Diferència entre les revisions de "Espectroscòpia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.
 
D'esta manera, es poden fer anàlisis [[Anàlisis quantitativa (química)|quantitatives]] o [[Anàlisis qualitativa|qualitatives]] d'una enorme varietat de [[substància|substàncies]], aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada [[llongitut d'ona]] que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.
 +
 +
 +
 +
== Aspectes generals ==
 +
El mecanisme pel qual la matèria emet radiació electromagnètica és el domini de l'espectroscòpia. La radiació electromagnètica s'atribuïx a les diferències d'energia en les transicions dels electrons d'uns nivells atòmics a uns atres. L'espectroscòpia es relaciona en la majoria dels casos en la tercera interacció. Estudia en quin [[freqüència]] o [[llongitut d'ona]] una substància pot absorbir o emetre energia en forma d'un quant de llum.
 +
 +
L'energia d'un [[fotó]] (un [[quant de llum]]) d'una [[ona electromagnètica]] o la seua corresponent freqüència equival a la diferència d'energia entre dos estats quàntics de la substància estudiada:
 +
 +
:<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math>
 +
 +
on <math>mathit{h}</math> és la [[constant de Planck]], <math>nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <*math>Delta I</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com ''l'equació bàsica de l'espectroscòpia''. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.
 +
 +
Per mig d'un [[espectrofotómetro]] es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.
 +
 +
 +
 +
 +
 +
 +
  
 
{{Química}}
 
{{Química}}
Llínea 9: Llínea 29:
 
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Espectroscòpia| ]]
 
[[Categoria:Espectroscòpia| ]]
 +
 +
{{Traduït de|es|Espectroscopia}}

Revisió de 20:31 6 nov 2016

Animació que mostra la dispersió de la llum al atravessar un prisma.

L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física. Es basa en detectar l'absorció o emissió de radiació electromagnètica de certes energies, i relacionar estes energies en els nivells d'energia implicats en transicions quàntiques de la substància a detectar.

D'esta manera, es poden fer anàlisis quantitatives o qualitatives d'una enorme varietat de substàncies, aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiació d'una determinada llongitut d'ona que presenten estes, o algun producte format a partir d'elles.


Aspectes generals

El mecanisme pel qual la matèria emet radiació electromagnètica és el domini de l'espectroscòpia. La radiació electromagnètica s'atribuïx a les diferències d'energia en les transicions dels electrons d'uns nivells atòmics a uns atres. L'espectroscòpia es relaciona en la majoria dels casos en la tercera interacció. Estudia en quin freqüència o llongitut d'ona una substància pot absorbir o emetre energia en forma d'un quant de llum.

L'energia d'un fotó (un quant de llum) d'una ona electromagnètica o la seua corresponent freqüència equival a la diferència d'energia entre dos estats quàntics de la substància estudiada:

<math>\Delta E = \mathit{h} \cdot \nu </math>

on <math>mathit{h}</math> és la constant de Planck, <math>nu</math> és la freqüència del feix o ona electromagnètica associada a eixe quant de llum i <*math>Delta I</math> és la diferència d'energia. Esta equació és coneguda també com l'equació bàsica de l'espectroscòpia. Les diferències d'energia entre estats quàntics depenen de la composició elemental de la prova o de l'estructura de la molècula, i per això este método proporciona informació important per a astrònoms, físics, químics i biòlecs.

Per mig d'un espectrofotómetro es medix l'espectre de la llum (intensitat de la llum absorbida, reflectida o emesa en funció de la freqüència o de la llongitut d'ona). Els espectres es diferencien considerablement d'element a element.