Diferència entre les revisions de "Idioma bretó"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' de a' a ' d'a') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
Llínea 89: | Llínea 89: | ||
|góll | |góll | ||
|gueule | |gueule | ||
− | |''morro (boca | + | |''morro (boca d'animal)'' |
|- | |- | ||
|niver | |niver |
Revisió de 03:05 30 nov 2021
Bretó Brezhoneg | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | França |
Regió: | Bretanya |
Parlants: | 300.000 |
Rànquing: | No està entre els 100 primers |
Família: | Indoeuropea Itàlica |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | No és oficial en ningun lloc. |
Regulat per: | No està regulat |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | |
ISO/FDIS 639-3 | [1] |
SIL | |
vore també: llengua |
El bretó (ar brezhoneg) és una llengua cèltica insular de la rama britànica, a l'igual que el galés, en el qual està molt relacionà. A lo llarc de la seua història ha segut molt influenciat pel francés en tal modo que part del lèxic prové d'esta llengua.
El bretó es parla essencialment en el oest de Bretanya, pero s'està intentant recuperar i/o implantar en tot el territori, tant a on tradicionalment es parlà com a on no se parla des de fa sigles.
Eixemples de lèxic
Còrnic | Bretó | Galó | Francés | Valencià |
---|---|---|---|---|
gwenenenn | gwenanenn | avètt | abeille | abella |
kador | kador | chaérr | chaise | caïra |
keus | keuz, formaj | fórmaij | fromage | formage |
yn mes | er-maez | desort | dehors | fora |
koedha | kouezhañ | cheir | tomber | caure |
gaver | gavr | biq | chèvre | cabra |
chy | ti | ostèu | maison | casa |
gweus | gweuz | lip | lèvre | llavi |
ganow | genoù | góll | gueule | morro (boca d'animal) |
niver | niver | limerot | nombre | número |
perenn | perenn | peirr | poire | pera |
skol | skol | escoll | école | escola |
gwiwer | gwiñver, kazh-koad | chat-de-boéz | écureuil | farda |
sterenn | ster(ed)enn | esteill | étoile | estrela |
megy | butuniñ | betunae | fumer | fumar |
hedhyw | hiziv | anoet | aujourd'hui | hui |
whybana | c'hwibanat | sublae | siffler | chiular |
Vore també
Llengües celtes |
---|
G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic |
Llengües de França |
---|
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |