Diferència entre les revisions de "XL Aniversari Normes d'El Puig"

Revisió de 16:26 25 jul 2022

Acte commemoratiu en l'Ateneu Mercantil de Valéncia

El 7 de març de l'any 2021 se complia el XL Aniversari de les Normes d'El Puig, que foren ratificades en l'any 1981 en un acte popular multitudinari d'adhesió a la normativa, lo que se coneix popularment com a Normes d'El Puig, i que la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en aquell temps Centre de Cultura Valenciana, decidí en l'any 1979 per a la llengua valenciana, en l'objectiu de recuperar la tradició i l'esperit de l'acort ortogràfic de 1914.

Logotip

Logotip commemoratiu

Per a celebrar l'efemèrides, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes difongué un logotip commemoratiu. Un disseny de Jaume Chornet per a recordar aquell acte a on centenars de persones i entitats manifestaren, en la seua firma, no a soles l'adhesió a la RACV i a les seues normes ortogràfiques, sino també la voluntat de seguir construint una llengua valenciana viva i culta, autònoma en la seua personalitat, en un model estàndart genuí, acostat a la parla del poble, en el que poder vehicular l'us del nostre idioma en tots els àmbits.

Acte d'homenage als artifex de l'ortografia valenciana

Cartell commemoratiu

Durant l'any 2021 i degut a la pandèmia del coronavirus COVID-19 sofrida per Espanya, no se pogué celebrar cap acte commemoratiu. Fon en l'any 2022 quan se celebrà l'acte commemoratiu. El 6 d'abril de 2022, la RACV convocà i reuní, en l'Ateneu Mercantil de Valéncia, en un acte públic d'homenage a totes aquelles persones i institucions que han tengut, en les últimes décades, un paper clau en la creació, difusió, defensa, ensenyança, estudi científic, us social i lliterari de la normativa de la llengua valenciana.

L'acte començà en la proyecció d'un vídeo en el que s'explicava l'història i la trayectòria que portà a la redacció d'estes normes a finals dels anys setanta del sigle XX. A continuació prengué la paraula Ampar Cabanes, exconsellera de Cultura en l'ent preautonòmic i catedràtica d'Història Medieval que va relatar la seua relació en esta ortografia. Ella fon, durant la seua estància al front de la conselleria, la que va oficialisar estes normes en intentar que s'ensenyaren en els coleges. El seu propòsit es va vore truncat en l'arribada al poder del PSPV en l'any 1983. Ampar Cabanes fon una de les homenajades en l'acte i la que va rebre l'ovació més llarga en tot l'auditori posat en peu en reconeiximent a la seua llabor al front de la Conselleria d'Educació. Junt ad ella també va rebre un càlit aplaudiment Maria Dolors Garcia Broch, exregidora de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia. L'acadèmia també va rendir homenage a Héctor Villalba, expresident de les Corts, i a Fernando Giner, expresident de la Diputació de Valéncia per la seua llabor en defensa de la llengua valenciana. Prop d'un centenar de persones i entitats varen ser homenajades. Entre les entitats es trobaven Lo Rat Penat, el Grup d'Acció Valencianista, l'Institut d'Estudis Valencians, el Patronat Històric-Artístic d'Elig, el Rogle Constantí Llombart o la Cardona i Vives de Castelló. També se feu reconeiximent ad aquells mijos de comunicació per la seua difusió i contribució, aixina com, ad aquelles editorials que han publicat i seguixen publicant llibres en llengua valenciana, o siga, en les Normes d'El Puig. També tingué lloc el món fester, les Fogueres, les Falles i les Gayates en les Festes de la Magdalena, reconeguent aquelles publicacions en llengua valenciana. El món tecnològic també tingué el seu espai, reconeguent als autors i colaboradors d'aquelles ferramentes que són útils per a la traducció de texts, programes en llengua valenciana o esta mateixa Enciclopèdia. També es va tindre un especial recort per ad alguns investigadors, escritors i historiadors ya fallits. Familiars seus varen ser els encarregats d'arreplegar els diplomes acreditatius. L'acte es va tancar en unes paraules del decà de la RACV, José Luis Manglano, que va recordar que les Normes d'El Puig no són unes normes tancades i que estan subjectes a evolució com succeïx en totes les llengües que es tenen que anar adaptant. «Res és perfecte, tot és millorable», es va encarregar de matisar durant la seua intervenció. Per això va reconéixer la llabor d'els qui s'encarreguen de difondre-la i utilisar-la i va resaltar l'importància de tindre estudis ortogràfics i diccionaris, entre atres instruments. Ademés, Manglano va advocar per conseguir el màxim acort alluntant les diferències, que va calificar de «menors», «perque lo important és la llengua valenciana». En esta llínea, va remarcar la voluntat integradora de l'institució que dirigix i va advocar per superar lo que separa. «La RACV està disposta a adoptar mides per a conseguir l'acceptació total de la seua normativa», va dir. El decà també va senyalar que estes normes són les que més acosten l'escritura al valencià real, al que es parla en el carrer.

