Diferència entre les revisions de "Pedro Ruiz"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Pedro Ruiz Céspedes | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Presentador de ràdio i televisió. | ||
| + | | data_naix = [[17 d'agost]] de [[1947]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Pedro Ruiz Céspedes''' ([[Barcelona]], [[17 d'agost]] de [[1947]]) és un presentador de ràdio i televisió, actor, escritor, cantant i humoriste espanyol. | '''Pedro Ruiz Céspedes''' ([[Barcelona]], [[17 d'agost]] de [[1947]]) és un presentador de ràdio i televisió, actor, escritor, cantant i humoriste espanyol. | ||
Revisió de 12:49 29 nov 2023
| Pedro Ruiz Céspedes | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Presentador de ràdio i televisió. | ||
| Naiximent: | 17 d'agost de 1947 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Pedro Ruiz Céspedes (Barcelona, 17 d'agost de 1947) és un presentador de ràdio i televisió, actor, escritor, cantant i humoriste espanyol.
Trayectòria professional
Estudià Dret i Periodisme, encara que no va concloure cap de les dos titulacions.
Ràdio
La seua primera experiència laboral es va produir en 16 anys, quan es va posar a reproduir l'ahuc d'un llop degut a que l'autor que posava la veu a un personage que es transformava en un licàntrop en un relat radiofònic es va cansar i ho va elegir ad ell per a que eixercitara dit menester. Entrà en el quadro escènic de Ràdio Nacional d'Espanya en Catalunya, en 1967, junt en Constantino Romero. La primera lliçó que varen rebre com a actors fon per part del gran locutor, actor i mestre d'actors, Juan Manuel Soriano. Quan acabà eixa primera classe, varen anar tots junts a vore la representació número 100 de La innocència jeu al sofà (L'inocència se senta en el sofà) de Jaume Picas i Guiu, (Barcelona, 1921-1976), en el Teatre Windsor de Barcelona (ya desaparegut) i va eixir a cantar durant esta funció Joan Manuel Serrat. A partir d'eixe moment, tant en Serrat com en Romero, va nàixer una gran amistat. Una amistat que ha durat fins a la mort de Constantino i en Serrat encara perdura. El seu lema, que deprengué de sa mare, quan fon interrogada per un policia franquiste és: "Yo soc lliure perque ho decidixc yo, no perque ho decidix vosté". Considera també que les grans coses de la vida són gratuïtes o impossibles (l'amor, la bondat o l'inteligència).
Televisió
Debutà en la televisió, en Televisió Espanyola (TVE) en 1972, com a primer presentador del programa deportiu Estudio Estadio, al que possà el nom del programa. En l'any 1974, va conduir el concurs ¿Le conoce usted? també en TVE.
Despuix d'este periodo, es va alluntar durant casi dotze anys de les pantalles de televisió per a tornar com a actor-humoriste en un programa propi nomenat Como Pedro por su casa en 1985, que va presentar junt a José Luis Coll i Ana García Obregón; despuix d'una primera temporada de sèt episodis, el format va continuar a l'any següent baix el títul Esta noche, Pedro.
Per llavors, l'artista Lola Flores, amiga personal, fon processada i duta a juí acusada de no haver presentat durant varis anys seguits la seua Declaració de la Renda. Despuix d'una conversació en ella en la que va afirmar en tres ocasions el seu desig de suïcidar-se, Pedro Ruiz va eixir en la seua defensa i va atacar obertament al per llavors president del Govern d'Espanya, Felipe González. A l'any següent ell fon també perseguit per la Facenda. A pesar d'eixir airós del trance fon a la parell acusat d'un delicte de desacato al per llavors secretari d'Estat de Facenda Josep Borrell, pel que sí fon condenat.
