Diferència entre les revisions de "Catalunya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 46: Llínea 46:
 
'''Catalunya''' és una [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada al nordest de la [[Península Ibèrica]]. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que llimita al nort en [[França]] i [[Andorra]], A l'est en la [[Mediterràneu|Mar Mediterrànea]] a lo llarc d'una franja marítima d'uns 580 quilómetros, al sur en la [[Comunitat Valenciana]] ([[província de Castelló|Castelló]]), i a l'oest en [[Aragó]] ([[província de Saragossa|Saragossa]], [[província de Terol|Terol]] i [[província d'Osca|Osca]]). Esta situació estratègica ha favorit una relació molt intensa en els territoris de la conca mediterrànea i en l'[[Europa]] continental. La capital de Catalunya és la ciutat de [[Barcelona]].
 
'''Catalunya''' és una [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada al nordest de la [[Península Ibèrica]]. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que llimita al nort en [[França]] i [[Andorra]], A l'est en la [[Mediterràneu|Mar Mediterrànea]] a lo llarc d'una franja marítima d'uns 580 quilómetros, al sur en la [[Comunitat Valenciana]] ([[província de Castelló|Castelló]]), i a l'oest en [[Aragó]] ([[província de Saragossa|Saragossa]], [[província de Terol|Terol]] i [[província d'Osca|Osca]]). Esta situació estratègica ha favorit una relació molt intensa en els territoris de la conca mediterrànea i en l'[[Europa]] continental. La capital de Catalunya és la ciutat de [[Barcelona]].
  
En el territori català habiten actualment 7.364.078 persones<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]]</ref> en un total de 946 municipis dels qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la [[regió metropolitana de Barcelona|Regió Metropolitana de Barcelona]]. Constituïx un territori molt dens i altament industrialisat, liderant el sector a Espanya des del [[sigle XIX]] i la seua economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del [[PIB]] espanyol,<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp010&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya] (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007</ref> sent la quarta en PIB per càpita, despuix de [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[Comunitat de Madrit]].
+
En el territori català habiten actualment 7.780.479 persones<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2020], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]]</ref> en un total de 946 municipis dels qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la [[regió metropolitana de Barcelona|Regió Metropolitana de Barcelona]]. Constituïx un territori molt dens i altament industrialisat, liderant el sector a Espanya des del [[sigle XIX]] i la seua economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del [[PIB]] espanyol,<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp010&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya] (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007</ref> sent la quarta en PIB per càpita, despuix de [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[Comunitat de Madrit]].
  
 
Catalunya fon durant l'Edat Mija un dels territoris principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. La seua [[Història de Catalunya|història]] i la seua [[Idioma català|llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.
 
Catalunya fon durant l'Edat Mija un dels territoris principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. La seua [[Història de Catalunya|història]] i la seua [[Idioma català|llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.

Revisió de 09:28 19 ago 2022

Catalunya

Catalonha

Comunitat autònoma d'Espanya
Bandera de Catalunya Catalonha
Bandera
 
Situació de Catalunya Catalonha

Catalunya en Espanya
Capital Barcelona
Entitat
 • País
Comunitat autònoma
Flag of Espanya.png
Subdivisions Províncies
Superfície
 • Total
Lloc 6.º
32.114 km² km² (6,3%)
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 2.º
7.780.479 hab. (2020)
Gentilici Català/na
ISO 3166-2 CT
Consideració Nacionalitat històrica
Llengua pròpia Català i Aranés
Festa oficial 11 de setembre (Diada de Catalunya)
Lloc web oficial

Catalunya és una comunitat autònoma espanyola situada al nordest de la Península Ibèrica. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que llimita al nort en França i Andorra, A l'est en la Mar Mediterrànea a lo llarc d'una franja marítima d'uns 580 quilómetros, al sur en la Comunitat Valenciana (Castelló), i a l'oest en Aragó (Saragossa, Terol i Osca). Esta situació estratègica ha favorit una relació molt intensa en els territoris de la conca mediterrànea i en l'Europa continental. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.

En el territori català habiten actualment 7.780.479 persones[1] en un total de 946 municipis dels qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la Regió Metropolitana de Barcelona. Constituïx un territori molt dens i altament industrialisat, liderant el sector a Espanya des del sigle XIX i la seua economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del PIB espanyol,[2] sent la quarta en PIB per càpita, despuix de País Vasc, Navarra i Comunitat de Madrit.

Catalunya fon durant l'Edat Mija un dels territoris principals de la Corona d'Aragó. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. La seua història i la seua llengua són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.

Geografia humana i societat

Artícul principal → Demografia de Catalunya.

Demografia

Evolució de la població de Catalunya en térmens absoluts (barres) i en relació en la població total d'Espanya (llínea)
Densitat de població absoluta de les comarques catalanes

La població catalana en l'actualitat supera els 7 millons d'habitants.[3] Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya la població de Catalunya en 2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la població espanyola. D'estos, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 millions viuen en la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la població de Catalunya); i 5 millions viuen en l'àrea metropolitana de Barcelona (el 72,7% de la població total de Catalunya), fent-la una de les àrees metropolitanes més grans d'Europa. Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques pirinenques.

Política

Artícul principal → Política de Catalunya.

Catalunya és definida com nacionalitat històrica en el seu Estatut d'autonomia, a l'ampar de lo dispost en l'artícul segon de la Constitució espanyola, que reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren Espanya.

Referències

Vore també

Enllaços externs

Commons

Comunitats autònomes d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Andalusia · Aragó · Principat d'Astúries · Illes Balears · Illes Canàries · Cantàbria · Castella i Lleó · Castella-La Mancha · Catalunya · Extremadura · Galícia · Comunitat de Madrit · Regió de Múrcia · Navarra · La Rioja · Comunitat Valenciana · País Vasc · Ceuta · Melilla