Albert Einstein

Albert Einstein (Ulm, Alemania, 14 de març de 1879 – Princeton, Estats Units, 18 d'abril de 1955) fon un fisic alema d'orige judeu, nacionalisat despres suizo i estadounidenc. Es considerat com el cientific mes important del sigle XX. En 1905, quan era un jove fisic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de Berna, publicà la seua teoria de la relativitat especial. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per Henri Poincaré i per Hendrik Lorentz. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la equacio de la fisica mes coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, E=mc². Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la fisica estadistica i la mecanica quantica.

En 1915 presentà la teoria de la relativitat general, en la que reformuló per complet el concepte de gravetat. Una de les conseqüencies fon el surgimiento de l'estudi cientific de l'orige i l'evolucio del Univers per la branca de la fisica denominada cosmologia. En 1919, quan les observacions britaniques d'un eclipse solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa. Einstein se converti en un icon popular de la ciencia mundialment famos, un privilegi a l'alcanç de molt pocs cientifics.

Per les seues explicacions sobre el efecte fotoelectric i les seues numeroses contribucions a la fisica teorica, en 1921 obtingue el Premi Nobel de Fisica i no per la Teoria de la Relativitat, puix el cientific a qui s'encomanà la tarea d'evaluar-la, no l'entengue, i temeron correr el risc de que despres se demostrase erronea. En eixa epoca era encara considerada un tant controvertida.

Davant l'ascens del nazisme, el cientific abandonà Alemania cap a decembre de 1932 en desti a Estats Units, a on imparti docencia en el Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Se nacionalisà estadounidenc en 1940. Durant els seus ultims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la electromagnetica. Mori en Princeton, Nova Jersei, el 18 d'abril de 1955.

Encara que es considerat per alguns com el «pare de la bomba atomica», advocà en els seus escrits pel pacifisme, el socialisme i el sionisme. Fon proclamat com el «personage del sigle XX» i el mes preeminent cientific per la revista Clave.

Biografia

Infancia

Naixque en la ciutat alemana de Ulm, cent quilometros a l'este de Stuttgart, en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en 1876, quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.La familia de la noia vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de Cannastatt, alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la musica, entre atres com la seua "perseverança i paciencia". De son pare, Hermann, tambe heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert. En 1880 la familia se mudà a Munich, a on crecería durant 14 anys i son pare i el germa d'este: Jakob, qui influi intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalacio d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, Varese i Susa en Italia la que fracassaria despres de endeutar a tota la familia. Aço cause un trauma no nomes per a Albert sino tambe per al restant de la familia. A fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardi de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava posseir algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era mes carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres infants de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, tambe tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats. Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de 1888 assisti a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en 1965 rebria el nom de Gymasium Albert Einstein). Trague bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren la seua interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de violi (a partir de 1884) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al Algebra que li descobriria el seu tio Jacop. El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'epoca de Otto von Bismark li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en 1894, quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digue que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongue que «no havia comés ningun delit», el professor li respondíó: «la teua sola presencia aci mina el respecte que me deu la classe». El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construise una casa en un taller, a on portarien a veta nous proyectes i experiments tecnologics de l'epoca a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà. El menut Albert creció motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademes, el seu tio incentivó les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgacio cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religio; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un escepticisme poc comu en aquella epoca, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demes assignatures. Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengue l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prove dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificacio escolar de Suïssa (un 6 en Suïssa es la millor calificacio) en l'alema (un 6 es la pijor nota).[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en els totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En 1894 la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de Múnich a Pavia en Italia prop de Milán. Albert permaneixeu en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en Pavia, pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu titul de bachiller decidi abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un medic (el germa major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despres dels Nadals de 1894, Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares. Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la Escola Politecnica Federal de Zúrich (Eidgenössische Technische Hochschule) pero, al no tindre el titul de bachiller, tingue que presentar-se a una prova d'acces que suspengue a causa d'una calificacio deficient en una assignatura de lletres. Aço supongue que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el titul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a Aarau per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de Argovia, a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingue el titul de bachiller alema en 1896, a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suizo. A fins de 1896, a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la Escola Politecnica Federal de Zúrich, Suïssa, provablement el centre mes important de l'Europa central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la Escola d'orientacio matematica i cientifica, en l'idea d'estudiar fisica. Durant els seus anys en la politicament vibrant Zúrich, descobri l'obra de diversos filosofs: Baruch Spinoza, Davit Hume, Immanuel Kant, Karl Marx, Friedrich Engels i Ernst Mach. Tambe prengue contacte en el moviment socialiste a través de Friedrich Adler i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingue que vore el seu amic de tota la vida Michele Besso. En 1898 coneixque a Mileva Maric, una companyera de classe serbia, tambe amiga de Nikola Tesla, de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En 1900 Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en 1901 a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de 1902, cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de 1903, despres que abdos contragueren matrimoni, el 6 de giner de 1903, en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que nomes se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigue malalt de mort i consenti. Mes sa mare mai se resignà al mateix.

Joventut

Se graduà en 1900, obtenint el diploma de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en Berna. El seu companyer de classe, Marcel Grossmann, un home que mes avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna, una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909. La seua personalitat li causà tambe problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

En esta epoca, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que es el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Aço se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.En maig de 1904, Einstein i Mileva tingueren un fill de nom Hans Albert Einstein. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la Oficina de Patents. Poc despres finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada Una nova determinacio de les dimensions moleculars, consistent en un treball de 17 folis que sorgi d'una conversacio mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso:

«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».

En 1905 redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el moviment browniano, en el segon el efecte fotoelectric i els dos restants desenrollaven la relativitat especial i la equivalencia massa-energia. El primer d'ells li valió el grau de doctor per la Universitat de Zúrich en 1906, i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en 1921, pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista Annalen der Physik i son coneguts generalment com els articuls del Annus Mirabilis (any extraordinari).

Madurea

En 1908 a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de Berna, Suïssa, com professor i conferenciant (Privatdozent). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, Eduard, naixcut el 28 de juliol de 1910. Poc despres la familia se mudà a Praga, a on Einstein obtingue la plaça de Professor de fisica teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta epoca treballà estretament en Marcel Grossmann i Otto Stern. Tambe començà a cridar al temps matematic quarta dimensio.En 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial, fon elegit membre de la Academia Prussiana de Ciencies. Establi la seua residencia en Berlín, a on permaneixeu durant desset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la seccio de Fisica del Institut de Fisica Káiser Wilhelm. El 14 de febrer de 1919, a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despres d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despres, el 2 de juny de 1919 se casà en una cosina seua, Elsa Loewenthal, cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despres de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El desti de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, es desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a Californi, a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interaccio en son pare; el segon, Eduard, patia esquizofrenia i fon internat en 1932 en una institucio per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixque 10 anys mes que son pare, morint en el centre psiquiátrico en 1965.En els anys 1920, en Berlín, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferencies-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Fins i tot se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condicio de judeu. En el restant del mon, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.

Davant l'ascens del nazisme, (Adolf Hitler aplegà al poder en giner de 1933), decidi abandonar Alemania en decembre de 1932 i marchar en desti cap a Estats Units, païs a on imparti docencia en el Institut d'Estudis Alvançats de Princeton, agregant a la seua nacionalitat suiza la estadounidenc en 1940 a l'edat de 61 anys.

Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen tambe en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense critica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.
La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne cerimonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despres d'adueñarse del poder.

Einstein. Nova York. 1938.

En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia nazi, alguns tan notables com els premis Nobel de Fisica Johannes Stark i Philipp Lenard, intentaren desacreditar les seues teories. Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com Werner Heisenberg, foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents. Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a Roosevelt, per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels nazis, haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.Durant els seus ultims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre Forces Fonamentals, tarea encara inconclusa.

Mort

El 17 d'abril de 1955, Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un aneurisma de la aorta abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel Dr. Rudolph Nissen en 1948. Prengue el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparicio en televisio per a commemorar el septim aniversari de l'Estat d'Israel en ell a l'hospital, pero no vixque lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: "Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, es hora d'anar-se. Yo ho fare en elegancia." Mori en l'Hospital de Princeton (Nova Jersei) a primera hora del 18 d'abril de 1955 a l'edat de 76 anys. Els restants d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la autopsia, el patologiste de l'Hospital de Princeton, Thomas Stoltz Harvey extrague el cervell d'Einstein per a conservar-ho, sense el permis de la seua familia, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant varies decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia mes d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famos». Fins ara, l'unica senya cientifica mijanament interessant obtingut de l'estudi del cervell es que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - es mes gran que la mateixa part d'atres cervells. Son recents i escasos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En 1985, per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un numero de celules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en arees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matematiques. En 1999, la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lobul parietal inferior d'Einstein, una area relacionada en el raonament matematic, era un 15% mes ample de lo normal. Ademes, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'esten des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorría tot el cami en el cas d'Einstein.

Tots contra Einstein

La controvertida figura del cientific alema Albert Einstein suscità agres debats en la seua epoca. Un grup d'enemics de les seues teories en l'Alemania Nazi aplegà a crear una associacio en la seua contra, i fins i tot un home fon acusat de promoure el seu assessinat. Per si fora poc, se publicà el llibre titulat Cent autors en contra d'Einstein, cuyo objectiu era evident. El geni se llimità a dir: "Si yo no tinguera rao, bastaria en un nomes".

Trayectoria cientifica

En 1901 apareixque el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la atraccio capilar. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadistics de la termodinamica, corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitacio de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa epoca.

Els articuls de 1905

En 1905 finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada Una nova determinacio de les dimensions moleculars. Eixe mateix any escrigue quatre articuls fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalencia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelectric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en 1921. Estos articuls foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i son coneguts generalment com els articuls del "Annus Mirabilis" (del Llati: Any extraordinari). L'Unio internacional de fisica pura i aplicada junt en la Unesco commemoraren 2005 com el Any mundial de la fisica celebrant el centenari de publicacio d'estos treballs.

Efecte fotoelectric

Artícul principal → Efecte fotoelectric.

El primer dels seus articuls de 1905 se titulava Un punt de vista heuristic sobre la produccio i transformacio de llum. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats fotons) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el efecte fotoelectric. La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la dualitat ona-corpuscul i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este articul constitui un dels pilars basics de la mecanica quantica. Una explicacio completa de l'efecte fotoelectric solament pogue ser elaborat quan la teoria quantica estigue mes alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la fisica teorica, Einstein rebe el Premi Nobel de Fisica de 1921.

Moviment browniano

Artícul principal → Moviment browniano.

El segon articul, titulat Sobre el moviment requerit per la teoria cinetica molecular de la calor de menudes particules suspeses en un liquit estacionari, cobria els seus estudis sobre el moviment browniano. L'articul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de Brown de la decada de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este articul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano" L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul tambe aportava un fort impuls a la mecanica estadistica i a la teoria cinetica dels fluits, dos camps que en aquella epoca permaneixían controvertits. Abans d'este treball els atoms se consideraven un concepte util en fisica i quimica, pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per Boltzmann, Maxwell i Gibbs; ademes ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del nucleu i del numero d'Avogadro. L'articul d'Einstein sobre el moviment atomic entregava als experimentalistas un metodo senzill per a contar atoms mirant a través d'un microscopi ordinari. Wilhelm Ostwald, un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a Arnold Sommerfeld que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.

Relativitat especial

Artícul principal → Teoria de la Relativitat Especial.

Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedicio de Arthur Eddington, en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.

