Diferència entre les revisions de "Teodor Llorente i Falcó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'sota' a 'baix')
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ')
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]] '', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].
 
'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]] '', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].
  
Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] van assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]] '' i en [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.
+
Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]] '' i en [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==

Revisió de 11:03 26 abr 2016

Teodor Llorente i Falcó (Valéncia, 1869 - 1949) fon un periodiste i escritor valencià, quart fill de Teodoro Llorente i Olivares. Treballá en son pare en el diari Las Provincias , que dirigí des de 1911 fins a la seua mort. Se va llicenciar en Dret per l'Universitat de Valéncia i també va colaborar en els periòdics ABC i La Ilustració Catalana , i va utilisar els seudònims Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón i Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare Lluís Fullana, i va recolzar la seua candidatura a la Real Acadèmia Espanyola.

Ideològicament conservador i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'idioma valencià i va acceptar les Normes de Castelló. Al 'esclatar la Guerra civil espanyola milicians del Front Popular varen assessinar el seu fill Teodoro Llorente i Monleón; ell va conseguir fugir a Sant Sebastià en març de 1937 gràcies a les gestions de l'alcalde Josep Cano Coloma, on va dirigir la revista Valéncia en Joan Beneyto i Pérez i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de Lo Rat Penat i en 1940, director decà del Centre de Cultura Valenciana, aixina com croniste oficial de la província.

Obres

  • Ráfagas del campo (1909)
  • Cuentos maravillosos (1913)
  • Nuevos cuentos maravillosos (1928)
  • Mistral y Llorente (1932)
  • En defensa de la personalidad valenciana (1930)
  • Eduardo Escalante (1934)
  • Los valencianos en San Sebastián (1941)
  • Memorias de un setentón (1942-1948)
  • Miniaturas


Referències

  • Santi Cortés Carreres Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
  • Biografia en Les Províncies