Diferència entre les revisions de "Lesoto"
m (Text reemplaça - ']]'''' a '''']]') |
|||
| Llínea 112: | Llínea 112: | ||
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Población (hab.) | ! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Población (hab.) | ||
|- | |- | ||
| − | |1. '''[[Districte de Berea|Berea | + | |1. '''[[Districte de Berea|Berea''']] |
|Teyateyaneng | |Teyateyaneng | ||
|2222 | |2222 | ||
|300.000 | |300.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |2. '''[[Districte de Butha-Buthe|Butha-Buthe | + | |2. '''[[Districte de Butha-Buthe|Butha-Buthe''']] |
|Butha-Bethe | |Butha-Bethe | ||
|1767 | |1767 | ||
|130.000 | |130.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |3. '''[[Districte de Leribe|Leribe | + | |3. '''[[Districte de Leribe|Leribe''']] |
|Hlotse | |Hlotse | ||
|2823 | |2823 | ||
|450.000 | |450.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |4. '''[[Districte de Mafeteng|Mafeteng | + | |4. '''[[Districte de Mafeteng|Mafeteng''']] |
|Mafeteng | |Mafeteng | ||
|2119 | |2119 | ||
|330.000 | |330.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |5. '''[[Districte de Maseru|Maseru | + | |5. '''[[Districte de Maseru|Maseru''']] |
|Maseru | |Maseru | ||
|4279 | |4279 | ||
|500.000 | |500.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |6. '''[[Districte de Mohale's Hoek|Mohale's Hoek | + | |6. '''[[Districte de Mohale's Hoek|Mohale's Hoek''']] |
|Mohale's Hoek | |Mohale's Hoek | ||
|3530 | |3530 | ||
|310.000 | |310.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |7. '''[[Districte de Mokhotlong|Mokhotlong | + | |7. '''[[Districte de Mokhotlong|Mokhotlong''']] |
|Mokhotlong | |Mokhotlong | ||
|4075 | |4075 | ||
|130.000 | |130.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |8. '''[[Districte de Qacha's Nek|Qacha's Nek | + | |8. '''[[Districte de Qacha's Nek|Qacha's Nek''']] |
|Qacha's Nek | |Qacha's Nek | ||
|2349 | |2349 | ||
|110.000 | |110.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |9. '''[[Districte de Quthing|Quthing | + | |9. '''[[Districte de Quthing|Quthing''']] |
|Quthing/Moyeni | |Quthing/Moyeni | ||
|2916 | |2916 | ||
|200.000 | |200.000 | ||
|- | |- | ||
| − | |10. '''[[Districte de Thaba-Tseka|Thaba-Tseka | + | |10. '''[[Districte de Thaba-Tseka|Thaba-Tseka''']] |
|Thaba-Tseka | |Thaba-Tseka | ||
|4270 | |4270 | ||
Revisió de 17:22 10 jun 2013
| Muso oa Lesotho Kingdom of Lesotho Regne de Lesotho | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lesotho, el nom oficial del qual és Regne de Lesotho (Muso oa Lesotho), és un país del sur d'Àfrica, que està enclavat completament per la República de Suràfrica.
El nom Lesotho pot traduir-se com ‘el país dels que parlen sotho'.
Anteriorment era conegut baix el nom de Basutolàndia.
És un membre de la Commonwealth britànica.
Història
En els primers anys del sigle XIX, com a conseqüència directa del periodo Mfecane, el rei dels basuts Moshoeshoe I va fundar el regne, si be una série d'enfrontaments militars en els bòers entre 1856 i 1868 li portaren al poc de temps a solicitar ajuda al Regne Unit, convertint-se en protectorat britànic en maig de 1868.
Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesotho va obtindre l'independència del Regne Unit el 4 d'octubre de 1966. En giner de 1970, Leabua Jonathan, del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei Moshoeshoe II. En 1974, davall el mandat de Leabua, el Partit del Congrés de Basotho (BCP), guanyà les eleccions. Leabua les va anular i va refusar cedir el poder al BCP, tancant ademés al seu líder.
El BNP va governar per decret fins a giner de 1986, quan un colp militar l'obligà a deixar el poder. La junta militar va tornar el poder eixecutiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II. En 1987, després d'un desacort en les forces armades, el rei fon forçat novament a l'exili. El seu fill assumí la corona com a rei Letsie III.
El president de la junta militar, el general Metsing Lekhanya, fon expulsat en 1991 i després reemplaçat pel general Elias Phisoana Ramaema, qui tornà el poder a un govern del BCP (democràticament triat) en 1993. Moshoeshoe II va tornar des de l'exili en 1992, com un ciutadà ordinari. El rei Letsie III intentà sense èxit persuadir al govern del BCP per a deixar a son pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat.
En agost de 1994, Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP. El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional. Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesotho en 1995, si be un any després va morir, passant la corona de nou a Letsie III.
Govern i política
Lesotho és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el 2 d'abril de 1993. El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius. La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional.
