Diferència entre les revisions de "COPE"

Revisió de 18:22 10 jun 2013

La COPE (acrònim de Cadena d'Ones Populars Espanyoles) és una de les principals cadenes radiofòniques d'àmbit estatal en Espanya.

COPE és la marca utilisada per Radio Popular S.A., els accionistes del qual són la Conferència Episcopal Espanyola (50%), les diòcesis (20%) i órdens religioses com els jesuïtes i dominics. També forma part la ONCE, i anteriorment a la creació de les seues respectives noves cadenes de ràdio, el grup Vocento (Punto Radio) i Planeta (Onda Cero).

Encara que la seua programació inclou programes de contingut religiós, especialment en dumenges i dates senyalades del calendari llitúrgic catòlic com Nadal i Semana Santa, és una cadena generalista en programació variada.

Història

Creació i inicis (1960-1978)

Al començament dels anys 1960 les emissores de l'Església Catòlica, unes 200 denominades emissores parroquials , passen a formar la Cadena d'Ones Populars Espanyola. En decembre de 1964 eixe número es reduïx pel Pla Transitori d'Ones Miges per a la Radiodifusió que obliga a una reorganisació de l'espectre de la ona mija per a adequar-se a les freqüències assignades en l'espai europeu. El mateix pla va obligar també a les emissores a iniciar emissions en freqüència modulada.

La COPE de la década de 1980: Luis del Olmo i Encarna Sánchez (1979-1991)

En 1979 després de la publicació del Pla Tècnic de Radiodifusió, s'exigix l'agrupació de totes les emissores dins d'una única societat Ràdio Popular S.A. el control del qual continua eixercint la Conferència Episcopal Espanyola.

En 1983, el popular periodiste Luis del Olmo, en aquella época una de les majors estreles de la radiodifusió espanyola, va abandonar Ràdio Nacional d'Espanya per a incorporar-se a la COPE. El seu programa matinal Protagonistes va passar a difondre's per esta cadena, convertint-se en la principal basa d'audiència de la cadena durant tota la década dels huitanta. Entre atres continguts, el programa oferia la famosa tertúlia humorística del Estado de la nación, que en la participació, entre atres d'Antonio Mingote, Alfonso Ussía, Chumy Chúmez i Luis Sánchez Polack, "Tip".

L'atra gran figura de la cadena era Encarna Sánchez, que entre 1978 i 1981 va botar a la fama en un programa de bon matí nomenat Encarna de Noche i que durant la major part de la década va conduir un reeixit magazine vespertí en el nom de Directamente Encarna .

Luis del Olmo va abandonar la COPE en 1991 per a integrar-se en Onda Cero, en la mateixa época en que la presència d'Encarna Sánchez en la ràdio va escomençar a disminuir, primer pels seus proyectes televisius i després, pel deteriorament de la seua salut. Les dos absències, unides, van deixar a la cadena en una difícil situació.

Consell d'Administració

President i Conseller Delegat: Alfonso Coronel de Palma Martínez-Argulló
Vicepresident: Tomás Juárez Garcia-Gasco
Consellers:
- Fernando Giménez Barriocanal
- José Luis del Rincón Cibrian (Unión Mutua Asistencia de Seguros a Prima Fija (UMAS))
- José Maria Gil Tamayo
- Estanislao Rodríguez-Ponga
- Carlos Mayor Oreja
- Luis Colina Lorda (Diario de Navarra, S.A.)
- Alfredo Montes García (Cerix Global Hispania S.L.)
- Fernando Cruz-Conde Suárez de Tangil (Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Córdoba (Cajasur))
- José Manuel Vargas Gómez (Corporación Nuevos Medios Audiovisuales, S.L)
- Antonio Mayor Villa (Organización Nacional de Ciegos Españoles (O.N.C.E.)
Secretari no Conseller: Jenaro Gonzáles del Yerro Valdés

Atres mijos del grup

El grup COPE posseïx ademés atres mijos de comunicació. Els mes destacats son

Cadena 100 (una ràdio-formula comercial),
Rock & Gol (emissora que combina el fútbol en l'emissió de música moderna)
Gestiona Radio (emissora d'informació econòmica) i
Popular TV (una ret de televisions locals)

Enllaços externs

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 En [[1979]] després de la publicació del ''Pla Tècnic de Radiodifusió'', s'exigix l'agrupació de totes les emissores dins d'una única societat '''Ràdio Popular S.A.''' el control del qual continua eixercint la Conferència Episcopal Espanyola.
-En [[1983]], el popular periodiste [[Luis del Olmo]], en aquella época una de les majors estreles de la radiodifusió espanyola, va abandonar [[Ràdio Nacional d'Espanya]] per a incorporar-se a la COPE. El seu programa matinal ''[[Protagonistes]]'' va passar a difondre's per esta cadena, convertint-se en la principal basa d'audiència de la cadena durant tota la década dels huitanta. Entre atres continguts, el programa oferia la famosa tertúlia humorística del ''Estado de la nación'', que  en la participació, entre atres d'[[Antonio Mingote]], [[Alfonso Ussía]], [[Chumy Chúmez]] i [[Luis Sánchez Polack]], "Tip".
+En [[1983]], el popular periodiste [[Luis del Olmo]], en aquella época una de les majors estreles de la radiodifusió espanyola, va abandonar [[Ràdio Nacional d'Espanya]] per a incorporar-se a la COPE. El seu programa matinal ''[[Protagonistes]] '' va passar a difondre's per esta cadena, convertint-se en la principal basa d'audiència de la cadena durant tota la década dels huitanta. Entre atres continguts, el programa oferia la famosa tertúlia humorística del ''Estado de la nación'', que  en la participació, entre atres d'[[Antonio Mingote]], [[Alfonso Ussía]], [[Chumy Chúmez]] i [[Luis Sánchez Polack]], "Tip".
-L'atra gran figura de la cadena era [[Encarna Sánchez]], que entre [[1978]] i [[1981]] va botar a la fama en un programa de bon matí nomenat ''[[Encarna de Noche]]'' i que durant la major part de la década va conduir un reeixit magazine vespertí en el nom de ''[[Directamente Encarna]]''.
+L'atra gran figura de la cadena era [[Encarna Sánchez]], que entre [[1978]] i [[1981]] va botar a la fama en un programa de bon matí nomenat ''[[Encarna de Noche]] '' i que durant la major part de la década va conduir un reeixit magazine vespertí en el nom de ''[[Directamente Encarna]] ''.
 Luis del Olmo va abandonar la COPE en [[1991]] per a integrar-se en [[Onda Cero]], en la mateixa época en que la presència d'Encarna Sánchez en la ràdio va escomençar a disminuir, primer pels seus proyectes televisius i després, pel deteriorament de la seua salut. Les dos absències, unides, van deixar a la cadena en una difícil situació.