Canvis

'''Harry S. Truman''' ([[Lamar (Missouri)|Lamar]], [[Missouri]]; [[8 de maig]] de [[1884]] – [[Kansas City]], [[26 de decembre]] de [[1972]]) fon el trigèsim tercer [[president dels Estats Units]] des de [[1945]] fins [[1953]]. Al ser el tercer [[Vicepresident dels Estats Units|vicepresident]] de l'administració de [[Franklin D. Roosevelt]] i el trigèsim quart vicepresident dels Estats Units, aplegà a la presidencia el [[12 d'abril]] de [[1945]], quan el president Rossevelt morí menys de tres mesos despuix d'escomençar el seu quart mandat.

'''Harry S. Truman''' ([[Lamar (Missouri)|Lamar]], [[Missouri]]; [[8 de maig]] de [[1884]] – [[Kansas City]], [[26 de decembre]] de [[1972]]) fon el trigèsim tercer [[president dels Estats Units]] des de [[1945]] fins [[1953]]. Al ser el tercer [[Vicepresident dels Estats Units|vicepresident]] de l'administració de [[Franklin D. Roosevelt]] i el trigèsim quart vicepresident dels Estats Units, aplegà a la presidencia el [[12 d'abril]] de [[1945]], quan el president Rossevelt morí menys de tres mesos despuix d'escomençar el seu quart mandat.

Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Truman eixercí el càrrec d'un oficial d'artilleria, convertint-se en l'únic president que combaté en la Primera Guerra Mundial (el seu successor, Eisenhower, estigué entrenant equips d'artillers en [[Pennsylvania]]). Després de que la guerra se convertise en part de la maquinaria política del cap policial [[Tom Pendergast]] i fose elegit comissionat del comtat en [[Missouri]], finalment, se convertí en un [[Senat dels Estats Units|senador]] [[Partit Demòcrata dels Estats Units|demòcrata]] dels [[Estats Units]]. Posteriorment de que guanyase la prominencia nacional com cap de la [[Comissió Truman]], Truman substituí al vicepresident [[Henry A. Wallace]] com companyer de fòrmula de Roosevelt en les eleccions de [[1944]].

Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Truman eixercí el càrrec d'un oficial d'artilleria, convertint-se en l'únic president que combaté en la Primera Guerra Mundial (el seu successor, Eisenhower, estigué entrenant equips d'artillers en [[Pennsylvania]]). Despuix de que la guerra se convertise en part de la maquinaria política del cap policial [[Tom Pendergast]] i fose elegit comissionat del comtat en [[Missouri]], finalment, se convertí en un [[Senat dels Estats Units|senador]] [[Partit Demòcrata dels Estats Units|demòcrata]] dels [[Estats Units]]. Posteriorment de que guanyase la prominencia nacional com cap de la [[Comissió Truman]], Truman substituí al vicepresident [[Henry A. Wallace]] com companyer de fòrmula de Roosevelt en les eleccions de [[1944]].

La presidencia de Truman estigué plena d'acontenyiments exteriors, en el fi de la [[Segona Guerra Mundial]] i la seua decisió d'usar [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|armes nuclears contra Japó]],<ref>Falk, Richard A.. «The Claimants of Hiroshima», The Nation, 15-02-1965. reprinted in Richard A. Falk, Saul H. Mendlovitz eds., ed (1966). «The Shimoda Case: Challenge and Response». The Strategy of World Order. Volume: 1. Nova York: World Law Fund. pp. 307–13</ref> la fundació de les [[Nacions Unides]], el [[Pla Marshall]] per a reconstruir [[Europa]], la [[Doctrina Truman]] per a contindre el comunisme, el començament de la [[Guerra Freda]], el [[Bloqueig de Berlin|pont aéreu de Berlin]], la creació de la [[Organisació del Tractat de l'Atlantic Nort]] (OTAN), la [[Guerra Civil Chinenca]] i la [[Guerra de Corea]].

La presidencia de Truman estigué plena d'acontenyiments exteriors, en el fi de la [[Segona Guerra Mundial]] i la seua decisió d'usar [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|armes nuclears contra Japó]],<ref>Falk, Richard A.. «The Claimants of Hiroshima», The Nation, 15-02-1965. reprinted in Richard A. Falk, Saul H. Mendlovitz eds., ed (1966). «The Shimoda Case: Challenge and Response». The Strategy of World Order. Volume: 1. Nova York: World Law Fund. pp. 307–13</ref> la fundació de les [[Nacions Unides]], el [[Pla Marshall]] per a reconstruir [[Europa]], la [[Doctrina Truman]] per a contindre el comunisme, el començament de la [[Guerra Freda]], el [[Bloqueig de Berlin|pont aéreu de Berlin]], la creació de la [[Organisació del Tractat de l'Atlantic Nort]] (OTAN), la [[Guerra Civil Chinenca]] i la [[Guerra de Corea]].