Mendizábal i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats.

En l'any 1907 en l'Iglésia Parroquial, es produïx un robo, del Sagrari s'endugueren el Copó ab unes Formes consagrades. Després de 3 dies, un agricultor, mentres treballava en l'hort, les troba enterrades baix un taronger, les Sagrades Formes, robades. Després de molts tombos y d'haver passat una guerra enterrades en un galliner, en un corral y en una porta, estes Sagrades Formes, permaneixen Incorruptes. Des de fa 100 anys, el poble de Silla venera el milacre.

Discorrien els primers dies de la guerra civil en Espanya (1936-1939), quant l'ilustre fill de Silla, En Elies Olmos Canalda, archiver de la Catedral de Valéncia, acompanyat i ajudat per un amic natiu del mateix poble,chòfer de professió, traslladaren el Sant Grial (Sant Càliç) a Silla, (desconeixem els dies que permaneixqué el Sant Grial en esta població). El dia 2o de juliol de 1937, els dos valerosos amics, traslladaren tan apreciada joya de la cristiandat a Carlet, on va permanéixer ocult fins al dia 3o de març de 1939. Acabada tan fratricida guerra incivil, el canonge Olmos Canalda reintegra el Sant Càliç al seu venerat lloc.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Albert Vedreño, dimití en setembre de 1979.-Alcalde Accidental José Antich Brocal.	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Lluís Martínez Benaches	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Lluís V. Martínez Benaches, dimití en 1989	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Francesc Baixauli	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Francesc Baixauli	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Teresa Badenes	EU
2003 - 2007	Josep L. Pitarch i Tortajada	BNV
2007 - 2011	Francesc Baixauli Mena	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Conta con una població de 17.546 habitants en 2005.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
4.421	4.973	6.243	6.732	6.639	7.117	7.768	10.090	16.145	16.525	15.614	17.546	18.597

Economia

La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.

Dins del regadiu es troben l' arròs, les hortalises i la dacsa. En secà queden oliveres i garroferes. En general a excepció del arrossar, el terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta ab caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i varies granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.

Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta ab un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de mobles, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, joguets, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.

Monuments

Archiu:Piscina de Silla Valéncia.JPG

Vista de la piscina municipal de Silla, Valéncia, Espanya

Iglésia parroquial de Nostra Sra. dels Àngels. Ab dos cúpules y dos torres en el frontispici.

Torre àrap. Adossada al ajuntament següent la construcció més important del poble y Monument Històric Nacional.

Casa Palau. Situada en la plaça del poble y adossada a l'iglésia següent la seua construcció de 1794.

Monument desaparegut dedicat al Abnegat llurador, inaugurat en la década dels anys setanta. Es trobava situat al principi de l'Albereda.

Festes locals

Festes patronals. Es celebren a partir del 6 d'agost en honor del Sant Crist de Silla.
Fira de Sant Sebastià. Es celebra el fi de semana de giner que coincidix més prop del 20 de giner, dia del patró Sant Sebastià.

Accessos

Archiu:Vista de Silla, Valéncia.JPG

Vista de la localitat de Silla, Valéncia, Espanya

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-31. Així mateix es pot accedir des de la autopista del Mediterràneu A-7. També conta ab estació de ferrocarril de les llínees C-1 y C-2 de Rodalies Valéncia de RENFE.

Enllaços externs

@@ Llínea 85: / Llínea 85: @@
 La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.
-Dins del regadiu es troben l' [[arròs]], les [[hortalise]]s y la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s y [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, el terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta ab caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar y varies granges avícoles y porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies y llac de l'Albufera.
+Dins del regadiu es troben l' [[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, el terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta ab caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i varies granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.
 Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta ab un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.

Diferència entre les revisions de "Silla"

Revisió de 23:43 12 nov 2008

Contingut

Geografia