Diferència entre les revisions de "Félix Pizcueta"

Revisió de 18:23 21 jul 2024

Félix Pizcueta Gallel


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Mege, periodiste, escritor, dramaturc, poeta i polític.
Naiximent:	20 de novembre de 1837
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	19 d'agost de 1890
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Félix Pizcueta Gallel, conegut com Fèlix Pizcueta o Feliu Pizcueta (Valéncia, 20 de novembre de 1837 - † Valéncia, 19 d'agost de 1890) fon un mege, periodiste, escritor, dramaturc, poeta i polític valencià. Cofundador junt a Constantí Llombart i Teodor Llorente Olivares de la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, coneguda popularment com Lo Rat Penat.

Biografia

Feliu Pizcueta naixqué el 20 de novembre de l'any 1837 en la ciutat de Valéncia.

Es va llicenciar en Medicina en l'Universitat de Valéncia i eixercí en Íxar i Moncada, fins que fon nomenat forense en el Grau de Valéncia. En l'any 1864 es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari Los Dos Reinos, orgue del Partit Progressiste en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II, i fon diputat provincial de Valéncia de 1868 a 1871. Marchà a Madrit junt a Josep Peris i Valero, a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari La Nación, a on es va posicionar a favor dels progressistes de Práxedes Mateo Sagasta. Quan es va produir la Restauració borbònica pergué interés per la política i tornà a Valéncia en 1874. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic El Mercantil Valenciano, a on va contactar en Constantí Llombart i Teodor Llorente Olivares, en els qui fundaria la societat lliterària Lo Rat Penat, de la que fon president entre els anys 1878 i 1879 i despuix entre 1884 i 1886.

Encara que políticament era progressiste, la seua actitut dins de la Renaixença valenciana fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l'any 1880. En l'any 1884 fon elegit regidor de l'Ajuntament de Valéncia, càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.

Fèlix Pizcueta fallí el 19 d'agost de l'any 1890.

Obra

L'ermita de sant Mateu (1868), sainet en llengua valenciana.
La insurrección de Alahuar (1878)
Gabriela (1883)
El administrador de la baronesa (1878)
En la maroma. Historia de una volatinera (1881)
Historia de un reo de muerte (1882)

Vore també

Lo Rat Penat

Referències

Bibliografia

Javier Paniagua / José A. Piqueras: Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, Valencia 2004. ISBN 847822386X
Ossorio y Bernard, 1903-1904 «Pizcueta y Galell (Félix)». Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios. Wikidata Q18908018

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Félix Pizcueta.

Fèlix Pizcueta en Wikipedia

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Feliu Pizcueta naixqué el 20 de novembre de l'any 1837 en la ciutat de Valéncia.
-Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[Josep Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic ''[[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]]'', a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].
+Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[Josep Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic ''[[Levante-EMV|El Mercantil Valenciano]]'', a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre els anys [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].
-Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals|Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.
+Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals|Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de l'any [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.
 Fèlix Pizcueta fallí el 19 d'agost de l'any 1890.