Diferència entre les revisions de "Pedralba"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu. | El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu. | ||
| − | Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la CV-35, per l'eixida de [[Lliria]] (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de [[ | + | Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la CV-35, per l'eixida de [[Lliria]] (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de [[Chest]] (complex educatiu), prenent la CV-378 i despuix la CV-380. Una atra opció és accedir per la CV-370, que unix Pedralba en [[Manises]], per [[Vilamarchant]]. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 19:00 1 nov 2023
Pedralba és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.
Geografia
Situat en una zona de transició, de la mateixa manera que Bugarra i Gestalgar, entre la comarca dels Serrans i les del Camp de Turia i La Foya de Bunyol. El relleu ho constituïx una part del piedemonte que s'estén entre la zona llitoral i les serres de l'interior, que en este terme apareix ya prou accidentat per una série d'elevació que adquirixen el caràcter de verdaderes serres. Entre els monts més destacats es troben: la Torreta, la Pista, el Cerro Partit, la Penya Latrón, el Cerritico Redó, la Serretilla, el Cerrito Royo, la Loma del Ferrer, el Cerro Mojón, i el vèrtiç geodèsic de tercer orde de Tarayola (El Mojón Alt).
El riu Túria travessa el terme per la seua mitat, seguint una direcció NO – ES, formant una série de terrats cuaternaris en les seues torrentades sobre els que s'ha desenrollat una feraç horta. A ell afluixen els barrancs del Gavinet, Chiva, la Salá i la Font del Rabosot. Destaquen les fonts del Rabosot, la Teixa i la Salá.
El paisage agrícola tradicional que sorgix per tots costats ho constituïx majoritàriament el del cultiu de cítrics per mig de rec localisat, quedant alguna garrofera allí a on no alcança el regadiu.
El seu mig climàtic és típicament clima mediterràneu.
Es té accés, des de Valéncia, a través de la CV-35, per l'eixida de Lliria (oest), prenent despuix la CV-376. Una atra possibilitat és accedir a través de la A-3, per l'eixida de Chest (complex educatiu), prenent la CV-378 i despuix la CV-380. Una atra opció és accedir per la CV-370, que unix Pedralba en Manises, per Vilamarchant.
Demografia
Conta segons el cens del INE de l'any 2022 en una població de 2.966 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | [2006]] | 2008 | 2022 | |||||||||
| 2.101 | 2.005 | 2.058 | 2.099 | 2.085 | 2.109 | 2.283 | 2.536 | 2.898 | 3.069 | 2.966 | |||||||||
Economia
La seua economia és bàsicament agrícola, fonamentada en l'antiguetat per la vinya, en la qual Pedralba es va guanyar el títul de breçol del vi i actualment en els cítrics.
El cultiu de la vinya va ser fonamental per a l'economia pedralbina des del principi de la seua història. Pedralba era una gran productora de panses, elaborades en els raïms d'una varietat autòctona denominada Plantafina o Planta de Pedralba. El cultiu de vinyes per a l'elaboració de vins va escomençar a partir del repoblament en cristians vells en l'any 1610, pero no va alcançar gran desenroll fins a mediats del sigle XIX, aplegant a sobrepassar i eliminar a l'ancestral de la pansa.
En el mont hi ha vegetació de pins, xara i espart. La superfície llaurada estava dedicada en la seua major part a la vinya i el garrofer seguia en extensió a la vinya, pero en l'actualitat predominen els cultius de regadiu, fonamentalment taronges i mandarinas. Atres cultius són l'olivera i els cereals, este últim pràcticament ya inexistent. La ganaderia té una importància secundària. El sector industrial a penes està desenrollat, estant abans dedicat als sub derivats de la vinya (vins, mistelas i alcohols).
Vore també
Referències
- Ajuntament de Pedralba
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Pedralba
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pedralba.
| Municipis de Els Serrans | |
|---|---|
| Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa | |