Diferència entre les revisions de "Unió Europea"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional). | La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional). | ||
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa. Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu. | |||
== Estats membres == | == Estats membres == | ||
| Llínea 31: | Llínea 34: | ||
|- | |- | ||
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croacia]]''' | |{{flagicon|Croatia}} '''[[Croacia]]''' | ||
|Zagrep | |[[Zagrep]] | ||
|1 de juliol de 2013 | |1 de juliol de 2013 | ||
|- | |- | ||
| Llínea 98: | Llínea 101: | ||
|25 de març de 1957 | |25 de març de 1957 | ||
|- | |- | ||
|{{flagicon| | |{{flagicon|Poland}} '''[[Polònia]]''' | ||
|[[Varsòvia]] | |[[Varsòvia]] | ||
|1 de maig de 2004 | |1 de maig de 2004 | ||
| Llínea 110: | Llínea 113: | ||
|1 de giner de 1973 | |1 de giner de 1973 | ||
|- | |- | ||
| | |'''[[República Checa]]''' | ||
|[[Praga]] | |[[Praga]] | ||
|1 de maig de 2004 | |1 de maig de 2004 | ||
Revisió de 07:51 4 jun 2018
L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de fet de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa. Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.
Estats membres
Referències
| Portal UE | Unió Europea (UE) | Erro al crear miniatura: |
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||
