Diferència entre les revisions de "Euskal Herria"
m |
m (Correccions ortogràfiques, gramaticals i d'estil.) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Euskal Herria.png|thumb|right|300px|Euskal Herria]] | + | [[Image:Euskal Herria.png|thumb|right|300px|''Euskal Herria'']] |
| − | '''Euskal Herria''' (que vol dir ''país | + | '''''Euskal Herria''''' (que vol dir ''país de l'eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com ''Euskal Herria'' o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió". |
| − | El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins | + | El terme ''Euskal Herria'' està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en [[1968]]. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com a ''Eusquel Erria'' i ''Eusquel Erriau'' i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com ''Heuscal Herrian'' o ''Heuscal-Herrian''. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[sigle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''. |
| − | Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[ | + | Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]]. |
| − | Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant | + | Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se solament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco". |
| − | Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels | + | Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any [[2009]], dins del seu ''blue list''. |
[[Categoria:Nacionalisme vasc]] | [[Categoria:Nacionalisme vasc]] | ||
[[Categoria:Regions llingüístiques]] | [[Categoria:Regions llingüístiques]] | ||
Revisió de 20:21 13 nov 2019
Euskal Herria (que vol dir país de l'eusquera en valencià) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural europea, situat a abdós costats dels Pirineus i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com Euskal Herria o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió".
El terme Euskal Herria està documentat en distintes formes des del sigle XVI, fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en 1968. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de 1564-1567 escrit com a Eusquel Erria i Eusquel Erriau i en la traducció de la Bíblia del labortà Joanes Leizarraga publicada en 1571 com Heuscal Herrian o Heuscal-Herrian. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del sigle XIX, si be en idiomes com el castellà, valencià entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma Vascònia.
Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: Àlava (en eusquera, Araba), Viscaya (Bizkaia), Guipúscoa (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del País Vasc, i Navarra (Nafarroa), en Espanya; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en França.
Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se solament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".
Com a Basque Country (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any 2009, dins del seu blue list.