Diferència entre les revisions de "Dinosauri"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 11: Llínea 11:
  
 
== Extinció ==
 
== Extinció ==
 +
[[File:Chicxulub radar topography.jpg 1thumb|250px|Cràter de Chicxulub]]
  
 
El descobriment de que les aus són un tipo de dinosauri va demostrar que en general els dinosauris no estan, de fet, extints com es diu habitualment.​ No obstant, tots els dinosauris no aviars, aixina com molts grups d'aus es varen extinguir sobtadament fa aproximadament 66 millons d'anys. S'ha sugerit que degut a que els chicotets mamífers, squamatas i aus varen ocupar les casetes ecològiques aptes per al seu tamany corporal chicotet, els dinosauris no aviars mai varen evolucionar una diversa fauna d'espècies de cos chicotet, lo que va conduir a la seua caiguda, quan es varen vore afectats pels tetrápods terrestres de gran cos, com a conseqüència de l'event d'extinció massiva.​ Molts atres grups d'animals també es varen extinguir en este moment, incloent les amonites (moluscs similars a nautilus), mosasauris, plesiosauris, pterosauris, i molts grups de mamífers.
 
El descobriment de que les aus són un tipo de dinosauri va demostrar que en general els dinosauris no estan, de fet, extints com es diu habitualment.​ No obstant, tots els dinosauris no aviars, aixina com molts grups d'aus es varen extinguir sobtadament fa aproximadament 66 millons d'anys. S'ha sugerit que degut a que els chicotets mamífers, squamatas i aus varen ocupar les casetes ecològiques aptes per al seu tamany corporal chicotet, els dinosauris no aviars mai varen evolucionar una diversa fauna d'espècies de cos chicotet, lo que va conduir a la seua caiguda, quan es varen vore afectats pels tetrápods terrestres de gran cos, com a conseqüència de l'event d'extinció massiva.​ Molts atres grups d'animals també es varen extinguir en este moment, incloent les amonites (moluscs similars a nautilus), mosasauris, plesiosauris, pterosauris, i molts grups de mamífers.

Revisió de 09:09 10 ago 2024

Dinosàuria (gr. "fardachos terribles") o dinosauris és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del mesozoic durant uns 160 millons d'anys, atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les aus durant el periodo Juràsic. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.

Taxonomia

Dinosàuria constituïx un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fèmur articulat en la pelvis per mig de còndil, dispost en àngul respecte d'aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en l'habilitat motriu. Els dinosauris se classifiquen tradicionalment segons l'estructura de la seua cadera.

Biologia

Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris.

L'evidència actual sugerix que el tamany promig dels dinosauris va variar a través dels periodos Triàsic, Juràsic Inferior, Juràsic Superior i Cretàcic​ Els dinosauris terópodos depredadors, que ocupaven molts de les casetes de carnívors terrestres durant el Mesozoic, freqüentment s'ubicaven en la categoria de 100 a 1000 kg (quilograms) quan són classificats pel seu pes estimat en categories basades en l'orde de magnitut, mentres que els depredadors mamífers del Holocé s'ubiquen en la categoria de 10 a 100 kg.​ La moda estadística de les masses corporals dels dinosauris mesozoics es troba entre una a dèu tonellades mètriques.

Extinció

Cràter de Chicxulub

El descobriment de que les aus són un tipo de dinosauri va demostrar que en general els dinosauris no estan, de fet, extints com es diu habitualment.​ No obstant, tots els dinosauris no aviars, aixina com molts grups d'aus es varen extinguir sobtadament fa aproximadament 66 millons d'anys. S'ha sugerit que degut a que els chicotets mamífers, squamatas i aus varen ocupar les casetes ecològiques aptes per al seu tamany corporal chicotet, els dinosauris no aviars mai varen evolucionar una diversa fauna d'espècies de cos chicotet, lo que va conduir a la seua caiguda, quan es varen vore afectats pels tetrápods terrestres de gran cos, com a conseqüència de l'event d'extinció massiva.​ Molts atres grups d'animals també es varen extinguir en este moment, incloent les amonites (moluscs similars a nautilus), mosasauris, plesiosauris, pterosauris, i molts grups de mamífers.

