Diferència entre les revisions de "Història moderna del valencià"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Decadencia == | == Decadencia == | ||
Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. | Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
Revisió de 08:33 9 jun 2015
La historia moderna del valencia comenca a la fi del sigle d'Or, en el retroces de la llengua i la restriccio del seu us com llengua familiar.
Decadencia
Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisacio i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià.
