Diferència entre les revisions de "Armela"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
|{{flagicon|Siria}} [[Siria]]||{{formatnum: 130.296}}||6,71% | |{{flagicon|Siria}} [[Siria]]||{{formatnum: 130.296}}||6,71% | ||
|- | |- | ||
| − | |{{flagicon|Itàlia}}[[Itàlia]]||{{formatnum: 104.790}}||5,39% | + | |{{flagicon|Itàlia}} [[Itàlia]]||{{formatnum: 104.790}}||5,39% |
|- | |- | ||
| − | |{{flagicon|Marroc}}[[Marroc]]||{{formatnum: 96.231}}||4,95% | + | |{{flagicon|Marroc}} [[Marroc]]||{{formatnum: 96.231}}||4,95% |
|- | |- | ||
| − | |{{flagicon|Turquia}}[[Turquia]]||{{formatnum: 69.838}}||3,59% | + | |{{flagicon|Turquia}} [[Turquia]]||{{formatnum: 69.838}}||3,59% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{|Tunísia}} [[Tunísia]]||{{formatnum: 61.000}}||3,14% |
|- | |- | ||
| − | |{{ | + | |{{flagicon|Afganistan}}[[Afganistan]]||{{formatnum: 60.611}}||3,12% |
|- | |- | ||
|{{Bandera|China}}[[China]]||{{formatnum: 42.000}}||2,16% | |{{Bandera|China}}[[China]]||{{formatnum: 42.000}}||2,16% | ||
Revisió de 03:17 22 set 2022
L'armela,[1] amela[2] o, dialectalment, almela[3] o almel-la,[4][5] és el fruit de l'armeler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per eixemple, l'«armela» del préssec. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.[6]
El terme armela procedix d'una arabisació de màndorla i esta de la paraula llatina amyndăla, que per la seua part és una variació d'amygdăla.
Varietats
- La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.
També reben atres denominacions:
- L'armela mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
- L'armela amarga, que és verinosa perqué conté amigdalina, un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la saliva i es llibera l'àcit cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les llavors de totes les espècies del gènero prunus.
Ús alimentari
Cada 100 g d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, ademés de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcit pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important cantitat de vitamina E (26,22 mg).[6] També és important l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.
En la cuina valenciana l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons de Xixona, els massapans, els pastissos, etc. Ademés també se'n fan gelats i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'orchata d'armela. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.
Atres usos
L'oli d'este fruit és utilisat com emolient, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'armelló, que és el fruit tendre i immadur.
Sifres de producció
En l'any 2011, la producció d'armeles fon d'1.942.242 tonellades, situant a Espanya com a la segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any 2011 foren:[7] La producció en Espanya es concentra en les comunitats del litoral mediterràneu: Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Catalunya, Andalusia i Aragó. La producció total de l'any 2009 fon de 282.100 tonellades.[7]
País Producció (Ohms) Percentage del total 
Estats Units731,236 37,64% 
Espanya211,717 10,94% 
Iran167,609 8,62% 20px Siria 130,296 6,71% 20px Itàlia 104,790 5,39% 20px Marroc 96,231 4,95% 20px Turquia 69,838 3,59% Tunísia}} Tunísia 61,000 3,14% 20pxAfganistan 60,611 3,12% [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]]China 42,000 2,16%
Vore també
Referències i referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armela.