En definitiva, per tots els que han lluitat i lluiten per la llengua valenciana.

Edició del llibre XL Aniversari de les Normes d'El Puig

Portada del llibre

En motiu de la celebració dels actes commemoratius del XL Aniversari de les Normes d'El Puig s'edità un llibre titulat Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana que conta en l'aportació d'artículs de diferents i importants autors que fan us de l'idioma valencià en les seues publicacions i, especialment, fan d'este el seu objecte d'estudi. Una obra coral que està composta per vint autors i vint colaboracions.

Vore també

Enllaços externs

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 Durant l'any 2021 i degut a la [[pandèmia]] del [[coronavirus]] COVID-19 sofrida per [[Espanya]], no se pogué celebrar cap acte commemoratiu. Fon en l'any [[2022]] quan se celebrà l'acte commemoratiu. El [[6 d'abril]] de 2022, la RACV convocà i reuní, en l'[[Ateneu Mercantil]] de [[Valéncia]], en un acte públic d'homenage a totes aquelles persones i institucions que han tengut, en les últimes décades, un paper clau en la creació, difusió, defensa, ensenyança, estudi científic, us social i lliterari de la normativa de la llengua valenciana.
-L'acte començà en la proyecció d'un vídeo en el que s'explicava l'història i la trayectòria que portà a la redacció d'estes normes a finals dels [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]]. A continuació prengué la paraula [[Ampar Cabanes]], exconsellera de Cultura en l'ent preautonòmic i catedràtica d'Història Medieval que va relatar la seua relació en esta ortografia. Ella fon, durant la seua estància al front de la conselleria, la que va oficialisar estes normes en intentar que s'ensenyaren en els coleges. El seu propòsit es va vore truncat en l'arribada al poder del [[PSPV]] en l'any [[1983]]. Ampar Cabanes fon una de les homenajades en l'acte i la que va rebre l'ovació més llarga en tot l'auditori posat en peu en reconeiximent a la seua llabor al front de la Conselleria d'Educació. Junt ad ella també va rebre un càlit aplaudiment [[Maria Dolors Garcia Broch]], exregidora de Cultura de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. L'acadèmia també va rendir homenage a [[Héctor Villalba]], expresident de [[Corts Valencianes|les Corts]], i a [[Fernando Giner]], expresident de la [[Diputació de Valéncia]] per la seua llabor en defensa de la llengua valenciana. Prop d'un centenar de persones i entitats varen ser homenajades. Entre les entitats es trobaven [[Lo Rat Penat]], el [[Grup d'Acció Valencianista]], l'[[Institut d'Estudis Valencians]], el [[Patronat Històric-Artístic d'Elig]], el [[Rogle Constantí Llombart]] o la [[Cardona i Vives de Castelló]]. També se feu reconeiximent ad aquells mijos de comunicació per la seua difusió i contribució, aixina com, ad aquelles editorials que han publicat i seguixen publicant llibres en llengua valenciana, o siga, en les Normes d'El Puig. També tingué lloc el món fester, les [[Fogueres]], les [[Falles]] i les [[Gayata|Gayates]] en les [[Festes de la Magdalena]], reconeguent aquelles publicacions en llengua valenciana. El món tecnològic també tingué el seu espai, reconeguent als autors i colaboradors d'aquelles ferramentes que són útils per a la traducció de texts, programes en llengua valenciana o esta mateixa '''Enciclopèdia'''. També es va tindre un especial recort per ad alguns investigadors, escritors i historiadors ya fallits. Familiars seus varen ser els encarregats d'arreplegar els diplomes acreditatius. L'acte es va tancar en unes paraules del decà de la RACV, [[José Luis Manglano]], que va recordar que les Normes d'El Puig no són unes normes tancades i que estan subjectes a evolució com succeïx en totes les llengües que es tenen que anar adaptant. «Res és perfecte, tot és millorable», es va encarregar de matisar durant la seua intervenció. Per això va reconéixer la llabor d'els qui s'encarreguen de difondre-la i utilisar-la i va resaltar l'importància de tindre estudis ortogràfics i diccionaris, entre atres instruments. Ademés, Manglano va advocar per conseguir el màxim acort alluntant les diferències, que va calificar de «menors», «perque lo important és la llengua valenciana». En esta llínea, va remarcar la voluntat integradora de l'institució que dirigix i va advocar per superar lo que separa. «La RACV està disposta a adoptar mides per a conseguir l'acceptació total de la seua normativa», va dir. El decà també va senyalar que estes normes són les que més acosten l'escritura al valencià real, al que es parla en el carrer.
