Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"
| Llínea 98: | Llínea 98: | ||
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] | * [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] | ||
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió] | * [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió] | ||
| + | * [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions] | ||
{{Gramàtiques}} | {{Gramàtiques}} | ||
Revisió de 17:46 12 jul 2016
La gramàtica del valencià és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana.
Fonologia
Vocals
Vocals tòniques
En valencià hi ha set vocals tòniques[1]:
- a (mà);
- e (fe);
- e oberta (mel);
- i (fill);
- o (tot);
- o oberta (por);
- u (fum).
Vocals àtones
Hi ha cinc vocals àtones en valencià: a, e, i, o, u.
Els diftoncs
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen [2]:
- creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
- decreixents: formats per una vocal + semiconsonant.
- neutres: formats per la combinació de les vocals àtones i, u.
Els triftoncs
Estén formats per tres vocals en una sola sílaba: la semiconsonant u + vocal + semivocal i o u, sent sempre la tònica la vocal central[3].
Consonants
Alfabet consonàntic valencià
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents[4]:
b, be
c, ce
ch, che
ç, cedeta
d, de
f , efe
g, ge
h, haig
j, jota
k, ca
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ny, enye
p, pe
q, cu
r, ere
rr, erre
s, esse
t, te
v, ve
w, ve doble
x, xe o equis
y, i grega
z, zeta
Dígrafs i pronunciació especial valenciana
- La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
- El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
- Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
- Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
- Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.
Morfologia
Artículs
- Artícul principal → Artículs en valencià.
L'artícul determinat en valencià és: en singular, el i lo per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els, los per al masculí i les per al femení.
Determinants
Els demostratius son: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes. Les formes este i eixe es convertixen en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.
Indefinits
Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius
Pronoms
Personals
Els pronoms en, hi, ho
Relatius
El verp
Sintaxis
Referències
Bibliografia
- Guinot i Galan, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.
- FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
Vínculs externs
- Gramàtica didàctica de valencià
- Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista
- Els verps valencians i la seua flexió
- Preposicions
| |||||
