Diferència entre les revisions de "Lluís Alcanyís"
(Text reemplaça - ' signatura' a ' firma') |
|||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Lluis Alcanyis''' ([[Xàtiva]], 1440 - [[València]], 1506) fon un [[mege]] i [[poeta]] [[Valencians|valencià]]. | + | '''Lluis Alcanyis''' ([[Xàtiva]], [[1440]] - † [[València]], [[1506]]) fon un [[mege]] i [[poeta]] [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 17:50 3 dec 2022
| Naiximent | 1440 Xàtiva, (Valéncia) |
| Mort | 1506 |
| Activitat | Mege i escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
| Obres principals | Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia |
Lluis Alcanyis (Xàtiva, 1440 - † València, 1506) fon un mege i poeta valencià.
Biografia
Naixcut en la ciutat valenciana de Xàtiva en l'any 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de judeus conversos.
El 23 d'abril de 1467 otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en Xàtiva. En l'any 1470 es va casar en Elionor Esparça, de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en Valéncia, en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de Luis Vives, va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de 1477.
Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la Valéncia de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en Lluís Dalmau i Pere Pintor, tambe de Xàtiva, va conseguir que la ciutat fundara en l'any 1462 una escola per a cirugians, a la qual Juan II va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de 1480, va formar part del claustre permanent. Quan, en l'any 1499, a proposta del municipi i en l'acceptació del papa Aleixandre VI, es va crear l'Universitat de Valéncia, es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a 1504 la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.
Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en Valéncia, superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.
També fon l'autor del primer llibre de medicina imprés en Valéncia: Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència (1490), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de novembre de l'any 1489 fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la pesta, precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.
El pensament científic d'Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa Edat Mija, a partir de les traduccions de l'àrap.
El clima d'antisemitisme que fon estenent-se a lo llarc dels sigles XIV i XV es va materialisar, a petició dels Reis Catòlics, en la creació dels tribunals de l'Inquisició (1480), expressió del radicalisme religiós (contra judeus i convers) i mig de control de l'orde polític i social. En l'any 1506, despuix de casi tres anys d'encarcerament i poc més d'un de l'eixecució de la seua dòna, va ser també condenat per judaizant i cremat en la foguera.
Actualment l'hospital de Xàtiva porta el seu nom.
Obres lliteràries
- Regimiento preservativo y curativo de la pestilencia (1490), primer llibre de medicina imprés en Valéncia.
- Les trobes en lahors de la Verge María (1474), primera obra lliterària impresa en Espanya, que inclou dos poemes seus.