Diferència entre les revisions de "Cyanocompsa parellina"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''picogrueso blau''' | El '''picogrueso blau''' ('''''Cyanocompsa parellina'''''), també denominat '''realejo blau''', '''colorín azulnegro''' o '''azulejito''' (en [[Mèxic]]), '''azulito obscur''' (en [[Nicaragua]]) o '''piquigrueso blau''' (en [[Hondures]]), és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Cardinalidae]], l'única pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] [[monotípico]] ''[[Cyanocompsa]]''. És natiu de [[Mèxic]] i del centre nort d'[[América Central]]. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx de forma disjunta; o llarc d'abdós vertents de Mèxic, en la del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] des de [[Sinaloa]] i en la del [[Golf de Mèxic|Golf]] des de [[Nou #León]] cap al sur, per la [[península de Yucatán]], [[Belize]], [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Hondures]], fins a l'extrem nort de [[Nicaragua]]. | Es distribuïx de forma disjunta; o llarc d'abdós vertents de Mèxic, en la del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] des de [[Sinaloa]] i en la del [[Golf de Mèxic|Golf]] des de [[Nou #León]] cap al sur, per la [[península de Yucatán]], [[Belize]], [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Hondures]], fins a l'extrem nort de [[Nicaragua]]. | ||
Esta espècie és considerada prou comuna a comuna en la major part de la seua distribució, en les seues [[hàbitat]]s naturals: les vores del bosc, zones de xara i [[sotobosque]] de boscs alts. Des del [[nivell de la mar]] fins als 1800 [[metro|m]] d'[[altitut]] en Mèxic; fins als 900 m en Guatemala. | Esta espècie és considerada prou comuna a comuna en la major part de la seua distribució, en les seues [[hàbitat]]s naturals: les vores del bosc, zones de xara i [[sotobosque]] de boscs alts. Des del [[nivell de la mar]] fins als 1800 [[metro|m]] d'[[altitut]] en Mèxic; fins als 900 m en Guatemala. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''C. parellina'' va ser descrita per primera volta pel [[Zoologia|zoólogo]] [[França|francés]] [[Charles Lucien Bonaparte]] en 1850 baix el [[nom científic]] ''Cyanoloxia parellina''; el seu [[localitat tipo]] és: «Alvarado, Veracruz, Mèxic». | L'espècie ''C. parellina'' va ser descrita per primera volta pel [[Zoologia|zoólogo]] [[França|francés]] [[Charles Lucien Bonaparte]] en 1850 baix el [[nom científic]] ''Cyanoloxia parellina''; el seu [[localitat tipo]] és: «Alvarado, Veracruz, Mèxic». | ||
El gènero ''Cyanocompsa'' va ser introduït pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Alemània|alemà]] [[Jean Cabanis]] en 1861, que va designar originalment a ''Fringilla parellina'' i.i. ''Cyanoloxia parellina'' (la present espècie), com la [[espècie tipo]]. | El gènero ''Cyanocompsa'' va ser introduït pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Alemània|alemà]] [[Jean Cabanis]] en 1861, que va designar originalment a ''Fringilla parellina'' i.i. ''Cyanoloxia parellina'' (la present espècie), com la [[espècie tipo]]. | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Cyanocompsa''» és una combinació de la paraula del [[idioma grec|grec]] «''kuanos''» que significa ‘blau obscur’, i «''kompsos''» que significa ‘bell’, ‘elegant’; i el nom de l'espècie «''parellina''» prové del [[idioma llatí|llatí]] modern «''parellinus''» que significa ‘de color violeta’. | El nom genèric femení «''Cyanocompsa''» és una combinació de la paraula del [[idioma grec|grec]] «''kuanos''» que significa ‘blau obscur’, i «''kompsos''» que significa ‘bell’, ‘elegant’; i el nom de l'espècie «''parellina''» prové del [[idioma llatí|llatí]] modern «''parellinus''» que significa ‘de color violeta’. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
El present gènero històricament incloïa tres espècies, fins que els estudis de Robert W. Bryson Jr. i colaboradors en 2014 varen demostrar que dos espècies llavors en el gènero, ''[[Cyanoloxia cyanoides|C. cyanoides]]'' i ''[[Cyanoloxia brissonii|C. brissonii]]'', formaven un [[clado]] en ''[[Cyanoloxia glaucocaerulea]]''. | El present gènero històricament incloïa tres espècies, fins que els estudis de Robert W. Bryson Jr. i colaboradors en 2014 varen demostrar que dos espècies llavors en el gènero, ''[[Cyanoloxia cyanoides|C. cyanoides]]'' i ''[[Cyanoloxia brissonii|C. brissonii]]'', formaven un [[clado]] en ''[[Cyanoloxia glaucocaerulea]]''. Com a conseqüència, les dos espècies varen ser transferides per al gènero ''[[Cyanoloxia]]'', #lo que va ser reconegut pel [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC) en la Proposta N° 724 i pel [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica]] (N&MACC) en la Proposta 2019-C-1a. | ||
===Subespecies=== | ===Subespecies=== | ||
Segons la classificació ''AviList: The Global Avian Checklist'' | Segons la classificació ''AviList: The Global Avian Checklist'' es reconeixen quatre [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica: | ||
