Diferència entre les revisions de "Baralla espanyola"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a [[Espanya]]: [[Iberoamèrica]], [[Guinea Equatorial]] i [[Filipines]]. | Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a [[Espanya]]: [[Iberoamèrica]], [[Guinea Equatorial]] i [[Filipines]]. | ||
| + | |||
| + | == Simbologia == | ||
| + | |||
| + | La simbologia dels pals es la següent: | ||
| + | |||
| + | * L'or, representaria la noblea i la burguesia. | ||
| + | * La copa, el clero. | ||
| + | * L'espasa, als cavallers. | ||
| + | * El bastos, al poble pla. | ||
| + | |||
| + | == Jocs freqüents en Espanya == | ||
| + | |||
| + | Entre els numerosos jocs de la baralla de cartes espanyola, podem citar: | ||
| + | |||
| + | * Tute | ||
| + | * Mus | ||
| + | * Ronda | ||
| + | * Brisca | ||
| + | * Guinyot | ||
| + | * Granera | ||
| + | * Cinquet | ||
| + | * Solitari | ||
== Galeria == | == Galeria == | ||
| Llínea 13: | Llínea 35: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | |||
* Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe" | * Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe" | ||
* Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005 | * Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005 | ||
Revisió de 18:47 19 ago 2024
La baralla espanyola consistix en un conjunt de 48 cartes per a jugar.[1]
Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada u numerat del 1 al 12, que són: oros, copes, espases i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs jocs se dividixen en pals curts (oros i copes) i llarcs (bastos i espases).
Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 comodins, per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a Espanya: Iberoamèrica, Guinea Equatorial i Filipines.
Simbologia
La simbologia dels pals es la següent:
- L'or, representaria la noblea i la burguesia.
- La copa, el clero.
- L'espasa, als cavallers.
- El bastos, al poble pla.
Jocs freqüents en Espanya
Entre els numerosos jocs de la baralla de cartes espanyola, podem citar:
- Tute
- Mus
- Ronda
- Brisca
- Guinyot
- Granera
- Cinquet
- Solitari
Galeria
Referències
Bibliografia
- Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe"
- Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005
- Josep Brunet y Bellet. Lo joch de naibs, naips o cartas. 1886, página II
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Baralla espanyola.