Diferència entre les revisions de "Arnau de Vilanova"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Arnau de Vilanova-uiqui.jpg|thumb|right|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]] | [[Image:Arnau de Vilanova-uiqui.jpg|thumb|right|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]] | ||
| − | '''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[valencià]]. Se li ha atribuit orige francés, italià, català, i aragonés. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que probablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de Valéncia conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia | + | '''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[valencià]]. Se li ha atribuit orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que probablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en [[Valéncia]]. |
Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues. | Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Apareix com un mege d'orige [[valencià]] que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En [[1260]] estudià a [[Montpelier]] aon es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en la universitat de [[Nàpols]]. En acavant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a[[París]], aon adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa Benet XI aplegà al poder en 1302, Arnau buscà sa amistat, i quan este morí everinat acusà ad un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel Papa [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]]. | + | Apareix com un mege d'orige [[valencià]] que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En [[1260]] estudià a [[Montpelier]] aon es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en la universitat de [[Nàpols]]. En acavant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a[[París]], aon adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en [[1302]], Arnau buscà sa amistat, i quan este morí everinat acusà ad un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel Papa [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
[[Categoria:Teòlecs valencians]] | [[Categoria:Teòlecs valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
[[Categoria:Meges valencians històrics]] | [[Categoria:Meges valencians històrics]] | ||
[[Categoria:Valencians de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Valencians de la ciutat de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Meges de Valéncia]] | [[Categoria:Meges de Valéncia]] | ||
Revisió de 17:09 19 feb 2010
Arnau de Vilanova (Valéncia? entre 1235 i 1240 - Gènova (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre 1311 i 1313) fon un alquimiste, astròlec, teòlec i mege valencià. Se li ha atribuit orige francés, italià, català, i aragonés. Es sol dir que l'epítet de Vilanova prové de que probablement naixquera en el Grau de Valéncia, que en aquell moment era un poblat separat de Valéncia conegut en el nom de Vilanova del Grau, pero atra hipòtesis diu que naixqué en Vilanova del Jiloca i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.
Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple Medicinalium introductionum speculum i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
Biografia
Apareix com un mege d'orige valencià que estudià alquímia, medicina, física,filosofia i àrap. En 1260 estudià a Montpelier aon es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en Giovanni de Casamicciola, professor de medicina en la universitat de Nàpols. En acavant, vixqué al servici de la Corona d'Aragó, i més tart es desplaçà aParís, aon adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa Benet XI aplegà al poder en 1302, Arnau buscà sa amistat, i quan este morí everinat acusà ad un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en Sicília. Cap a 1313 fon convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de Marsella.
Obra
Deixà diversos escrits d'alquímia, entre ells:
- Tesaurus Thesaurorum o Rosarius Philosophorum
- Novum Lumen
- Flos Florum
Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en Lyon en els anys 1504 i 1532 (en una biografía de Symphorianus Campegius), a Basilea el 1585, a Frankfurt el 1603, i de nou en Lyon en 1686.
Se'l coneix com un autor de reputació en medicina amb alguns treballs que inclouen el Breviarium Practicae. No se'n té certesa, però se li assigna la invenció del monòxid de carboni i l'alcohol pur.
Enllaços externs
- Excerpta medica - Mscr.Dresd.C.278. [S.l.] 1500, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
- Opus aureum. Frankfurt a. Mayn 1604, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
- Hermetis Trismegisti Phoenicum Aegyptiorum Sed et aliarum Gentium Monarchae Conditoris ... sive Tabula Smaragdina. [Leipzig] 1657, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
- Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
Referències
- Histoire littéraire de la France, J. B. Haureau (1881), vol. 28;
- Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, E. Lalande (Paris, 1896).
- Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu ,Bibliotheca Chemica (1906).
- Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie,U. Chevalier (Paris, 1903).