Diferència entre les revisions de "William Golding"
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
En el seu lloc de residència, [[Bowerchalke]], prop de [[Salisbury]], entaula amistat en [[James Lovelock]], conegut científic independent, al que recolza en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de [[Gaia]], la deesa grega de la Terra. En [[1962]] deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre ''El senyor de les mosques'' i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en ''The Hot Cakes'' i ''A moving car''. | En el seu lloc de residència, [[Bowerchalke]], prop de [[Salisbury]], entaula amistat en [[James Lovelock]], conegut científic independent, al que recolza en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de [[Gaia]], la deesa grega de la Terra. En [[1962]] deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre ''El senyor de les mosques'' i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en ''The Hot Cakes'' i ''A moving car''. | ||
| + | |||
| + | En [[1970]] es va presentar com a candidat a [[canceller]] de l'[[Universitat de Kent]] en [[Canterbury]], pero va perdre front al polític i líder del partit lliberal [[Jo Grimond]]. | ||
Despuix d'una experiència de «sequia creativa» des de [[1968]] a [[1970]], publica de nou el seu relat ''Envoy Extraordinary'', junt ad atres dos relats en ''The Scorpion God'' (El deu alacrà, [[1971]]) i comença a escriure un Diari en el que conta tant experiències personals com les seues dificultats creatives. | Despuix d'una experiència de «sequia creativa» des de [[1968]] a [[1970]], publica de nou el seu relat ''Envoy Extraordinary'', junt ad atres dos relats en ''The Scorpion God'' (El deu alacrà, [[1971]]) i comença a escriure un Diari en el que conta tant experiències personals com les seues dificultats creatives. | ||
| Llínea 44: | Llínea 46: | ||
== Estil lliterari == | == Estil lliterari == | ||
| − | ( | + | En les seues noveles més reconegudes cultiva un estil de ficció alegòrica en el que aludix freqüentment a la lliteratura clàssica, la mitologia i el simbolisme cristià. Les seues obres no seguixen una llínea argumental única i la tècnica de composició varia, pero en totes destaca la violència inherent en el ser humà i la resposta sensata i cívica contra la barbàrie i la guerra, mostrant les ambigüitats i fragilitat de la civilisació occidental. |
| + | |||
| + | La major part dels seus texts exploren els dilemes morals i les reaccions de les persones quan són someses a situacions extremes, aixina com sobre la crueltat innata en el ser humà. Si en ''El senyor de les mosques'' els protagonistes són un grup de chiquets en una illa deserta, en ''The Inheritors'' (Els hereus, [[1955]]) és una tribu de [[Neanderthal|Neanderthals]] enfrontats als violents [[Homo sapiens]] i en ''Pincher Martin'' (Martín el nàufrec, [[1956]]) és un sol home el que representa la lluita de l'inteligència contra els enemics naturals de l'home. | ||
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == | ||
| − | ( | + | És guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura en [[1983]]. En l'anunci de l'elecció, el jurat del Premi Nobel compara a Golding en [[Herman Melville]] en estos térmens: |
| + | |||
| + | {{Cita|Les noveles i històries de William Golding no són només ombroses ensenyances morals o obscurs mits sobre el mal i les forces de traïció i destrucció. També són relats plens d'aventures i color que poden ser gojats com a tals, per la seua alegre narrativa, inventiva i emoció. Les seues obres, en la perspicàcia de la narrativa realista, i la diversitat i universalitat del mit, allumenen la condició humana del món actual.}} | ||
| + | |||
| + | En [[1988]] fon nomenat [[sir]], cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina [[Isabel II]] i en [[1992]] doctor honoris causa per l'Universitat d'Oviedo, Espanya. | ||
| + | |||
| + | La seua obra ''Darkness Visible'' guanyà el premi James Tait Black Memorial en [[1979]] i ''Rites of Passage'' conseguí en [[1980]] el premi Booker del Regne Unit. | ||
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | Cap dels llibres de William Golding varen alcançar el volum de vendes i la fama de ''El senyor de les mosques'', pero foren sempre ben acollides per la crítica. | ||
| + | |||
| + | Les seues obres publicades més importants són: | ||
| + | |||
| + | * 1934 ''Poems'' (colecció de poemes). | ||
| + | * 1954 ''El senyor de les mosques'' (''Lord of the Flies'') ISBN: 84-487-0508-4. | ||
| + | * 1955 ''Els hereus'' (''The Inheritors''), ISBN: 978-84-450-7441-1. | ||
