Diferència entre les revisions de "Damián Forment"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Santo Domingo de la Calzada]], [[La Rioja]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Santo Domingo de la Calzada]], [[La Rioja]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Damián Forment Cabot''' ([[Valéncia]], c. [[1480]] - [[Santo Domingo de la Calzada]], [[La Rioja]], [[1540]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]], considerat el més productiu de la [[Corona d'Aragó]] i un dels primers introductors del [[Renaiximent]] en [[Espanya]]. | '''Damián Forment Cabot''' ([[Valéncia]], c. [[1480]] - † [[Santo Domingo de la Calzada]], [[La Rioja]], [[1540]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]], considerat el més productiu de la [[Corona d'Aragó]] i un dels primers introductors del [[Renaiximent]] en [[Espanya]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 16:27 26 jun 2026
| Damián Forment Cabot | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Escultor | ||
| Naiximent: | 1480 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 1540 | ||
| Lloc de defunció: | Santo Domingo de la Calzada, La Rioja, Espanya | ||
Damián Forment Cabot (Valéncia, c. 1480 - † Santo Domingo de la Calzada, La Rioja, 1540) fon un escultor valencià, considerat el més productiu de la Corona d'Aragó i un dels primers introductors del Renaiximent en Espanya.
Biografia
Damián Forment fon fill de Pablo Forment, escultor originari d'Alcorisa (Terol), i de Beatriz Cabot i germà menor d'Onofre Forment, naixqué segons pareix en Valéncia cap a 1475-1480.
Es va formar junt en el seu germà en el taller patern i en l'any 1499 contragué matrimoni en Jerónima Alboreda, en la que tingué quatre filles. Abans d'abandonar Valéncia colaborà en el seu pare i el seu germà entre 1500 i 1503 en el retaule eucarístic de l'antic convent de la Puritat, actualment conservat en el Museu de Belles Arts de Valéncia, i es feu càrrec, entre atres llabors, del desaparegut retaule major de la colegiata de Gandia i del retaule del gremi dels argenters o de Sant Eloy en l'iglésia de Santa Catalina de Valéncia.
En l'any 1505 es documenta la talla d'un Crucifix llaurat per a la catedral de la seua ciutat natal que podria haver abandonat a la mort de son pare, en 1508, en fer-se càrrec del taller familiar el seu germà major, puix solament un any despuix se li documenta ya en Saragossa.