El tercer articul d'Einstein d'eixe any se titulava Zur Elektrodynamik bewegter Körper ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este articul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el electromagnetisme en absencia de la força de interaccio gravitatoria.La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel experiment de Michelson i Morley en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum es, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en 1894 George Fitzgerald havia estudiat esta qüestio demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direccio del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'articul d'Einstein havien segut introduides anteriorment (1903) per Hendrik Lorentz, fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald. Esta famosa publicacio està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de Poincaré. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicacio fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeit en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ad-hoc o fenomenologica d'un fenomen observat. El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer reformuló el principi de simultaneïtat, introduit per Galileu sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va mes alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdos voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdos costats dels observadors se posara un detector, ningu dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la teoria de la relativitat general, que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la acceleracio.

Equivalencia massa-energia

Artícul principal → Equivalencia entre massa i energia.

Archiu:I equals m plus c square at Taipei101.jpg

La famosa formula es mostrada en Taipei 101 durant l'event de l'any mundial de la fisica en 2005.

El quart articul d'aquell any se titulava Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig i mostrava una deduccio de la formula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este articul s'exponia que "la variacio de massa d'un objecte que emet una energia L, es:

<math>frac{L}{V^2}</math> a on V era la notación de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.

Esta formula implica que l'energia I d'un cos en repos es igual a la seua massa m multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat:

<math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una particula en massa posseix un tipo d'energia, "energia en repos", distinta de les classiques energia cinetica i energia potencial. La relacio masa–energía s'utilisa comunament per a explicar com se produix l'energia nuclear; mesurant la massa de nucleus atomics i dividint pel numero atomic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els nucleus atomics. Paralelament, la quantitat d'energia produida en la fisión d'un nucleu atomic se calcula com la diferencia de massa entre el nucleu inicial i els productes de la seua desintegracio, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat.

Relativitat general

Artícul principal → Teoria general de la relativitat.

En novembre de 1915 Einstein presentà una serie de conferencies en la Academia de Ciencies de Prusia en les que descrigue la teoria de la relativitat general. L'ultima d'estes charrades conclogue en la presentacio de l'equacio que reemplaça a la llei de gravetat de Newton. En esta teoria tots els observadors son considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no es ya una força o accio a distancia, com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del espai-temps. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la cosmologia i permetia comprendre les caracteristiques essencials del Univers, moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein. La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics (Gedanken experiment) i rigorosa deduccio matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat principi d'equivalencia. A pesar de l'abstraccio matematica de la teoria, les equacions permetien deduir fenomens comprovables. El 29 de maig de 1919 Arthur Eddington fon capaç de mesurar, durant un eclipse, la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del Sol, una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmacio la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la fisica. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment. A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una fisica sense un Sistema de referencia absoluta.

Estadistiques de Bose-Einstein

Artícul principal → Estadistica de Bose-Einstein.

En 1924 Einstein rebe un articul d'un jove fisic indi, Satyendranath Bose, denominat "La llei de Plank i l'hipótesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de fotons i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicacio. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadistiques podien aplicar-se a grups d'atoms i publicà l'articul, conjuntament en Bose, en alema, la llengua mes important en fisica en l'epoca. Les estadistiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos basics de particules elementals denominades bosones.

La Teoria de Camp Unificat

Einstein dedicà els seus ultims anys a la busca d'una de les mes importants teories de la fisica, la cridada Teoria de Camp Unificat. Dita busca, despres de la seua Teoria general de la relativitat, consisti en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitacio per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la fisica, especificament la gravitacio i l'electromagnetisme. En l'any 1950, expongue la seua Teoria de camp unificat en un articul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitacio» (On the Generalized Theory of Gravitation) en la famosa revista Scientific American. Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en fisica teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigacio, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificacio de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la fisica, sent notablement visible en el tema de les forces nuclear fort i nuclear debil, les quals no s'entengueren be sino despres de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any 1970) mediant numerosos experiments en fisica d'altes energies. Els intents proposts per la Teoria de cordes o la Teoria M, mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificacio de les lleis de la fisica.