| + | * 1956 ''Martín el nàufrec'' (''Pincher Martin''), ISBN 84-265-7061-5. | ||
| + | * 1958 ''The Brass Butterfly'' (obra de [[teatre]]). | ||
| + | * 1959 ''Caiguda lliure'' (''Free Fall''), ISBN: 84-206-3174-4. | ||
| + | * 1964 ''La construcció de la torre'' (''The Spire''), ISBN 84-322-2747-1. | ||
| + | * 1965 ''The Hot Gates'' (colecció d'[[ensaig|ensajos]]). | ||
| + | * 1967 ''La piràmide'' (''The Pyramid''), ISBN: 84-264-1057-X. | ||
| + | * 1971 ''El deu alacrà'' (''The Scorpion God''), ISBN: 84-206-5568-6. | ||
| + | * 1979 ''L'obscuritat visible'' (''Darkness Visible'')] ISBN: 84-206-3134-9. | ||
| + | * 1982 ''A Moving Target'' (colecció d'ensaig). | ||
| + | * 1984 ''Els homens de paper'' (''The Paper Men''), ISBN: 84-206-3147-7. | ||
| + | * 1985 ''Diari egipci'' (''An Egyptian Journal''), ISBN: 84-7628-059-9. | ||
| + | * 1991 ''To the Ends of the Earth'' ([[trilogia]]): | ||
| + | * 1980 ''Ritos del passat'' (''Rites of Passage''), ISBN: 84-206-3096-9. | ||
| + | * 1987 ''Cos a cos'' (''Close Quarters''), ISBN: 84-206-3243-0. | ||
| + | * 1989 ''Fòc en les entranyes'' (''Fire Down Below''), ISBN: 84-206-5568-6. | ||
| + | * 1996 ''La llengua oculta'' (''The Double Tongue'', pòstuma) ISBN: 978-84-206-3292-6. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
Revisió de 20:44 23 set 2024
| William Gerald Golding | |||
|---|---|---|---|
| |||
| William Golding en l'any 1983 | |||
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Professor, escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 19 de setembre de 1911 | ||
| Lloc de naiximent: | Newquay, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit | ||
| Defunció: | 19 de juny de 1993 | ||
| Lloc de defunció: | Perranwell, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit | ||
William Gerald Golding, conegut popularment per William Golding (Newquay, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit, 19 de setembre de 1911 - † Perranwell, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit, 19 de juny de 1993) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el premi Nobel de lliteratura en l'any 1983, conegut especialment per la seua obra El senyor de les mosques.
Biografia
Infància i joventut
William Golding naixqué en Newquay, Cornualles, en 1911 i creixqué en Marlborough, en l'escola de la qual son pare era professor de ciències, Alec Golding. El professor Golding es definia com a socialiste en una gran confiança en el racionalisme científic, fet que va influir decisivament en els seus dos fills, William i Joseph, mentres que sa mare, Mildred, era una fervent defensora del sufragi femení. En l'any 1930, William començà a estudiar ciències naturals en el Brasenose College d'Oxford per a complaure a son pare, pero dos anys despuix canvià els seus estudis a lliteratura anglesa, en el somi de convertir-se en poeta, a l'estil de Shakespeare i Tennyson.
En l'autumne de 1934 es va publicar el seu primer llibre de poesia, Poems, que posteriorment va repudiar, i a l'any següent va començar el seu treball com a professor en l'escola Michael Hall, en el sur de Londres, treball que va abandonar dos anys despuix per a tornar a Oxford, a on va preparar el seu doctorat.
En l'any 1939, unes semanes abans de la declaració de guerra que va conduir a la Segona Guerra Mundial, va contraure matrimoni en Ann Brookfield. En abril de l'any següent va començar a treballar com a professor en la Bishop Wordsworth’s School de Salisbury. Als cinc mesos de la boda, en setembre, va nàixer el seu primer fill, David. Dos mesos despuix, en decembre de 1940, ingressà en la Royal Navy.
Durant la Segona Guerra Mundial
Golding comença el seu servici militar en el HMS Galatea en l'Atlàntic nort i com a mariner participa en la famosa persecució i destrucció del blindat alemà Bismarck, pero despuix és traslladat a Liverpool per a tasques de vigilància terrestre. En 1944 demana tornar a la mar i forma part del respal naval durant el desembarc de Normandia. Una volta finalisada la guerra, torna a les seues classes, deixant definitivament la Royal Navy en el naiximent de la seua segona i última filla, Judith Diana.
Escritor i noveliste
En l'any 1952 comença a treballar en una novela titulada Strangers from Brooklyn (Estranys des de l'interior), que despuix de ser rebujada per varis editors, és publicada en 1954 per Faber and Faber en el títul Lord of the Flies (El senyor de les mosques), la seua obra més emblemàtica i coneguda. Esta obra tracta de lo que pot aplegar a fer el ser humà en situacions tan dramàtiques com l'estar perduts en una illa.
