Diferència entre les revisions de "Túria"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
[[Image: Serra_Albarracín_1.jpg|thumb|right|250px|El Túria, en la [[Serra d'Albarracín]] en la [[província de Terol]], on es conegut com riu Guadalaviar.]] | [[Image: Serra_Albarracín_1.jpg|thumb|right|250px|El Túria, en la [[Serra d'Albarracín]] en la [[província de Terol]], on es conegut com riu Guadalaviar.]] | ||
[[Image: Albarracin2.jpg|thumb|right|Atra vista del Túria al seu pas per la [[Serra d'Albarracín]].]] | [[Image: Albarracin2.jpg|thumb|right|Atra vista del Túria al seu pas per la [[Serra d'Albarracín]].]] | ||
Revisió de 19:22 3 març 2009
.jpg){kind=link}
El Túria o Guadalaviar és un riu situat en l'est de la Península Ibèrica. Naix en la Muela de San Juan, en el terme municipal de Guadalaviar en la província de Terol, en l'entorn dels Montes Universales en la Serra d'Albarracín. Se li ha denominat Guadalaviar des de el segle X així com actualment en el seu primer tram fins a la confluència ab el riu Alfambra en la ciutat de Terol. Desemboca en la ciutat de Valéncia després de 280 km de recorregut.
Conegut presuntament en época prerromana com Tirio, prenent el nom de l'urbe íbera Tiris, propenca a la seua desembocadura, encara que no s'ha localisat encara este topònim.
Topografia del riu
Este es un característic riu mediterràneu, ab grans diferencies de cabal en les distintes époques de l'any. Els aports hídrics se produïxen principalment per torrents i barrancs originats per els desgels en la zona del seu naiximent i per les fortes tormentes que se produïxen en la seua conca hidrogràfica.
Degut a les seues peculiaritats, tant per els seus diferenciats aspectes orogràfics com a les seues diferencies de cabals hidràulics, se diferencien varies zones o trams.
Des de el seu naiximent fins a la província de Valéncia
El seu naiximent, com ya hem dit, se produïx en l'entorn dels Montes Universales, recollint els seus aports de les torrenteres i barrancs com el de la Serra del Tremedal i la Serra de Jabalón. En Tramacastilla recull les aigües del riu Garganta.
Fins a la localitat de Gea de Albarracín, el riu conserva una temperatura i purea d'aigües ideals per a la cria de la truita autòctona.
En la mateixa capital de Terol, rep les aigües del riu Alfambra, següent este un dels seus principals afluents, a pesar de que en époques estivals disminuïx considerablement els seus aports. Fins a este punt se li denomina Guadalaviar, i a partir d'ací rep també el nom de Túria.
En Villel recull les aigües del riu Camarena i ya en el Racó d'Ademús en la província de Valéncia, te com afluents al riu Riodeva, Ebrón i Bohílgues.
Abandona el Racó d'Ademús per a entrar en Santa Cruz de Moya en la província de Conca, on se troba ab les aigües salines del riu Arcos.
Poc més allà del seu pas per Las Rinconadas el seu llit transcorre baix un majestuós pont construït a mitat del segle XX, després del qual entra de nou en la província de Valéncia.
Transcurs per les comarques de l'alt Túria
Lo agrest del terreny impedix l'aprofitament de l'aigua, el riu discorre encaixonat per diverses atalayes, aplegant a ser de difícil accés el seu llit.
No obstant, comença el seu major aprofitament per a rec ab el Canal Camp de Túria que rega les zones de Llíria, Casinos i Bétera.
Més avall se troba ab l'afluent el riu El Reatillo, que degut al seu cabal és més similar a un torrent, que a la categoria de riu per la que se reconeix.
La Vega i horta valenciana
A partir d'ací hi ha regades més de 12.000 ha ab les seues aigües en las comarques del Camp de Túria i l'Horta de Valéncia.
Existixen varios proyectes sobre esta zona, tant d'urbanisació com de protecció de l'entorn, havent-se creat el parc natural, que conferix un dels més grans parcs naturals urbans.
El parc natural abarca 15 termes municipals per on passa el riu Túria des de la ciutat de Valéncia fins a Pedralba, passant per Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ribarroja del Turia, L'Eliana, La Pobla de Vallbona, Sant Antoni de Benaixeve, Benaguasil, Llíria, Vilamarchant i Chest.
La seua desembocadura en Valéncia capital
Son famoses les seues inundacions, en especial la del 14 d'octubre de 1957, coneguda com la Gran riuada de Valéncia, que ab un cabal de 3.700 m³/s inundà gran part de la ciutat de Valéncia produint un caos en la població.
Este fet feu crear un proyecte per a desviar dit llit i evitar posteriors inundacions, així mateix procurava a la ciutat generar noves infraestructures per al creiximent de la ciutat. Este proyecte se materialisà ab la construcció d'un nou llit desviant-lo per el sur de la ciutat, conegut com Pla Sur; dit llit aparentement està sec, degut a que només discorre cabal per ell durant les creixcudes, puix els cabals ordinaris s'utilisen per al regadiu de la Vega de Valéncia en les preses de les sequies des de l'Assut del Repartiment.
L'antic llit que passa per la zona centre de la ciutat s'ha convertit en un espai lúdic-cultural, el Jardí del Túria, que no te referents en ninguna atra latitut, on podem trobar grans espais ajardinats, zones deportives, sales d'exposicions, auditoris oberts i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
Zona lúdica del riu Túria pel seu pas per Valéncia
Dades hidrogràfiques e infraestructures
El seu règim es mediterràneu i presenta un cabal escàs, ab una mija de 14 m³/s en Vilamarchant, aigües cap amunt de Valéncia.
Pantans i preses
- Pantà del Arquillo de San Blas, de 22 hm³
- Presa de los Alcamines, (en construcció), de 16 hm³
- Pantà de Benaixeve, de 228 hm³
- Pantà de Loriguilla, de 71 hm³
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Turia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.