+L'acte començà en la proyecció d'un vídeo en el que s'explicava l'història i la trayectòria que portà a la redacció d'estes normes a finals dels [[Anys 1970|anys setanta]] del [[sigle XX]]. A continuació prengué la paraula [[Ampar Cabanes]], exconsellera de Cultura en l'ent preautonòmic i catedràtica d'Història Medieval que va relatar la seua relació en esta ortografia. Ella fon, durant la seua estància al front de la conselleria, la que va oficialisar estes normes en intentar que s'ensenyaren en els coleges. El seu propòsit es va vore truncat en l'arribada al poder del [[PSPV]] en l'any [[1983]]. Ampar Cabanes fon una de les homenajades en l'acte i la que va rebre l'ovació més llarga en tot l'auditori posat en peu en reconeiximent a la seua llabor al front de la Conselleria d'Educació. Junt ad ella també va rebre un càlit aplaudiment [[Maria Dolors Garcia Broch]], exregidora de Cultura de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. L'acadèmia també va rendir homenage a [[Héctor Villalba]], expresident de [[Corts Valencianes|les Corts]], i a [[Fernando Giner Giner|Fernando Giner]], expresident de la [[Diputació de Valéncia]] per la seua llabor en defensa de la llengua valenciana. Prop d'un centenar de persones i entitats varen ser homenajades. Entre les entitats es trobaven [[Lo Rat Penat]], el [[Grup d'Acció Valencianista]], l'[[Institut d'Estudis Valencians]], el [[Patronat Històric-Artístic d'Elig]], el [[Rogle Constantí Llombart]] o la [[Cardona i Vives de Castelló]]. També se feu reconeiximent ad aquells mijos de comunicació per la seua difusió i contribució, aixina com, ad aquelles editorials que han publicat i seguixen publicant llibres en llengua valenciana, o siga, en les Normes d'El Puig. També tingué lloc el món fester, les [[Fogueres]], les [[Falles]] i les [[Gayata|Gayates]] en les [[Festes de la Magdalena]], reconeguent aquelles publicacions en llengua valenciana. El món tecnològic també tingué el seu espai, reconeguent als autors i colaboradors d'aquelles ferramentes que són útils per a la traducció de texts, programes en llengua valenciana o esta mateixa '''Enciclopèdia'''. També es va tindre un especial recort per ad alguns investigadors, escritors i historiadors ya fallits. Familiars seus varen ser els encarregats d'arreplegar els diplomes acreditatius. L'acte es va tancar en unes paraules del decà de la RACV, [[José Luis Manglano]], que va recordar que les Normes d'El Puig no són unes normes tancades i que estan subjectes a evolució com succeïx en totes les llengües que es tenen que anar adaptant. «Res és perfecte, tot és millorable», es va encarregar de matisar durant la seua intervenció. Per això va reconéixer la llabor d'els qui s'encarreguen de difondre-la i utilisar-la i va resaltar l'importància de tindre estudis ortogràfics i diccionaris, entre atres instruments. Ademés, Manglano va advocar per conseguir el màxim acort alluntant les diferències, que va calificar de «menors», «perque lo important és la llengua valenciana». En esta llínea, va remarcar la voluntat integradora de l'institució que dirigix i va advocar per superar lo que separa. «La RACV està disposta a adoptar mides per a conseguir l'acceptació total de la seua normativa», va dir. El decà també va senyalar que estes normes són les que més acosten l'escritura al valencià real, al que es parla en el carrer.
 En definitiva, per tots els que han lluitat i lluiten per la llengua valenciana.