Diferència entre les revisions de "Penàguila"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. | ||
| − | |||
Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | ||
Revisió de 16:05 4 dec 2009
Penàguila (en valencià i oficialment, Penàguila) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca del Foya d'Alcoy. Conta en 330 habitants (INE 2007).
Geografia
Situat en el domini Prebètic valencià,el municipi de Penàguila, pertanyent a la comarca de la Foia d'Alcoy, s'estén des de l'Ull del Morro (1051 m.Alt.), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta, a l'est, formant part dels vesants septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la fosa d'Alcoy. Recorre el terme llongitudinalment el riu de Frainos que afluïx en el riu Bolet.
La localitat es troba enclavada en la part occidental de la Serra d'Aitana.
Es comunica, a través de la CV-70 que enllaça en l'autovia A-7, en Alacant i Valéncia.
Localitats llimítrofes
Llimita en els termes municipals de Alcoleja, Alcoy, Benasau, Benifallim, Benilloba, Cocentaina, Gorga, Relleu i Sella. Tots ells de la província d'Alacant.
Història
D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.
El 8 d'abril de 1276, Jaume I prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El 26 de setembre de 1278, Pere III otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En 1338, Pere el Cerimoniós ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles XV i XVI el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de expulsió dels moriscs, en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.
Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la divisió provincial de 1833 va quedar inclosa dins de la província d'Alacant.
Demografia
La població al llarc del sigle XX el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any 2007, enfront dels 1.366 que tenia en el 1900.
| Evolució demogràfica de Penàguila[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | |||||
| Població | 1.499 | 1.488 | 1.366 | 1.361 | 1.229 | 1.117 | 1.103 | 940 | 749 | 611 | 423 | 351 | 391 | 354 | 330 | ||||
Monuments i llocs d'interés
- Porta migeval "El Portalet"
- Casa dels Fenollars
- Casa dels Moncada
- Jardí de Sants
- Font dels 30 canelles
- Castillo de Penàguila: fortalea àrap del sigle VIII construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i XVI.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan José Gisbert Doménech | n/d |
| 1983 - 1987 | Juan José Gisbert Doménech | n/d |
| 1987 - 1991 | Enrique Picó Gisbert | n/d |
| 1991 - 1995 | Enrique Picó Gisbert | n/d |
| 1995 - 1999 | Enrique Picó Gisbert | n/d |
| 1999 - 2003 | Enrique Picó Gisbert | n/d |
| 2003 - 2007 | Enrique Picó Gisbert | n/d |
| 2007 - 2011 | Josep Blanes Bonet | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Festes
- Festes Patronals. Se celebren a partir del 19 d'agost en honor de la Mare de Deu del Patrocini.
Image de satèlit
Penàguila, Alacant: [1]. Font: WikiMapia [2]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Penáguila de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
- Índex estadístic municipal de Penàguila. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
- Penàguila en el Registre d'entitats locals de la Generalitat Valenciana
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.
| Municipis de L'Alcoyà | |
|---|---|
| Alcoy • Banyeres • Benifallim • Castalla • Ibi • Onil • Penàguila • Tibi | |