Diferència entre les revisions de "Idioma aranés"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
[[Gascó]]<br /> | [[Gascó]]<br /> | ||
'''Aranés''' | '''Aranés''' | ||
| − | |nació= Vall d'Aran | + | |nació= [[Vall d'Aran]] |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= [[Conselh Generau d'Aran]] | |regulat= [[Conselh Generau d'Aran]] | ||
Revisió de 22:19 16 oct 2022
| Aranés ' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | {{{atresdenominacions}}} |
| Parlat en: | Vall d'Aran |
| Regió: | Vall d'Aran |
| Parlants: | 2.765 parlants. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers. |
| Família: | Indoeuropea |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Vall d'Aran |
| Regulat per: | Conselh Generau d'Aran |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | oc |
| ISO 639-2 | oc, gsc |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'aranés (en aranés aranés), és el nom que rep en la Vall d'Aran, (província de Lleida, en Catalunya, Espanya), la llengua occitana parlada en este territori. Se tracta d'una variant del dialecte gascó.
Us llingüístic
| Usos llingüístics en la Val d'Aran[1] | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Castellà | Aranés | Català | Atres | ||||
| Llengua materna | 38,8% | 34,2% | 19,4% | 7,6% | |||
| En la llar (de forma exclusiva) | 35,3% | 25,8% | 13,0% | s/d | |||
| En la llar (en atres llengües) | 50,7% | 40,3% | 24,6% | 3,8% | |||
| En el treball (de forma exclusiva) | 30,8% | 9,2% | 7,9% | s/d | |||
| En el treball (en atres llengües) | 63,1% | 34,6% | 43,9% | 1,8% | |||
L'aranés és la llengua materna del 34,2% de la població de la Vall d'Aran. És la segona llengua més usada en la vall despuix del castellà, que és la llengua materna del 38,8% de la població, i per davant del català, que és la llengua materna del 19,4%, segons les senyes del cens de l'any 2001. L'aranés és la llengua materna de 2.785 persones, segons esta mateixa font.
Principals característiques de l'aranés respecte del gascó
- la F llatina passa a H, focus > huec - foc
- la R es desplaça > craba - cabra.
- la N intervocàlica desapareix: luna > lua - lluna.
- la R inicial incorpora A: ridere > arrir - riure
- La L final fa vocalisme en u: mele > mèu - mèl
- la LL intervocàlica fa R simple: illa > era - ella.
- la LL final a TH: castellum > castèth - castell.
Enllaços Externs
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCenso 2001