Diferència entre les revisions de "Jesús García Pitarch"

Revisió de 17:08 13 oct 2015

Jesús García Pitarch
Nom	Jesus Vicent Garcia Pitarch
Malnom	Suso
Nacionalitat	[[Archiu: \|border\|20px\|Espanya]]
Club actual	Retirat
Club del debut	CD Mestalla

Jesus Vicent Garcia Pitarch, deportivament conegut com Garcia Pitarch es un exfútbolista espanyol. Jugava com davanter, i el diari El Païs li defini com un "extrem esquerrer, rapit i faener".^[1] Actualment es el director general del Real Saragossa de la Segona Divisio d'Espanya.

Trayectoria

Com jugador

Suso Garcia Pitarch se formà en les categories inferiors del Valencia CF, en el que aplegà a disputar dos temporades en Primera Divisio. El seu debut en la maxima categoria fon el 8 de giner de 1984, davant el Sporting de Gijón. Rapidament se guanyà un posat en l'onze titular, apareixent en 37 trobaments ligueros en any i mig.

L'estiu de 1985 se desvinculà del club valencià per a fichar pel RCD Espanyol. Titular en la seua primera temporada, el següent se quedà inedit per culpa d'una hepatitis.^[2]^[1]

La temporada 1987/88 Paquito, el tecnic que li havia fet debutar com professional en el Valencia CF, li donà l'oportunitat de tornar a jugar en la UE Figueres, de Segona Divisio. En els null disputà tres campanyes. La temporada 1990/91 tingue un breu pero fulgurant pas per l'Oriola Deportiva, que eixa temporada debutava en la categoria de plata. En 22 gols, Garcia Pitarch lideró a un quadro que se quedà a les portes de disputar la promocio d'ascens a Primera, un exit sense precedents per al modest conjunt alacanti.

El seu rendiment li obri de nou les portes de la Primera Divisio, defenent la camiseta del CD Logroñés de 1991 a 1993. En la dreta final de la seua carrera jugà en Segona en el CP Mérida i el Villarreal CF, i se retirà en el Real Murcia, en Segona B, la temporada 1996/97.

Despuix de la seua retirada

Llicenciat en dret en 1987, despuix de la seua retirada obri un despaig d'advocats en el seu poble natal,^[3] al temps que eixercia com comentariste deportiu en Canal 9.^[1]

Fon director de l'Escola del Valencia CF, i en 2002 reemplaçà a Xavier Subirats com director deportiu de l'entitat valencianiste. ^{cita requerida} i se conseguiren varis exits deportius (una Lliga i una Copa de l'UEFA), encara que tingue reiterats enfrontaments en l'entrenador, Rafa Benítez, qui se mostrà especialment despagat en l'austeritat economica en la confección de les plantilles.^[3]^[4] Estos desencuentros i la seua falta de sintonia en el conseller delegat, Manuel Llorente, li portaren a presentar la dimissio en dos ocasions,^[1] estant al bort de la destitucio en decembre de 2003.^[5] Pese a tot, se mantingue en el carrec fins 2004, any en que, com Benítez, terminà abandonant el club.

En maig de 2006 fon contractat com director deportiu pel Atletic de Madrit, en lloc de Toni Muñoz, i deixà el seu carrec en Juny de 2011. Quan aplegà al carrec ho feu a un club que fea 6 anys que no participava en competicio europea i que fea 10 anys que no guanyava ningun titul i 45 anys que fora europeu. Despuix de 5 temporades al carrec de la direccio, l'equip participà 2 anys en Champions League i 3 anys en UEFA i consegui com tituls, una Copa de l'UEFA i una Supercopa d'Europa, tituls que no tenia el club fins el moment. Pitarch fon durament criticat per les seues fichajes i pels seus numerosos i infructuosos viages a Brasil, no obstant realisà fichajes de la talla de Didac Forlán, que consegui una bota d'or en el club rojiblanco,Josep Antoni Reins, Simao Saborosa, Filipe Lluïs, Eduart Salvio i Godín, actualment en la plantilla, ademes d'alguns encerts a l'hora de fichar a jugadors lliures de contracte tals com Paulo Assunsao, Preses Ujfalusi o Adria.

President

El 6 de juliol de 2012 el Hercules Club de Fútbol de la segona divisio busca a algu per a profesionalizar al club i tornar-ho a la primera divisio i els propietaris alacantins confien en Suso per a realisar eixa llabor nomenant-li president de l'entitat. Gran part de l'aficio blanquiazul se mostrà en contra del nomenament de Pitarch ^{cita requerida} (el Valencia es un dels rivals historics del club) i per la seua poca vinculacio en l'identitat fins el dia del seu nomenament, fet que ha provocat que les ires de l'aficio se centren en la seua contra.

Seleccio nacional

Fon internacional en cinc ocasions en la seleccio sub-21 d'Espanya. Tambe disputà en l'amateur la fase de classificacio per als Jocs Olimpics de Els Angels 1984.^[6]

Clubs

Club	Païs	Any
CD Mestalla	Espanya	1982-1983
CF Gandia	Espanya	1983-1984
Valencia CF	Espanya	1983-1985
RCD Espanyol	Espanya	1985-1987
UE Figueres	Espanya	1987-1990
Oriola Deportiva	Espanya	1990-1991
CD Logroñés	Espanya	1992-1993
CP Mérida	Espanya	1993-1994
Villarreal CF	Espanya	1994-1996
Real Murcia	Espanya	1996-1997

Referencies

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Ros, Cayetano (15/09/2003). «"Soc la diana enganyada"». El Païs.
↑ Plantilla:Cita publicacio
↑ ^3,0 ^3,1 Ros, Cayetano (29/05/2006). «Máximo rendiment en el minim diners». El Païs.
↑ Ros, Cayetano (02/09/2003). «Benítez monta en colera». El Païs.
↑ Ros, Cayetano (04/12/2003). «El Valencia destituix a Garcia Pitarch». El Païs.
↑ Félix Martialay. , Pascual Sanz. ISBN 84-935390-2-3.

Enllaços externs

BDFútbol - Ficha de Jesus Garcia Pitarch
Entrevista en Marca (10/02/2010)
El Mon Deportiu - 24 hores en la vida de Garcia Pitarch (08/09/1985)

[pais1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Ros, Cayetano (15/09/2003). «"Soc la diana enganyada"». El Païs.

[2] Plantilla:Cita publicacio

[pais-3] 3,0 ^3,1 Ros, Cayetano (29/05/2006). «Máximo rendiment en el minim diners». El Païs.

[4] Ros, Cayetano (02/09/2003). «Benítez monta en colera». El Païs.

[5] Ros, Cayetano (04/12/2003). «El Valencia destituix a Garcia Pitarch». El Païs.

[6] Félix Martialay. , Pascual Sanz. ISBN 84-935390-2-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Ficha de fútboliste |
+{{Ficha de futboliste |
 nom = Garcia Pitarch|
 image = |