* ''Cyanocompsa parellina beneplacita'' {{versalita|[[Outram Bangs|Bangs]]}}, 1915 – noreste de Mèxic ([[Nou #León]] i extrem oest de [[Tamaulipas]]). | * ''Cyanocompsa parellina beneplacita'' {{versalita|[[Outram Bangs|Bangs]]}}, 1915 – noreste de Mèxic ([[Nou #León]] i extrem oest de [[Tamaulipas]]). | ||
* ''Cyanocompsa parellina indigotica'' ({{versalita|[[Robert Ridgway|Ridgway]]}}), 1887 – oest de Mèxic des del centre de [[Sinaloa]] al sur en l'alvertent del Pacífic fins al sur d'[[Oaxaca]] i l'extrem suroest de [[Chiapas]]. | * ''Cyanocompsa parellina indigotica'' ({{versalita|[[Robert Ridgway|Ridgway]]}}), 1887 – oest de Mèxic des del centre de [[Sinaloa]] al sur en l'alvertent del Pacífic fins al sur d'[[Oaxaca]] i l'extrem suroest de [[Chiapas]]. | ||
* ''Cyanocompsa parellina lluïda'' {{versalita|[[George Miksch Sutton|Sutton]] & [[Thomas Dearborn Burleigh|Burleigh]]}}, 1939 – interior del sur de Tamaulipas. | * ''Cyanocompsa parellina lluïda'' {{versalita|[[George Miksch Sutton|Sutton]] & [[Thomas Dearborn Burleigh|Burleigh]]}}, 1939 – interior del sur de Tamaulipas. | ||
* ''Cyanocompsa parellina parellina'' ({{versalita|Bonaparte}}), 1850 – est de Mèxic (des d'[[estat de Veracruz|Veracruz]], este de [[Pobla]] i nort d'Oaxaca fins a [[Tabasco]], centre de Chiapas i península de Yucatán) al sur fins al noroest de Nicaragua. | * ''Cyanocompsa parellina parellina'' ({{versalita|Bonaparte}}), 1850 – est de Mèxic (des d'[[estat de Veracruz|Veracruz]], este de [[Pobla]] i nort d'Oaxaca fins a [[Tabasco]], centre de Chiapas i península de Yucatán) al sur fins al noroest de Nicaragua. | ||
Alguns autors consideren a la subespecie ''lluïda'' com indistinguible de ''beneplacita''. | Alguns autors consideren a la subespecie ''lluïda'' com indistinguible de ''beneplacita''. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Revisió de 05:44 8 jul 2026
El picogrueso blau (Cyanocompsa parellina), també denominat realejo blau, colorín azulnegro o azulejito (en Mèxic), azulito obscur (en Nicaragua) o piquigrueso blau (en Hondures), és una espècie d'au paseriforme de la família Cardinalidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Cyanocompsa. És natiu de Mèxic i del centre nort d'América Central.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx de forma disjunta; o llarc d'abdós vertents de Mèxic, en la del Pacífic des de Sinaloa i en la del Golf des de Nou #León cap al sur, per la península de Yucatán, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, fins a l'extrem nort de Nicaragua.
Esta espècie és considerada prou comuna a comuna en la major part de la seua distribució, en les seues hàbitats naturals: les vores del bosc, zones de xara i sotobosque de boscs alts. Des del nivell de la mar fins als 1800 m d'altitut en Mèxic; fins als 900 m en Guatemala.
Descripció
És similar al picogrueso negre (Cyanoloxia cyanoides), es distinguix d'est per ser de menor tamany (uns 12 cm de llongitut), tindre el pico més menut i no ser tan obscur. Els machos tenen plomall blau obscur, lluent en la #front, galtes i obispillo. Les femelles són de color castany lluent, de coloració més forta en les parts dorsals.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie C. parellina va ser descrita per primera volta pel zoólogo francés Charles Lucien Bonaparte en 1850 baix el nom científic Cyanoloxia parellina; el seu localitat tipo és: «Alvarado, Veracruz, Mèxic».
El gènero Cyanocompsa va ser introduït pel ornitólogo alemà Jean Cabanis en 1861, que va designar originalment a Fringilla parellina i.i. Cyanoloxia parellina (la present espècie), com la espècie tipo.
Etimologia
El nom genèric femení «Cyanocompsa» és una combinació de la paraula del grec «kuanos» que significa ‘blau obscur’, i «kompsos» que significa ‘bell’, ‘elegant’; i el nom de l'espècie «parellina» prové del llatí modern «parellinus» que significa ‘de color violeta’.
Taxonomia
El present gènero històricament incloïa tres espècies, fins que els estudis de Robert W. Bryson Jr. i colaboradors en 2014 varen demostrar que dos espècies llavors en el gènero, C. cyanoides i C. brissonii, formaven un clado en Cyanoloxia glaucocaerulea. Com a conseqüència, les dos espècies varen ser transferides per al gènero Cyanoloxia, #lo que va ser reconegut pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 724 i pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2019-C-1a.
Subespecies
Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:
- Cyanocompsa parellina beneplacita Bangs, 1915 – noreste de Mèxic (Nou #León i extrem oest de Tamaulipas).
- Cyanocompsa parellina indigotica (Ridgway), 1887 – oest de Mèxic des del centre de Sinaloa al sur en l'alvertent del Pacífic fins al sur d'Oaxaca i l'extrem suroest de Chiapas.
- Cyanocompsa parellina lluïda Sutton & Burleigh, 1939 – interior del sur de Tamaulipas.
- Cyanocompsa parellina parellina (Bonaparte), 1850 – est de Mèxic (des d'Veracruz, este de Pobla i nort d'Oaxaca fins a Tabasco, centre de Chiapas i península de Yucatán) al sur fins al noroest de Nicaragua.
Alguns autors consideren a la subespecie lluïda com indistinguible de beneplacita.