Colisió d'un asteroide

La teoria de la colisió en un asteroide, que va ser popularisada en l'any 1980 per Walter Alvarez i els seus colegues, relaciona l'extinció de finals del periodo Cretàcic en un impacte en un bòlit fa aproximadament 65,5 millons d'anys. Alvarez i uns atres varen sugerir que un aument repentí dels nivells d'iridi, registrat en tot lo món en els estrats rocosos d'este periodo, era una prova directa de l'impacte.​ La majoria dels indicis sugerixen que un bòlit d'entre 5 i 15 km de diàmetro va impactar en la Terra prop de la península de Yucatán, creant el cràter de Chicxulub, de 170 km de diàmetro, i desencadenant l'extinció massiva.​ Els científics no saben en certea si els dinosauris estaven prosperant o en decliu abans de l'impacte astronòmic.

Referències

  • Bravo, A.M., Vila, B., Galobart, A. y Oms, O. (2005): «Restos de huevos de dinosaurio en el Cretácico superior del sinclinal de Vallcebre (Berguedà, provincia de Barcelona)». Revista Española de Paleontología, Número extraordinario, 10: 49-57
  • Matthew G. Baron; Megan E. Williams (2018). "A re-evaluation of the enigmatic dinosauriform Caseosaurus crosbyensis from the Late Triassic of Texas, USA and its implications for early dinosaur evolution". Acta Palaeontologica Polonica. 63
  • Sanz, J.L., Buscalioni, A.D., Moratalla, J.J., Francés, V. y Antón, M. (1990): Los reptiles mesozoicos del registro español. C.S.I.C. Museo Nacional de Ciencias Naturales. Monografías, 2. 79 pp. ISBN 84-00-07036-4
  • Wang, S.C., and Dodson, P. (2006). «Estimating the Diversity of Dinosaurs». Proceedings of the National Academy of Sciences USA (en inglés) 103 (37): 13601-13605

Bibliografia

  • Andrés, J.A. y Pérez-Lorente, F. (2005): «La declaración de los yacimientos de icnitas de dinosaurio de la Península Ibérica como patrimonio mundial (IDPI)». XXI Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Gestión e Investigación de la Paleontología en el XXI*
  • Le Loeuff, J. y Martínez, A. (1997): «Afloramiento de icnitas de Titanosauridae en la zona de Fumanya (Maastrichtiense, Pirineo oriental): estudio preliminar». Geogaceta, 21: 151-153
  • Padian, K., y Currie, Ph.J. (1997): Encyclopedia of Dinosaurs. Academic Press. ISBN 0-12-226810-5
  • Sanz, J.L. (1999): Los dinosaurios voladores. Historia evolutiva de las aves primitivas. Ediciones Libertarias/Prodhufi, S.A. Mundo Vivo. 239 pp. ISBN 84-7954-493-7
  • Sanz, J.L. (1999): Mitología de los dinosaurios. Editorial Taurus. Pensamiento. 206 pp. ISBN 84-306-0348-4
  • Sanz, J.L. (2007): Cazadores de dragones. Historia del descubrimiento e investigación de los dinosaurios. Editorial Ariel. ISBN 978-84-344-5316-6
  • Sanz, J.L. y Buscalioni, A.D. (Coords.) (1992): Los dinosaurios y su entorno biótico. Ayuntamiento de Cuenca, Instituto «Juan de Valdés». Actas académicas, 4. 397 pp. ISBN 84-86788-14-5
  • Weishampel, D.B. (2004): The Dinosauria. University of California Press. California. [2.ª edición] ISBN 0-520-24209-2

Enllaços externs

Commons