Diferència entre les revisions de "Porto Novo"
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
<gallery mode="packed" caption="Imàgens de l'época colonial."> | <gallery mode="packed" caption="Imàgens de l'época colonial."> | ||
| − | Y Pranishnikoff, Porto Novo, Groupe de Naturels (1887).jpg| | + | Y Pranishnikoff, Porto Novo, Groupe de Naturels (1887).jpg|«Grup de naturals»<br>([[Ivan Pranishnikoff|Pranishnikoff]], 1887). |
Porto-Novo-Une rue.jpg|« Un carrer »<br>(François-Edmond Fortier, 1908). | Porto-Novo-Une rue.jpg|« Un carrer »<br>(François-Edmond Fortier, 1908). | ||
Porto-Novo-Sur le marché (10).jpg|« En el mercat »<br>(Fortier 1908). | Porto-Novo-Sur le marché (10).jpg|« En el mercat »<br>(Fortier 1908). | ||
Revisió de 16:39 22 nov 2022
Porto Novo també coneguda com Hogbonou i Adjacé, és la capital i la segona ciutat més gran de Benin, despuix de Cotonú. La ciutat és un port sobre la baïa de Porto-Novo, part del golf de Guinea. Porto Novo és la principal ciutat del país, tant política com culturalment. La ciutat és el centre d'una zona agrícola que produïx principalment oli de palma, cotó i kapok. En la década de 1990 es va trobar petròleu en la costa front a la ciutat, per lo que s'ha convertit en un important centre d'exportació d'este hidrocarbur.
Geografia
Topografia
Porto Novo està situat en el sur de Benin, a 13 quilómetros de l'Oceà Atlàntic, del que està separat per un estany, la llacuna de Porto Novo o Lac Nokoué <ref>Emma-Christiane Leite, "Dynamique dones écosystèmes aquatiques au Bénin: li cas du complexe lac Nokoué-lagune de Porto-Novo", en Koffi Atta, Tanga Pierre Zoungrana et al. , Logiques paysannes et espaces agraires en Afrique, Karthala, 2010, Plantilla:Abréviation discrète 273-290 ISBN 9782811103699. La seua altitut és d'uns 245 metros i cobrix 52 kmPlantilla:Exp<ref name="Gandounou8">.
Està a 30 quilómetros de Cotonú a l'oest, la capital econòmica, i a 12 quilómetros de la frontera nigeriana a l'est. Els municipis limítrofs són Akpro-Missérété, Avrankou i Adjarra al nort, Sèmè-Kpodji al sur, Adjarra a l'est i Aguégués a l'oest..
Clima
La ciutat té un particular clima tropical humit nomenat clima subequatorial, en quatre estacions, dos seques (de novembre a mitan de març, i de mitan de juliol a mitan de setembre) i dos humides (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de 1200 mm a l'any [2]. El harmattan bufa de decembre a giner un vent fret i sec.
 Paràmetros climàtics promig de Porto Novo 
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
| Temp. mija (°C) | {{{ene}}} | 28 | 28 | 28 | {{{may}}} | 26 | 25 | 25 | {{{sep}}} | 26 | 27 | {{{dic}}} | 26 |
| Plujes (mm) | 23 | 34 | 86 | 127 | 215 | 370 | 129 | 44 | 89 | 140 | 52 | 16 | 1325 |
| cita requerida | |||||||||||||
Geografia administrativa
El municipi de Porto Novo està dividit en cinc districtes: Houèzoumè, Attakê, Djassin, Houinmè i Ouando. Estos districtes es subdividixen en barris.
Història
Porto Novo va ser fundada provablement en la segona mitat del sigle XVI pel llegendari rei Et-Agdanlin de Allada. El seu nom deriva de "port nou" en portugués. Fon el portugués Eucaristo de Campos el que nomenà a la ciutat "Porto-Novo" per la seua semblança en la ciutat de Porto.<ref>Mathurin C. Houngnikpo, Samuel Decalo, Historical Dictionary of Benin, Rowman & Littlefield, USA, 2013, p. 297 <ref>*Britannica, Porto-Novo, britannica.com, USA, accessed on July 7, 2019. La localitat desenrollà una gran activitat de comerç i de tràfic de esclaus cap a tota Amèrica.<ref>Fiona McLaughlin (2011). Languages of Urban West Africa. ISBN 978-1-4411-5-81-30.
El Regne de Ardra es va acollir a la protecció de França en 1863 per a defendre's del sege britànic; no obstant, el veí regne de Abomey no va tolerar este acostament cap a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En 1883, en l'arribada de l'armada francesa a Porte *Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de Dahomey i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de 1900.
Els reis de Porto-Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en 1976. Des de 1908, varen ser coneguts com a Chef supérieur (Cap superior en francés)
.jpg)
Molts afrobrasilenys es varen assentar en Porto Novo en la seua tornada a Àfrica despuix de l'abolició de l'esclavitut en Brasil. Açò va provocar que l'arquitectura i gastronomia brasileres formaren una part important de la cultura de Porto Novo.
- Imàgens de l'época colonial.
«Grup de naturals»
(Pranishnikoff, 1887).
« Un carrer »
(François-Edmond Fortier, 1908).
« En el mercat »
(Fortier 1908).
«L'hospital (el dispensari)»
(Fortier 1908)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències
- ↑ Franz Schrader & Louis Gallouédec, Géographie élémentaire de la France et de ses colonies rédigée conformément aux programmes des classes de 5e classique et 6e moderne, Paris : Librairie Hachette, 2e édition, 1894
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada*Gandounou8
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Porto Novo.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |