Diferència entre les revisions de "Dave Brubeck"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'estandart' a 'estàndart')
Llínea 4: Llínea 4:
 
Fon un [[piano|pianiste]] i [[compositor]] nortamericà de [[jazz]]. Es tracta d'un dels principals representants del [[cool jazz]], en la seua llinia principal ([[West Coast jazz]]) i un dels musics de Jazz més populars entre els no aficionats. Va liderar en els cinquanta el ''[[Dave Brubeck Quartet]] '', que alcançà un gran exit.
 
Fon un [[piano|pianiste]] i [[compositor]] nortamericà de [[jazz]]. Es tracta d'un dels principals representants del [[cool jazz]], en la seua llinia principal ([[West Coast jazz]]) i un dels musics de Jazz més populars entre els no aficionats. Va liderar en els cinquanta el ''[[Dave Brubeck Quartet]] '', que alcançà un gran exit.
  
−
Ha escrit numerosos estandarts del jazz, entre els que s'inclouen ''In Your Own Sweet Way'' i ''The Duke''. L'estil de Brubeck oscila entre lo refinat i lo exuberant, reflectint influencies de la música classica i atrevint-se en l'improvisació. En molta de la seua música ampra les ''[[marques del temps]]s'', en les que va experimentar a lo llarc de la seua carrera, gravant ''Pick Up Sticks'' en 6/4, ''[[Unsquare Dance]] '' en 7/8 i "Blue Rondo à la Turk" en 9/8.  
+
Ha escrit numerosos estàndarts del jazz, entre els que s'inclouen ''In Your Own Sweet Way'' i ''The Duke''. L'estil de Brubeck oscila entre lo refinat i lo exuberant, reflectint influencies de la música classica i atrevint-se en l'improvisació. En molta de la seua música ampra les ''[[marques del temps]]s'', en les que va experimentar a lo llarc de la seua carrera, gravant ''Pick Up Sticks'' en 6/4, ''[[Unsquare Dance]] '' en 7/8 i "Blue Rondo à la Turk" en 9/8.  
  
 
El seu habitual companyer músical, el saxo alt [[Paul Desmond]], escrigué el tema més famos del [[Dave Brubeck Quartet]], "[[Take Five]]", un classic del jazz compost en 5/4.
 
El seu habitual companyer músical, el saxo alt [[Paul Desmond]], escrigué el tema més famos del [[Dave Brubeck Quartet]], "[[Take Five]]", un classic del jazz compost en 5/4.

Revisió de 17:11 16 dec 2021

Dave Brubeck

Dave Brubeck (Concord, Califòrnia, 6 de decembre de 1920 - Norwalk, Connecticut, 5 de decembre de 2012)[1]

Fon un pianiste i compositor nortamericà de jazz. Es tracta d'un dels principals representants del cool jazz, en la seua llinia principal (West Coast jazz) i un dels musics de Jazz més populars entre els no aficionats. Va liderar en els cinquanta el Dave Brubeck Quartet , que alcançà un gran exit.

Ha escrit numerosos estàndarts del jazz, entre els que s'inclouen In Your Own Sweet Way i The Duke. L'estil de Brubeck oscila entre lo refinat i lo exuberant, reflectint influencies de la música classica i atrevint-se en l'improvisació. En molta de la seua música ampra les marques del tempss, en les que va experimentar a lo llarc de la seua carrera, gravant Pick Up Sticks en 6/4, Unsquare Dance en 7/8 i "Blue Rondo à la Turk" en 9/8.

El seu habitual companyer músical, el saxo alt Paul Desmond, escrigué el tema més famos del Dave Brubeck Quartet, "Take Five", un classic del jazz compost en 5/4.

És l'autor de la música de la miniserie de dibuixos animats This Is America, Charlie Brown .

Biografia

Primers anys

La mare de Brubeck estudià piano en Anglaterra i aplegà a ser concertista de piano; en casa, impartia lliçons per a obtindre un diners extra. Brubeck no estava especialment interessat en principi en deprendre un método determinat, i aixina preferi crear les seues propies melodies i despuix deprengué a llegir partitures. Li fon impossible en estes primeres lliçons deprendre a llegir partitures, degut als seus problemes de vista.[2]En la facultat, Brubeck fon bandejat molt pronte quan un dels seus professors descobri eixa bassa en els seus coneiximents. Varios dels seus professors apelaren a la seua habilitat en el contrapunt i l'harmonia, pero l'escola tenia por de que causase un escandal, i a soles consenti en permetre la seua graduació si prometia no ensenyar mai piano.[3]

Selecció discografica

  • 1949: Brubeck Trio with Cal Tjader (Fantasy)
  • 1952: Jazz at the Blackhawk [live] (Fantasy)
  • 1952: Jazz at Storyville [live] (Fantasy)
  • 1953: Jazz at the College of the Pacific [live] (Fantasy/OJC)
  • 1954: Jazz Goes to College [live] (Columbia)
  • 1957: Jazz Goes to Junior College [live] (Columbia)
  • 1959: Time Out (Columbia/Legacy)
  • 1959: Gone With the Wind (Columbia)
  • 1961: Time Further Out (Columbia/Legacy)
  • 1962: West Side Story (Columbia/Legacy)
  • 1963: N.Y.C., Carnegie Hall, February 22, 1963 [live] (Columbia)
  • 1963: The Dave Brubeck Quartet at Carnegie Hall [live] (Sony)
  • 1967: Compadres (Columbia)
  • 1967: The Last Time We Saw Paris [live] (Columbia)
  • 1969: The Gates of Justice (Decca)
  • 1970: Live at the Berlin Philharmonie (Columbia/Legacy)
  • 1975: Brubeck & Desmond: Duets (1975) (A&M)
  • 1975: 1975: The Duets (Horizon)
  • 1981: Paper Moon (Concord Jazz)
  • 1996: A Dave Brubeck Christmas (Telarc Jazz)
  • 2003: Park Avenue South [live] (Telarc)
  • 2003: Brubeck in Chattanooga (Choral Arts Society of Chattanooga)
  • 2004: Private Brubeck Remembers (Telarc)
  • 2005: London Flat, London Sharp (Telarc)

Referències

  1. ↑ «Fallce el pianista de jazz Dave Brubeck, intérprete de "Take Five"» ABC .
  2. ↑ WNYC - Music - An Hour With Dave Brubeck
  3. ↑ PBS - Rediscovering Dave Brubeck
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dave_Brubeck&oldid=196901»