Diferència entre les revisions de "Eusebio Sempere"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influent es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes. | En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influent es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes. | ||
| + | |||
| + | En novembre de [[1948]] Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a [[París]], a on prendria contacte en els moviments de vanguarda, allojat en la Casa d'Espanya de la ciutat universitària en París, en companyia d'atres artistes com [[Eduardo Chillida]] i [[Pablo Palazuelo]]. En aquella época rep influències de [[Paul Klee]], [[Wassily Kandinsky]], [[Henri Matisse]], [[Piet Mondrian]] o [[Georges Braque]] (a qui sol visitar en el seu taller). | ||
| + | |||
| + | L'estiu de [[1949]] va tornar a [[Valéncia]] i expongué en la Galeria Mateu diversos [[gouaches]] a mig camí de l'abstracció realisats en París, en un estil que l'artiste va relacionar en l'obra de Matisse. Rebujat per la crítica, l'artiste va destruir aquell capítul de la seua obra i va retornar a París, a on en [[1950]] coneix a Auguste Herbin, que li convida a participar en el V Saló d'Autumne (en una edició en la que també estan [[Josef Albers]] o [[Sonia Delaunay]]). Eixe mateix any coneix a [[Loló Soldevilla]], agregada cultural de l'embaixada de Cuba en París; despuix d'una difícil relació i inclús un proyecte frustrat de matrimoni seguiria una crisis existencial i artística que li va dur a destruir part de la seua obra parisenca. | ||
| + | |||
| + | En [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis». | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 17:49 26 març 2024
| Eusebio Sempere Juan | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escultor i pintor. | ||
| Naiximent: | 3 d'abril de 1923 | ||
| Lloc de naiximent: | Onil, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 d'abril de 1985 | ||
| Lloc de defunció: | Onil, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eusebio Sempere Juan (Onil, 3 d'abril de 1923 - † 10 d'abril de 1985) fon un escultor, pintor i artiste gràfic espanyol representatiu de la corrent creativa art cinètic.
Biografia
Eusebio Sempere naixqué en la població valenciana d'Onil, en la comarca de L'Alcoyà, el 3 d'abril de l'any 1923. Fill d'una família obrera, son pare i un cosí d'este regentaven un taller artesanal d'elaboració de nines de cartó. El seu interés per les arts plàstiques com a «definició del món i les coses», es varen desenrollar sent molt jove, a pesar d'un defecte en la visió de l'ull dret, que potser va influir en la seua personal concepció de la profunditat espacial i els volums.
En l'any 1935 es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en Valéncia, en el context històric de la Guerra Civil Espanyola. En la capital del Túria ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en 1941 es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en 1948 va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un servici militar en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influent es menciona a Alfons Roig Izquierdo, professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.
En novembre de 1948 Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a París, a on prendria contacte en els moviments de vanguarda, allojat en la Casa d'Espanya de la ciutat universitària en París, en companyia d'atres artistes com Eduardo Chillida i Pablo Palazuelo. En aquella época rep influències de Paul Klee, Wassily Kandinsky, Henri Matisse, Piet Mondrian o Georges Braque (a qui sol visitar en el seu taller).
L'estiu de 1949 va tornar a Valéncia i expongué en la Galeria Mateu diversos gouaches a mig camí de l'abstracció realisats en París, en un estil que l'artiste va relacionar en l'obra de Matisse. Rebujat per la crítica, l'artiste va destruir aquell capítul de la seua obra i va retornar a París, a on en 1950 coneix a Auguste Herbin, que li convida a participar en el V Saló d'Autumne (en una edició en la que també estan Josef Albers o Sonia Delaunay). Eixe mateix any coneix a Loló Soldevilla, agregada cultural de l'embaixada de Cuba en París; despuix d'una difícil relació i inclús un proyecte frustrat de matrimoni seguiria una crisis existencial i artística que li va dur a destruir part de la seua obra parisenca.
En 1953 Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis».
(Secció per completar)
Exposicions
(Secció per completar)
Premis i guardons
(Secció per completar)