Diferència entre les revisions de "Ramiro de Maeztu"
m |
m (→Obres) |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| − | [[Image:Defensa Hispanidad.jpg|thumb|left|150px|Primera edició de ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' (1934), llibre que arreplega artículs de Maeztu]] | + | [[Image:Defensa Hispanidad.jpg|thumb|left|150px|Primera edició de ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' ([[1934]]), llibre que arreplega artículs de Maeztu]] |
| − | Encara que Maeztu va escriure aïlladament poesia, algun conte, una novela (''[[La guerra del Transvaal]]'') i una obra de teatre inèdita (''[[El sindicat de les esmeraldes]]''), la seua tasca fon bàsicament la d'un [[periodiste]] que posa la seua prosa al servici d'unes idees. Alguns dels seus artículs varen ser arreplegats en llibres, encara que no tots: ''[[Cap a una atra Espanya]]'' (1899),<ref>Valladares, Secundino (1998). «Hacia la otra España del joven Maeztu». Revista de Antropología Social (UCM) (7): 177-213. ISSN 1131-558X</ref> ''[[La crisis de l'humanisme]]'' (1920), ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' (1934) i ''[[Defensa de l'Esperit]]'' (pòstuma). D'esta última, per cert, es varen perdre alguns fragments durant el seu captiveri, possiblement rebujats pels milicians republicans. Maeztu pensava realisar una ''Defensa de la Monarquia'', que va deixar sense realisar. En este pla pensava reunir en els seus tres defenses, una defensa de Deu, una de la pàtria i una atra del rei. | + | Encara que Maeztu va escriure aïlladament poesia, algun conte, una novela (''[[La guerra del Transvaal]]'') i una obra de teatre inèdita (''[[El sindicat de les esmeraldes]]''), la seua tasca fon bàsicament la d'un [[periodiste]] que posa la seua prosa al servici d'unes idees. Alguns dels seus artículs varen ser arreplegats en llibres, encara que no tots: ''[[Cap a una atra Espanya]]'' (1899),<ref>Valladares, Secundino ([[1998]]). «Hacia la otra España del joven Maeztu». Revista de Antropología Social (UCM) (7): 177-213. ISSN 1131-558X</ref> ''[[La crisis de l'humanisme]]'' ([[1920]]), ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' ([[1934]]) i ''[[Defensa de l'Esperit]]'' (pòstuma). D'esta última, per cert, es varen perdre alguns fragments durant el seu captiveri, possiblement rebujats pels milicians republicans. Maeztu pensava realisar una ''Defensa de la Monarquia'', que va deixar sense realisar. En este pla pensava reunir en els seus tres defenses, una defensa de Deu, una de la pàtria i una atra del rei. |
| − | Entre els seus ensajos de caràcter lliterari, cal mencionar ''[[El Quixot, don Juan i la Celestina]]'' (1926) —una meditació sobre [[Alonso Quijano|El Quixot]] com a héroe d'una Espanya decadent, de [[Don Juan]] com a buit espiritual i de [[la Celestina]] com a degradació— i ''[[La brevetat de la vida en la poesia lírica espanyola]]'' (1935), pronunciat com a discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia Espanyola]]. | + | Entre els seus ensajos de caràcter lliterari, cal mencionar ''[[El Quixot, don Juan i la Celestina]]'' ([[1926]]) —una meditació sobre [[Alonso Quijano|El Quixot]] com a héroe d'una Espanya decadent, de [[Don Juan]] com a buit espiritual i de [[la Celestina]] com a degradació— i ''[[La brevetat de la vida en la poesia lírica espanyola]]'' ([[1935]]), pronunciat com a discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia Espanyola]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 07:57 28 abr 2017
Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1874 - Aravaca, 29 d'octubre de 1936) fon un diplomàtic i escritor espanyol pertanyent a la generació del 98, eixecutat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bando republicà varen efectuar en el Madrit posterior al colp d'estat de juliol de 1936.
Obres
Encara que Maeztu va escriure aïlladament poesia, algun conte, una novela (La guerra del Transvaal) i una obra de teatre inèdita (El sindicat de les esmeraldes), la seua tasca fon bàsicament la d'un periodiste que posa la seua prosa al servici d'unes idees. Alguns dels seus artículs varen ser arreplegats en llibres, encara que no tots: Cap a una atra Espanya (1899),[1] La crisis de l'humanisme (1920), Defensa de l'Hispanitat (1934) i Defensa de l'Esperit (pòstuma). D'esta última, per cert, es varen perdre alguns fragments durant el seu captiveri, possiblement rebujats pels milicians republicans. Maeztu pensava realisar una Defensa de la Monarquia, que va deixar sense realisar. En este pla pensava reunir en els seus tres defenses, una defensa de Deu, una de la pàtria i una atra del rei.
Entre els seus ensajos de caràcter lliterari, cal mencionar El Quixot, don Juan i la Celestina (1926) —una meditació sobre El Quixot com a héroe d'una Espanya decadent, de Don Juan com a buit espiritual i de la Celestina com a degradació— i La brevetat de la vida en la poesia lírica espanyola (1935), pronunciat com a discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ramiro de Maeztu.