Diferència entre les revisions de "Llengües de la Corona d'Aragó"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|Màxima extensió de la Corona d'Aragó.]] | + | [[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|<center>Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].</center>]] |
| − | Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons | + | Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren varies i variaes segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]]. |
== Idioma aragonés == | == Idioma aragonés == | ||
{{AP|Idioma aragonés}} | {{AP|Idioma aragonés}} | ||
| − | L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els pirineus Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià. | + | L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els [[pirineus]] Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià. |
== Idioma català == | == Idioma català == | ||
{{AP|Idioma català}} | {{AP|Idioma català}} | ||
| − | Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien préstams de l'occità, els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.<ref>[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosello y Cerdanya. pag. 21]</ref> | + | Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]] (Ciutat) i el [[Roselló]] prenien préstams de l'[[occità]], els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.<ref>[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosello y Cerdanya. pag. 21]</ref> |
== Idioma valencià == | == Idioma valencià == | ||
| − | [[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|Extensió del Regne de Valéncia.]] | + | [[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del [[Regne de Valéncia]].</center>]] |
{{AP|Idioma valencià}} | {{AP|Idioma valencià}} | ||
| − | Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que conformem el Regne de Valéncia, fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i Múrcia fins l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer | + | Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Sigle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]]. |
== Idioma mallorquí == | == Idioma mallorquí == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Idioma grec == | == Idioma grec == | ||
| − | Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona. | + | Parlat en el comtat d'[[Atenes]] durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona. |
== Idioma occità == | == Idioma occità == | ||
Revisió de 16:42 24 març 2010
Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'aragonés, valencià, català, mallorquí, italià, grec, occità i tenia també oficialitat el llatí.
Idioma aragonés
- Artícul principal → Idioma aragonés.
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els pirineus Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el tortosí i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
Idioma català
- Artícul principal → Idioma català.
Català és la denominació de la llengua dels Comtats Catalans. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien préstams de l'occità, els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.[1]
Idioma valencià
- Artícul principal → Idioma valencià.
Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que conformem el Regne de Valéncia, fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i Múrcia fins l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer Sigle d'Or de les llengües romàniques en Europa.
Idioma mallorquí
- Artícul principal → Idioma balear.
Es l'idioma que recivix també les denominacions general de Balear, i segons l'illa: Mallorquí, Eivissenc i Menorquí. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.
Idioma italià
- Artícul principal → Idioma italià.
- Artícul principal → Idioma sicilià.
- Artícul principal → Idioma napolità.
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaen baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el napolità i el sicilià.
Idioma grec
Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona.
Idioma occità
Parlat en la Val d'Aran i en els dominis occitans que varen pertenéixer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei Jaume I que naixqué en Montpelier.
Vore també
- Corona d'Aragó
- Regne de Valéncia
- Comtats Catalans
- Nàpols
- Sicília
- Aragó
- Illes Balears
- Regne de Mallorca
- Comtat d'Atenes
- Occitània