Diferència entre les revisions de "Lleopolt Peñarroja"
(→Cites) |
|||
Llínea 78: | Llínea 78: | ||
{{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}} | {{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}} | ||
− | {{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Lleopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}} | + | {{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Lleopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}} |
== Referències == | == Referències == |
Revisió de 17:47 10 jul 2024
Lleopolt Peñarroja Torrejón | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Filòlec, historiador i escritor. | ||
Naiximent: | 24 de juny de 1954 | ||
Lloc de naiximent: | La Vall d'Uxó, Regne de Valéncia, Espanya |
Lleopolt Peñarroja Torrejón (La Vall d'Uxó, Castelló, 24 de juny de 1954) és un filòlec, historiador i escritor valencià. Considerat el millor mossarabiste valencià. És acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Biografia
Lleopolt Peñarroja és llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, doctor en Història per l'Universitat de Saragossa i Acadèmic de la RACV. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. De l'any 1986 al 2004 fon membre del Consell Valencià de Cultura (CVC).
Ha treballat sobre temes relacionats en els mossàraps espanyols, i més especificament sobre les parles d'estos en els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. És autor de més d'un centenar d'artículs de temàtica històrica i filològica, referits en especial a àmbits com la Gramàtica Històrica, la Dialectologia Mossàrap, la Toponimia Valenciana, el Cristianisme primitiu i post-islàmic i la Valéncia morisca.
Està considerat com a un dels millors mossarabistes del món.
Obra
- Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: la Vall d'Uxó (1525-1625). Del Cenia Al Segura, Valencia, 1984. ISBN 84-85446-23-2
- El mozárabe de Valencia: nuevas cuestiones de fonología mozárabe. Editorial Gredos, 1990. ISBN 84-249-1418-X
- Sintaxis i lexic en el Tirant lo Blanch: del valencià quatrecentiste al valencià modern (en Germà Colon, Leopoldo Peñarroja, Cardenal Tarancón, y Albert Hauf, Literatura valenciana del sigle XV: Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena, Valencia, 1991, págs. 37-67). ISBN 84-7890-451-4
- Les Harges: món i enigma (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 1992)
- Cristianos bajo el Islam: los mozárabes hasta la reconquista de Valencia. Editorial Gredos, 1993. ISBN 84-249-1633-6
- Cristianismo valenciano. De los orígenes al siglo XIII, Ajuntament de Valencia, Valencia, 2007. ISBN 978-84-8484-218-7
- El legado del Ángel. Història y patrimonio (en col. con V. Borja Dosdá, T. Peñarroja Torrejón y David Montolío Torán), Vall de Uxó, 2008. Capítulos 2 (pp. 27-57), 5 (pp. 107-133) y 7 (pp. 243-328). ISBN 978-84-482-5136-9
- Documenta Ecclesiae Uxonensis (Colección de documentos para la historia eclesiástica de Uxó), en El legado del Ángel. ISBN 978-84-482-5136-9
- La qüestió valenciana. Mig sigle de Filologia. Ensaig - pròlec en la reedició del llibre de V. Simó Santonja, ¿Valenciano o catalán?, Valéncia, 2013. ISBN 978-84-96068-29-2
- Història de Vall d'Uxó. Diputación Provincial, Castellón, 2013. ISBN 978-8415301-30-1
- Mossarabisme i substrat (crítica retrospectiva) (Academia de Cultura Valenciana, Aula de Humanidades y Ciencias, Serie Filologica n1. 2,. Gandía, 1989, págs. 55-85). 1989)
- Los escribas del Repartiment de Valencia y la diptongación mozárabe de /é/ /ó/ (Archivo de Filología Aragonesa, nº. 44-45 [1990], págs. 209-227)
- El árabe /kanīsa/ en la toponimia española (Revista de Filología Española LXXI [1991], 63-70)
- Arcaísmo e innovación en los dialectos mozárabes. Ponencia en el Symposium de Lingüística Histórica. Dir. por J. Mondéjar y coord. por el Grupo de Investigaciones histórico-lingüísticas. Universidad de Granada, Facultad de Filosofía y Letras, Granada, 26-30 oct. de 1992
- Lengua española, 1 BUP (1996) Coautor, junt a Manuel Ferrer Lluch i Lucio Izquierdo Izquierdo. ISBN: 978-84-7065-145-8
- Sobre El mozárabe de Valencia. Crítica de crítica, Al-Qanṭara XVII (1996), 259-267
- Cristianismo valenciano, de los orígenes al siglo XIII (2007) ISBN: 978-84-8484-218-7
- El romance nativo del Valle del Ebro y de la Frontera Superior d'al-Ándalus, Aragón en la Edad Media XX (2008), Homenaje a la Dra. Cabanes Pecourt, pp. 615-634
- El legado del ángel (2009) ISBN: 978-84-482-5136-9
- Cristianos en Valencia antes y después de 711. Una reflexión histórica e historiográfica, Debats 113 (1300 Aniversario de la invasión musulmana de Hispania), 2011, pp. 56-68
- Historia de Vall d'Uxó (2013) ISBN: 978-84-617-2175-7
- Mozárabe y lenguas de España. Los romances de la península ibérica en época de orígenes (siglos VII-XIII) (2023) ISBN: 978-84-1131-243-1
- Toponimia valenciana (provincia de Castellón) (2024) ISBN: 978-84-1052-036-3
Títuls i reconeiximents
- Premi Extraordinari de l'Ajuntament de Valéncia (Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, Lo Rat Penat, 1998).
- Premi Vinatea, otorgat per l'Associació Cultural Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (1998).
- Medalla del centenari de Lo Rat Penat (1998).
- Prohom de Lo Rat Penat (1999).
- Vicentet d'honor al Mèrit Cultural de la Vall d'Uxó (2003).
- Premi Fadrí Josep Maria Guinot a les Lletres Valencianes (2004), concedit per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.
- Palma Dorada individual del Grup Cultural Ilicità (2004).
- Cavaller de l’Any de la Vall d’Uxó (2015).
- Creu de l’Almoina de Sant Jordi del Centenar de la Ploma (2020).
Cites
- Más de 1.000 folios, varios miles de fichas, un glosario léxico y etimológico de 4.000 voces, la consulta sistemática de más de 25 archivos, la transcripción y análisis de pergaminos, códices y cartularios inéditos y varios años de investigación avalan esta importante y revolucionaria tesis, cuya publicación conmoverá los mismos cimientos de la lingüística valenciana.
- El romance que hablaban los mozárabes valencianos tenía todos los rasgos fundamentales del primer valenciano literario.
- El romance (o 'mozárabe' para la terminología filológica usual) anterior a la Reconquista no es solamente 'el romance de los mozárabes', sino usado indistíntamente entre musulmanes, cristianos (mozárabes) y judíos de Valencia.
- En el caso concreto del valenciano, del romance de los mozárabes, mantiene su vitalidad e independencia hasta el momento mismo de la reconquista.Referències
Enllaços externs
- Artículs publicats en la revista Renou de l'Associació Cultural Cardona Vives
- Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana
- La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - La Razón
- Conferència "Mossarabisme, antimossarabisme i configuració cultural de Valéncia" - Lleopolt Peñarroja - Foro Vinatea - Youtube
- Ciència i doctrina en la llingüística valenciana contemporànea. Els grans debats - Lleopolt Peñarroja i Voro López - Círcul Cívic Valencià - Youtube
- La manipulació del relat sobre l’orige del valencià - Lleopolt Peñarroja - Cultura Valenciana