Diferència entre les revisions de "Vicent Lluís Simó i Santonja"
(→Obra) |
(→Obra) |
||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
− | * ''Torre dels vents'' ( | + | * ''Torre dels vents'' ([[L'Oronella|Editorial L'Oronella]]) |
* ''Cançons de Llaurador'' ([[AELLVA]]) | * ''Cançons de Llaurador'' ([[AELLVA]]) | ||
* ''Mínims detalls'' (del Sénia al Segura) | * ''Mínims detalls'' (del Sénia al Segura) | ||
* ''Sonets nostàlgics'' ([[Institució Alfons el Magnànim]]) | * ''Sonets nostàlgics'' ([[Institució Alfons el Magnànim]]) | ||
* ''¿A on em vaig i que em deixe?'' (Ajuntament de Gandia) | * ''¿A on em vaig i que em deixe?'' (Ajuntament de Gandia) | ||
− | * ''Git al Mar'' ( | + | * ''Git al Mar'' (L'Oronella) |
* ''Els Medallons de la Llonja'' (Valéncia, 2008) | * ''Els Medallons de la Llonja'' (Valéncia, 2008) | ||
* ''[[¿Valenciano o catalán?]]'' (Valéncia, 1975). Es feu una segona edició l'any [[2013]]. | * ''[[¿Valenciano o catalán?]]'' (Valéncia, 1975). Es feu una segona edició l'any [[2013]]. |
Revisió de 09:53 24 jun 2019
Vicent Lluís Simó i Santonja | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Juriste, investigador i escritor. | ||
Naiximent: | 16 de novembre de 1932 | ||
Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 17 de novembre de 2014 | ||
Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Vicent Lluís Simó i Santonja (Alcoy, 16 de novembre de 1932-Valéncia, 17 de novembre de 2014), decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fon un juriste, catedràtic, investigador, escritor i articuliste d'Espanya.[1]
Doctor en Dret per l'Universitat de Valéncia, en la que fon Professor adjunt de la Càtedra de Dret Civil entre els anys 1958 i 1962. En eixe any va prendre possessió de la seua primera notaria i en l'any 1988 es va fer notari de Valéncia.
Va eixercir com a membre del Consell Valencià de Cultura entre 1987 i 1995. També va ser vicepresident de l'associació valencianista Lo Rat Penat.
Professionalment fon conseller Permanent de l'Unió Internacional del Notariat Llatí i president Honorari de la Comissió de Drets Humans d'eixa organisació.
Va participar en infinitat de Congressos Internacionals del Notariat en tot lo món, Múnich, Salzburc, Montevideo, Buenos Aires, Barcelona, Guatemala, Paris, Lima, Florència, Montreal, Atenes i Àmsterdam.
Recentment va ser nomenat cònsul Honorari de la Llonja de Valéncia.[2]
Té en el seu haver més de 80 llibres dels quals podem destacar uns 30 de temàtica valenciana, pels que va rebre distints premis en les categories d'ensaig, narrativa i poesia. En reconeiximent a tots els seus mèrits, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana li otorgà en 2013 el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana.[3]
Obra
- Torre dels vents (Editorial L'Oronella)
- Cançons de Llaurador (AELLVA)
- Mínims detalls (del Sénia al Segura)
- Sonets nostàlgics (Institució Alfons el Magnànim)
- ¿A on em vaig i que em deixe? (Ajuntament de Gandia)
- Git al Mar (L'Oronella)
- Els Medallons de la Llonja (Valéncia, 2008)
- ¿Valenciano o catalán? (Valéncia, 1975). Es feu una segona edició l'any 2013.
Premis
En juny de l'any 2014, l'Associació castellonenca Cardona Vives li concedí el premi Fadrí d'Honor a la Valenciania.
Referències
- ↑ Candidatura a decano de la RACV, Las Provincias
- ↑ pagina 47
- ↑ «Premis Nacionals de Lliteratura en Llengua Valenciana». Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.
Bibliografia
- MARTÍNEZ RODA, Federico. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranté aniversari. (2006, Real Acadèmia de Cultura Valenciana) ISBN: 84-96068-81-1
- SIMÓ I SANTONJA, Vicent Lluís. Git al mar. (2008, L'Oronella S.E.V., S.L.) ISBN: 978-84-96472-21-1
Enllaços externs
- Alguns dels seus llibres
- Els seus últims artículs de prensa
- Artícul en el Levante
- Biografia de Vicent Lluís Simó i Santonja en l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana
- Artícul en Las Provincias
- La lengua valenciana triunfó en los pueblos repoblados a Fueros de Zaragoza y Daroca - Cultura Valenciana
- Simó Santonja: “El Pare Fullana no siguió las Normas de Castellón nunca” - Cultura Valenciana
|