Diferència entre les revisions de "Pere Pasqual"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 11: Llínea 11:
  
 
Va escriure en [[llengua valenciana]]:  la ''[[Bíblia Parva]] '' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''La destrucció de Jerusalem'', la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra los judeus'' i les sis ''Històries i contemplacions''.
 
Va escriure en [[llengua valenciana]]:  la ''[[Bíblia Parva]] '' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''La destrucció de Jerusalem'', la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra los judeus'' i les sis ''Històries i contemplacions''.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
Frai Joaquín Millán Rubio, també de l'orde dels mercedaris, diu:
 +
 +
{{Cita|.... los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.|Breu historia de la Llengua Valenciana (1995), per Francesc Moreno.}}
  
 
==Controvèrsia==
 
==Controvèrsia==

Revisió de 13:13 21 nov 2016

Monument a Sant Pere Pasqual (Valéncia)

Sant Pere Pasqual és un sant mercedari, canonisat en l'any 1670. Hui dia, algunes fonts posen en dubte la seua historicitat, ya que la tradició ha barrejat en la seua figura elements d'almenys tres persones diferents: un mercedari nomenat Pere Pasqual, un màrtir Bisbe de Jaén i un hipotètic Pere de Valéncia que hauria fundat un convent en Toledo.

Vida del sant segons la tradició

Sant Pere Pasqual, segons la tradició, va nàixer en Valéncia cap a l'any 1227.Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en Paris a on va ser ordenat sacerdot en 1249. Allí, hauria ser condiscípul de Sant Tomàs d'Aquino. Tornat a Espanya, va ingressar en l'orde de la Mercé i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de Jaén en 1296. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis va ser capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en Granada (Andalusia) el 6 de giner de l'any 1300.

És el patró dels estudiants mercedaris.

Obra atribuïda

Va escriure en llengua valenciana: la Bíblia Parva o Llibre del bisbe de Jaén, que hauria escrit durant la presó en Granada; el Llibre de Gamaliel, La destrucció de Jerusalem, la Disputa del Bisbe de Jaén contra los judeus i les sis Històries i contemplacions.

Cites

Frai Joaquín Millán Rubio, també de l'orde dels mercedaris, diu:

.... los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.
Breu historia de la Llengua Valenciana (1995), per Francesc Moreno.

Controvèrsia

Fonts catalanistes han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que Valéncia fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades pels investigacions d'autors com Ampar Cabanes, Huici, Mourelle de Lema o Lleopolt Peñarroja.