Diferència entre les revisions de "Luis García Berlanga"
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
* ''[[París-Tombuctú]] '' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]]. | * ''[[París-Tombuctú]] '' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]]. | ||
* ''[[El sueño de la maestra]] '' (2002). | * ''[[El sueño de la maestra]] '' (2002). | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:46 9 oct 2024
| Luis García-Berlanga Martí | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Director i guioniste de cine | ||
| Naiximent: | 12 de juny de 1921 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 13 de novembre de 2010 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Luis García-Berlanga Martí (Valéncia, 12 de juny de 1921 - † Madrit, 13 de novembre de 2010) fon un director i guioniste de cine valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
De jove, decidí estudiar Dret i despuix Filosofia i Lletres, pero més tart, en l'any 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrit.
Durant la seua joventut es va unir en la División Azul (en valencià, Divisió Blava) per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en Valéncia que son pare havia tengut durant la Segona República Espanyola.
Debutà com a director en l'any 1951 en la película Esa pareja feliz , en la que colaborava en Juan Antonio Bardem. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del cine espanyol de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'història del cine espanyol, com El verdugo o Bienvenido, Mister Marshall. Treballà en sèt ocasions en el guioniste Rafael Azcona.
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues àcides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la dictadura franquista despuntà la seua habilitat per a burlar la censura de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero d'inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com Los jueves, milagro.
En l'any 1986 va rebre el Premi Príncip d'Astúries de les Arts i en 1993 el Goya al millor director per Todos a la cárcel. La seua película Plácido fon nominada per al premi Òscar a la millor película estrangera en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore.
Ha obtengut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el Cannes, Venècia, Montreal i el Berlín). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes més rellevants del món. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
És pare de Carlos Berlanga, músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la moguda madrilenya, a banda de la música pop dels anys 80, mor en 2002 a causa d'un càncer.
Filmografia com a director i guioniste[editar | editar còdic]
- Esa pareja feliz (1952). Codirigida en Juan Antonio Bardem.
- Bienvenido, Mister Marshall (1953). En Pepe Isbert i Manolo Morán com a protagonistes.
- Novio a la vista (1954). Menys satírica que el restant de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en Benicàssim.
- Calabuch (1956). Esplèndida fabula coproducida en Itàlia i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà Edmund Gwenn. Rodada en Peníscola.
- Los jueves, milagro (1957).
- Plácido (1961).
- Las cuatro verdades ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de Jean de la Fontaine en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per René Clair, Hervé Blomberger i Alessandro Blasetti, i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.
- El verdugo (1963).
- Las pirañas (La boutique, (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es més que digna.
- ¡Vivan los novios! (1969). Una de les películes més desconegudes i més poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes són José Luis López Vázquez i Laly Soldevila.
- Tamaño natural ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes més volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de Michel Piccoli.
- La escopeta nacional (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.
- Patrimonio nacional (1981).
- Nacional III (1982).
- La vaquilla (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comèdia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.
- Moros y cristianos ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies més valencianes.
- Todos a la cárcel (1993). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.
- Blasco Ibáñez, la novela de su vida (per a televisió, (1997).
- París-Tombuctú (1999). La seua última película, rodada en Peníscola.
- El sueño de la maestra (2002).
Referències[editar | editar còdic]
- FRANCO, Jesús. Bienvenido Mister Cagada (Aguilar, Madrid, 2005). ISBN: 84-03-09580-5.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Luis_García_Berlanga de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.