Diferència entre les revisions de "Portugués"
m |
|||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| − | El '''portugués''' (''português'' en portugués) és una llengua romanç, procedent del galaic-portugués. En 240 millons de parlants, el portugués és la quinta llengua materna més parlà en el món. La seua difusió internacional tingué lloc en els sigles XV, XVI i XVII, en la formació del [[Imperi portugués|imperi portugués]]. | + | El '''portugués''' (''português'' en portugués) és una llengua romanç, procedent del galaic-portugués. En 240 millons de parlants, el portugués és la quinta llengua materna més parlà en el món. La seua difusió internacional tingué lloc en els [[Sigle XV|sigles XV]], [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]], en la formació del [[Imperi portugués|imperi portugués]]. |
Actualment és la llengua principal de [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Guinea-Bissiau]], [[Mosambique]], [[Cap Vert]], [[Sant Tomé]] i [[Príncip i Timor Oriental]], tots ells països que formen la Comunitat de països de llengua portuguesa. Encara posseïx una chicoteta cantitat de parlants en [[Macau]] i en algunes zones de l'[[Índia]] que foren colònies portugueses: Goa, Damà i Diu i Dadra i Nagar Haveli; també es parlat en alguns sectors de Ceilà (actual [[Sri Lanka]])), territori que ans de formar part de l'Imperi Britànic formà part del imperi portugués. | Actualment és la llengua principal de [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Guinea-Bissiau]], [[Mosambique]], [[Cap Vert]], [[Sant Tomé]] i [[Príncip i Timor Oriental]], tots ells països que formen la Comunitat de països de llengua portuguesa. Encara posseïx una chicoteta cantitat de parlants en [[Macau]] i en algunes zones de l'[[Índia]] que foren colònies portugueses: Goa, Damà i Diu i Dadra i Nagar Haveli; també es parlat en alguns sectors de Ceilà (actual [[Sri Lanka]])), territori que ans de formar part de l'Imperi Britànic formà part del imperi portugués. | ||
Revisió de 12:40 19 maig 2020
| Portugués Português | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Portugal, Brasil, Angola, Cap Vert, Guinea-Bissau, Guinea Equatorial, Índia i Timor Oriental |
| Regió: | |
Parlants:
|
240 millons
|
| Rànquing: | 5º |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Portugal, Brasil, Angola, Cap Vert, Guinea-Bissau, Guinea Equatorial, Índia i Timor Oriental |
| Regulat per: | Academia Brasileira de Letras, Academia das Ciências de Lisboa |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | pt |
| ISO 639-2 | por |
| ISO/FDIS 639-3 | por |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El portugués (português en portugués) és una llengua romanç, procedent del galaic-portugués. En 240 millons de parlants, el portugués és la quinta llengua materna més parlà en el món. La seua difusió internacional tingué lloc en els sigles XV, XVI i XVII, en la formació del imperi portugués.
Actualment és la llengua principal de Portugal, Brasil, Angola, Guinea-Bissiau, Mosambique, Cap Vert, Sant Tomé i Príncip i Timor Oriental, tots ells països que formen la Comunitat de països de llengua portuguesa. Encara posseïx una chicoteta cantitat de parlants en Macau i en algunes zones de l'Índia que foren colònies portugueses: Goa, Damà i Diu i Dadra i Nagar Haveli; també es parlat en alguns sectors de Ceilà (actual Sri Lanka)), territori que ans de formar part de l'Imperi Britànic formà part del imperi portugués.
De forma minoritària, es parlat també per importants colònies portugueses establides i les seues zones fronterices, per eixemple en Veneçuela o en les zones colindants a Brasil de Bolívia, Paraguai i Uruguai degut a la migració de brasilers en sa major part dedicats al comerç.
En Galícia, diferents entitats culturals minoritàries defenen a l'idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic portugués. Es el moviment nomenat com a "reintegracionisme", partidari d'integrar i fer confluir a la llengua gallega en el portugués.
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |