Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"
m |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en [[1889]]. | '''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en [[1889]]. | ||
| − | Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. | + | Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials. |
| − | + | == Trayectòria política == | |
| − | El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l' | + | Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura blasquista. A raïl de la separació en [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al partit reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en 1918 el banc de diputat. |
| + | |||
| + | El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Fèlix Azzati i Descalci]]. | ||
En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. | En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. | ||
| − | Va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia. | + | Va ser nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia. |
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Meges valencians]] | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
[[Categoria:Polítics Valencians]] | [[Categoria:Polítics Valencians]] | ||
Revisió de 18:55 11 set 2016
Adolf Gil i Morte (Soneja, 30 de juliol de 1860 - Valéncia, 7 de juny de 1929) fon un mege i polític valencià. En 1881 es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia en 1889.
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre 1898 i 1904. Durant els anys de la I Guerra Mundial pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials.
Trayectòria política
Milità en el Partit Republicà Centraliste de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura blasquista. A raïl de la separació en 1908 entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al partit reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en 1918 el banc de diputat.
El 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet, diputat pel de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1903 i pel de Valéncia a les de 1907 pero en 1908 dimití i cedí l'escan a Fèlix Azzati i Descalci.
En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.
Va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en 1920 i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.