Diferència entre les revisions de "Joan Esteve"
(Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx') |
|||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua] | * [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_3.pdf El Crit de la Llengua] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://gomezbayarri.wordpress.com/2020/07/28/primers-lexicografs-de-la-llengua-valenciana/ Primers lexicografs de la Llengua Valenciana - José Vte. Gómez Bayarri]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Revisió de 11:34 17 set 2023
Joan Esteve (sigle XV). Notari i escritor valencià. També fon curial en l'escrivania real de Nàpols.
Joan Esteve és conegut per ser l'autor del Liber Elegantiarum, el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any 1472 i imprés el 3 d'octubre de 1489 en la ciutat italiana de Venècia per Paganino de Paganinis), Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra. El Liber Elegantiarum és el primer diccionari d'una llengua romanç, la llengua valenciana.
El Liber Elegantiarum, constituïx u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del sigle XV en les terres valencianes. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.
El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'Itàlia, confirma el paper d'eix cultural que el Regne de Valéncia tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el sigle d'Or de les lletres valencianes.
En el Liber Elegantiarum, al principi del seu colofó, se pot llegir textualment:
El primer diccionari d'una llengua romanç, el diccionari de la llengua valenciana, per a que els hòmens de l'época pogueren beure de les fonts valencianes ya que en tota Europa es coneixia la llengua valenciana que en eixe moment era una llengua molt culta i la que utilisaven els erudits de molts llocs del món. Esta obra és molt representativa de l'humanisme valencià.