José Capuz Mamano

Archiu:Retrato jose capuz 2.jpg

Retrato de José Capuz

José Capuz Mamano, Valéncia, 29 d'agost de 1884 - Madrit, 9 de març de 1964, fon un escultor valencià.

Biografia

Naixqué en un entorn eminentment artistic, la seua formació s'inicià gràcies a son pare i son tio en la Real Academia de Belles Arts de San Carlos, en Valéncia, passant en 1904 a la Real Academia de Belles Arts de San Fernando, en Madrit i al taller del Pare Félix Granda, ú dels mes destacats de la seua época en imaginería religiosa. Despres d'una beca que li posibilità un primer viage a Roma que aprofità per a anar a Florència, Nàpols o Paris, retornà a Espanya.

Durant la seua estancia en Roma conegué a atre becat, el despres gran pintor José Nogué Massó, qui retratà a Capuz en 1910. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de Jaén i es propietat de la Junta d'Andalucía.

A partir dels anys vint del passat sigle,va obtindre gran exit entre els ambients artistics espanyols, compaginant la seua llabor artistica en l'ensenyança en l'Escola d'Arts i Oficis de la capital d'Espanya com catedratic de Modelat i buidat. En 1927 fon nomenat Academic de Belles Arts de San Fernando.

Ademés, fon co-fundador el 11 de febrer de 1933 de l'Associacio d'Amics de l'Unio Sovietica, creada en uns temps en que la dreta sostenia un to condenatori en relacio als relats sobre las conquistes i els problemes del socialisme en l'URSS.

Estil

José Capuz va saber compaginar la visió clàssica de l'escultura en les corrents modernes que s'estenien en aquells anys. Treballà en maestria en molt diversos materials, tant el bronze com la pedra o la fusta.

Monuments

• L'Idol, de José Capuz. (Valéncia).
• Justino Flórez, Jaén 1930.
• Doctor Francisco Moliner, Valéncia 1919.
• Comandant Villamartín, Cartagena, 1926.
• Francisco Franco, Madrit 1964. Estatua eqüestre que se situà durant anys front als Nous Ministeris en Madrit, en copies en Valéncia, Ferrol i Santander.

Atres obres

• L'Idol.
• Nuet Assentat.
• Dona en un arbre.
• Dona pentinant-se.

Obra religiosa

La major part de la seua producció en esta materia tindrà com destí la Semana Santa de Cartagena. Per a la Cofradia de Nuestro Padre Jesús Nazareno (Marrajos):

• Santísima Virgen de la Piedad, 1925
• Cristo Yacente, 1926
• Descendimiento de Cristo, 1930
• Santísima Virgen de la Soledad, 1930. Desaparecida en 1936
• Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1931. Desaparecido en 1936
• Santísima Virgen Dolorosa, 1931. Desaparecida en 1936
• Santísima Virgen de la Soledad, 1943
• San Juan Evangelista, 1943
• Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1945
• Santo Amor de San Juan en la Soledad de la Virgen, 1953

També realisà obres religioses per a atres localitats. Es el cas de:

• Asunció de la Verge. Elig, 1940
• Verge dels Dolors. Lorca, 1941
• Jesús Nazareno del Pont. Cuenca, 1941
• Santisima Verge de la Piedat. Cieza, 1943
• Negació de Sant Pere. Elig, 1945
• Grup del Resucitat. Màlaga, 1946
• Santisima Verge del Rosari. Alhama de Murcia
• Crucificat per a els jesuïtes de Madrit, etc.