Conrea també el teatre, en l'obra The Brass Butterfly, estrenada en 1958 i basada en el seu relat anterior Envoy Extraordinary i la crítica lliterària, escrivint per a The Bigman i The killer.
En el seu lloc de residència, Bowerchalke, prop de Salisbury, entaula amistat en James Lovelock, conegut científic independent, al que recolza en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de Gaia, la deesa grega de la Terra. En 1962 deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre El senyor de les mosques i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en The Hot Cakes i A moving car.
En 1970 es va presentar com a candidat a canceller de l'Universitat de Kent en Canterbury, pero va perdre front al polític i líder del partit lliberal Jo Grimond.
Despuix d'una experiència de «sequia creativa» des de 1968 a 1970, publica de nou el seu relat Envoy Extraordinary, junt ad atres dos relats en The Scorpion God (El deu alacrà, 1971) i comença a escriure un Diari en el que conta tant experiències personals com les seues dificultats creatives.
En 1980 comença la seua trilogia To The Ends Of The Earth, a on deixa entrevore la seua passió per la mar i la navegació a través del periple mundial del seu protagoniste, Edmund Talbot, i que finalisarà entre 1989 i 1991.
En decembre de 1992 té que ser intervingut d'un melanoma maligne en la cara, del que és operat satisfactòriament. Comença a escriure una nova novela, The Double Penetration (La llengua amagada, ambientada en Delfos durant l'Imperi romà), que deixà inacabada en morir d'un infart el 19 de juny de 1993 i es publica post-mortem en 1996.
William Golding està soterrat en el cementeri de Bowerchalke, Regne Unit.
Estil lliterari
En les seues noveles més reconegudes cultiva un estil de ficció alegòrica en el que aludix freqüentment a la lliteratura clàssica, la mitologia i el simbolisme cristià. Les seues obres no seguixen una llínea argumental única i la tècnica de composició varia, pero en totes destaca la violència inherent en el ser humà i la resposta sensata i cívica contra la barbàrie i la guerra, mostrant les ambigüitats i fragilitat de la civilisació occidental.
La major part dels seus texts exploren els dilemes morals i les reaccions de les persones quan són someses a situacions extremes, aixina com sobre la crueltat innata en el ser humà. Si en El senyor de les mosques els protagonistes són un grup de chiquets en una illa deserta, en The Inheritors (Els hereus, 1955) és una tribu de Neanderthals enfrontats als violents Homo sapiens i en Pincher Martin (Martín el nàufrec, 1956) és un sol home el que representa la lluita de l'inteligència contra els enemics naturals de l'home.
Premis i guardons
És guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura en 1983. En l'anunci de l'elecció, el jurat del Premi Nobel compara a Golding en Herman Melville en estos térmens:
En 1988 fon nomenat sir, cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II i en 1992 doctor honoris causa per l'Universitat d'Oviedo, Espanya.
La seua obra Darkness Visible guanyà el premi James Tait Black Memorial en 1979 i Rites of Passage conseguí en 1980 el premi Booker del Regne Unit.
Obra
Cap dels llibres de William Golding varen alcançar el volum de vendes i la fama de El senyor de les mosques, pero foren sempre ben acollides per la crítica.
Les seues obres publicades més importants són:
- 1934 Poems (colecció de poemes).
- 1954 El senyor de les mosques (Lord of the Flies) ISBN: 84-487-0508-4.
- 1955 Els hereus (The Inheritors), ISBN: 978-84-450-7441-1.
- 1956 Martín el nàufrec (Pincher Martin), ISBN 84-265-7061-5.
- 1958 The Brass Butterfly (obra de teatre).
- 1959 Caiguda lliure (Free Fall), ISBN: 84-206-3174-4.
- 1964 La construcció de la torre (The Spire), ISBN 84-322-2747-1.
- 1965 The Hot Gates (colecció d'ensajos).
- 1967 La piràmide (The Pyramid), ISBN: 84-264-1057-X.
- 1971 El deu alacrà (The Scorpion God), ISBN: 84-206-5568-6.
- 1979 L'obscuritat visible (Darkness Visible)] ISBN: 84-206-3134-9.
- 1982 A Moving Target (colecció d'ensaig).
- 1984 Els homens de paper (The Paper Men), ISBN: 84-206-3147-7.
- 1985 Diari egipci (An Egyptian Journal), ISBN: 84-7628-059-9.
- 1991 To the Ends of the Earth (trilogia):
- 1980 Ritos del passat (Rites of Passage), ISBN: 84-206-3096-9.
- 1987 Cos a cos (Close Quarters), ISBN: 84-206-3243-0.
- 1989 Fòc en les entranyes (Fire Down Below), ISBN: 84-206-5568-6.
- 1996 La llengua oculta (The Double Tongue, pòstuma) ISBN: 978-84-206-3292-6.
Cites
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre William Golding.