Posteriorment, en l'any 1992 va presentar Con ustedes... Pedro Ruiz, esta volta en Antena 3, encara que les baixes audiències varen fer que la cadena prescindira d'ell, alguna cosa que va dur a l'artiste a demandar a la cadena, que es va vore obligada a indemnisar-ho per incompliment del contracte. En 1997 va retornar a TVE per a dirigir i presentar un espai sobre fútbol nomenat El domin... gol, que solament es va mantindre un any en pantalla. A l'any següent se li va assignar la direcció i presentació d'un programa d'entrevistes en profunditat en un format de charrada titulat La noche abierta en La 2, que es va mantindre sis temporades en antena. En ell s'incloïa una errada pactada que uns estudiants de Periodisme devien descobrir, rebent com a premi el poder formular-li una pregunta a un dels convidats de la semana següent.
En 2006, Pedro Ruiz va mamprendre accions llegals contra la productora Globomedia per considerar que l'estava desprestigiant des de 1998 per mig de burles i desprecis en programes com El Informal, Caiga quien Caiga i uns atres, encara que no varen transcendir senyes públicament més allà de l'acte de conciliació previ al procés. Un any abans, també va afirmar haver segut vetat en TVE, lo que li va fer presentar una queixa davant el defensor del poble, aixina com a culpar de la seua situació a José Miguel Contreras.
En 2007 va tornar a la televisió en el programa El siguiente, l'escassa audiència del qual feu que ràpidament fora retirat. El 4 de juliol de 2009, despuix d'una prorrogació pel decés de sa mare, fon objecte de l'entrevista més llarga de l'història (12 hores), en el programa 12 horas sin piedad de Veo7. En 2010 participà en el programa El Convidat de TV3 que dirigix i presenta Albert Om.
Cine
Ha participat en les següents películes, be coma a actor o director:
- El día del presidente (1979), que també dirigí.
- El gran mogollón (1982)
- Moros y cristianos (1987), de Luis García Berlanga, que fon nominada als Premis Goya.
- Proceso a ETA (1989)
- Se7en. Los 7 pecados capitales de provincia (2011)
Teatre
En l'any 1992 interpretà a Sancho Panza en l'obra El viaje infinito de Sancho Panza, d'Alfonso Sastre.
En posterioritat, ha escrit, dirigit i protagonisat l'obra Pandilla de mamones, estrenada en Barcelona en 2004, ademés d'atres 16 espectàculs unipersonals. Entre ells Escándalo en Palacio (2009), en la que junt a l'actriu Lidia San José, parodia la relació entre un polític major i una dòna jove, a la que molts atribuïxen certs paralelismes a la situació de Nicolas Sarkozy, expresident de la República francesa, i Carla Bruni, la seua dòna.
En 2013 presentà la seua última producció teatral No estoy muerto, estoy en el ... (en Madrit, en el Callao, en Barcelona en l'Apolo, etc...).
Llibres
És l'autor de varis llibres de molt distintes temàtiques:
- Historias de un Ruiz-Señor (1978) Ed. Planeta. ISBN: 8432041289
- El día del presidente (1978) Ed. Planeta. ISBN: 8432041351
- Pienso yo... (1985) Ed. Plza & Janés. ISBN: 8401371813
- El estado y la madre que lo parió (1989) Ed. Temas de Hoy. ISBN: 9788486675899
- Detrás del monigote (1991) (Paperback) Ed. Plaza & Janés. ISBN: 9788401351815
- Don nadie (1992) Ed. Temas de Hoy. ISBN: 9788478802203
- Aquí hay mucho cuento (1996) Ed. Afanias. ISBN: 9788492058099
- El cañón del Colorado (1998) Ed. Plaza & Janés. ISBN: 9788466652520
- El amor impropio (1999). Ed. Plaza & Janés. ISBN: 9788401541087
- La última carta (2000) Ed. Planeta. ISBN: 9788408036265
- Mi noche abierta (2003) Ed. Martínez Roca. ISBN: 9788427029392
- Ruizcionario (2006) Ed. Ediciones B. ISBN: 9788466627375
- Al hijo que no tengo (2010) Ed. Ediciones B. ISBN: 9788466644372
- Testamento (2013) Ed. Ediciones B. ISBN: 9788466652520
- Lo que amo de aquí (2015) Ed. Stella Maris. ISBN: 9788416128761