El Lesotho Congress for Democracy (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el Basotho National Party (BNP), el Lesotho People's Congress i el National Independent Party són els partits més importants dels nou de l'oposició. En les últimes eleccions de 2007 l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les eleccions de 2002.
La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país. Els seus membres (22 en l'actualitat) tenen un càrrec hereditari i la mitat d'ells són triats pel monarca (baix les indicacions del Primer ministre).
La Constitució de 1993 establix la divisió de poders, per lo qual n'hi ha un sistema judicial independent i neutral. El dit organisme està compost per la Cambra d'Apelacions, La Cort Suprema, La Cort de magistrats i una série de chicotets jujats repartits per les zones rurals. La totalitat dels juristes d'estos organismes (excepte un) són d'orige surafricà.
La Carta Magna, ademés de la divisió de poders anteriorment exposta, protegix els drets civils, incloent la llibertat d'expressió, d'associació i de prensa; aixina com la llibertat religiosa i de reunió.
Organisació polític-administrativa
El regne de Lesotho es troba dividit en 10 districtes:
| Distrito | Capital | Superficie (icm) | Población (hab.) |
|---|---|---|---|
| 1. Berea | Teyateyaneng | 2222 | 300.000 |
| 2. Butha-Buthe | Butha-Bethe | 1767 | 130.000 |
| 3. Leribe | Hlotse | 2823 | 450.000 |
| 4. Mafeteng | Mafeteng | 2119 | 330.000 |
| 5. Maseru | Maseru | 4279 | 500.000 |
| 6. Mohale's Hoek | Mohale's Hoek | 3530 | 310.000 |
| 7. Mokhotlong | Mokhotlong | 4075 | 130.000 |
| 8. Qacha's Nek | Qacha's Nek | 2349 | 110.000 |
| 9. Quthing | Quthing/Moyeni | 2916 | 200.000 |
| 10. Thaba-Tseka | Thaba-Tseka | 4270 | 170.000 |
Geografia
Lesotho es troba situat en el sur d'Àfrica, rodejat completament per Suràfrica. És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les Maloti, i al Surest, les Drakensberg. Lesotho, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la cota inferior més alta del món. N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros.
La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut.
En quant a la seua flora, Lesotho és un país sumament àrit. Casi tots els seus boscs han sigut talats, i a pesar que hi ha hagut numerosos proyectes per a reforestar part del país en arbres d'eucaliptus de ràpit creiximent, l'escassea de terra fèrtil i l'alta demanda de llenya com a combustible han dificultat la llabor.
Ecologia
Segons WWF, el territori de Lesotho es repartix entre tres ecorregions, totes elles corresponents al bioma de pradera de montanya:
- Pradera de l'Alt Veld, en l'oest.
- Pradera montanyesa dels Drakensberg, en el centre.
- Pradera altimontana dels Drakensberg, en l'est.
Economia
El potencial econòmic de Lesotho jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la dacsa, el blat, la melca, les fruites i verdures), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de Suràfrica, i proveïxen a Lesotho en remeses.
Hui en dia, Lesotho també rep ingressos, evaluats en mils de millons de dólars, de la venda d'aigua potable a Suràfrica, per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea.
L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.
Demografia
Més del 99% de la població de Lesotho són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics. La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'islam, l'hinduisme i atres diverses creences indígenes. El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el zulú i xhosa.
El problema del sida
Igual que en molts atres països de l'Àfrica Subsahariana, el sida s'ha convertit en un autèntic problema. En data de hui, el 29% de la població és portadora del virus o ha desenrollat la malaltia, i les senyes d'organismes internacionals estimen que el percentage pujarà fins al 35% en els pròxims anys. La conseqüència més palpable d'este fenomen és l'espectacular caiguda de l'esperança de vida fins als 37 anys.
El govern nacional tardà en reconéixer la gravetat del problema, i les seues mides per a frenar les conseqüències de la dita malaltia no van començar a dur-se a terme fins a 1999. En el dit any, organismes governamentals van finalisar el seu pla estratègic contra el sida, reforçat durant els pròxims anys en noves propostes tant en l'àmbit de l'educació, la prevenció o el tractament. A este problema, ha de sumar-se la falta de personal mèdic especialisat en el país.
Cultura
Els instruments tradicionals inclouen el lekolulo, un tipo de flauta utilisat per chicots, el setolo-tolo, tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes cridat thomo.
L'himne nacional de Lesotho és Lesotho Fatše La Bo-ntata Rona, la traducció lliteral de la qual és ‘Lesotho, terra dels nostres pares'.
El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho. El dit festival es troba molt unit anualment a l'història del poble de Morija, on els primers missioners aplegaren en 1833.
Referències
Enllaços externs
- Lesotho.Gov.ls (pàgina oficial del Govern).
- CIA.gov (el Llibre de Fets Mundials, de la CIA nort-americana; en anglés).
- News.BBC.Co.uk (perfil de Lesotho; en anglés).
- State.Gov (Departament d'Estat d'EE. UU.; en anglés).
- Images de Lesotho. (Vall de Malealea i pintures bosquimanes. Fotografies de Isidoro Gall).
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Lesoto de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.